Corda’t el cinturó, que vénen les portades de la premsa impresa de Madrid amb l’obertura del judici oral contra els 18 consellers, membres de la Mesa del Parlament i els Jordis, acusats de rebel·lió, malversació i desobediència. Fora d’El País, que ho toca amb asèpsia de laboratori, els altres tres van a sac… contra el govern de Pedro Sánchez, acusant-lo de pressionar al Tribunal Suprem per a que canviï la condemna de rebel·lió (fins a 30 anys de presó) per la de sedició (fins a 15 anys).
Un sol és el rerefons de tots els titulars, del més agressiu de l’ABC –que anomena “colpistes” als acusats, perquè als independentistes no s’aplica la presumpció d’innocència– fins a la línia freda d’El País –que seu al banc dels acusats al “procés”, concepte que no se sap si també inclou als dos milions llargs de votants de l’1-O. El rerefons és aquest: són culpables. Del que es tracta al judici és de veure com se’ls hi poden aplicar les penes més dures.
Periodisme d'Estat
El relat de les portades gira al voltant de les dimensions del càstig i no pas al voltant de la qualitat de la instrucció o del valor i pertinència de les proves i arguments que substanciaran la vista. Això aquests diaris ja ho donen per amortitzat de fa mesos, quan van decidir fer periodisme d’Estat i sincronitzar-se amb el relat de violència fabricat pel jutge instructor tot acceptant les mistificacions de la Guàrdia Civil i de la policia espanyoles que amb tant d'afany han promogut el govern de Madrid i el kommentariat oficial. Aquests mitjans no han qüestionat ni un sol dels capítols d’aquest serial: l’han comprat sencer, tot renunciant a contrastar-lo, verificar-lo, comprovar-lo. Ni tan sols han admès opinions discrepants o dissonants. Els han dit que plovia a bots i barrals i això és el que han publicat, sense molestar-se a obrir la finestra, aviam si és cert que cau aigua i si és molta o poca. Ben clar que ho palesen les portades d’aquest divendres.
Les queixalades a Sánchez tenen una derivada: són amenaces preventives a tothom que gosi qüestionar el relat i unes condemnes que han de ser un escarment com més implacable i ferotge millor.
Portaveus dels jutges
És notable El Mundo, que ha decidit obrir amb les queixes dels magistrats de la Sala Segona, on es coneix que els magistrats ja donen per fet que condemnaran per rebel·lió als líders independentistes i s’exclamen perquè no se’ls deixa fer.
Podrien defensar la seva independència al·legant que el judici ni tan sols ha començat, que han d’examinar les proves, escoltar els arguments d’uns i altres –també de les defenses. Però no, més aviat sembla que ja tenen una idea clara de què hi ha i què han de fer i refusen que se’ls destorbi. Per a ells, l’opinió del govern espanyol “és una erosió de la justícia espanyola i per a les decisions que es puguin prendre a l’estranger”. Cua de palla. A l’estranger ja se n’han pres de decisions al respecte, i no son pas gaire falagueres: ni un sol jutge europeu que ha tocat el cas hi veu rebel·lió. Pel que fa a “l’erosió de la justícia espanyola”, ja se’n cuiden ells solets –vegi’s l’episodi últim de la sentència sobre les hipoteques.
Tant li fa sis com seixanta
La Razón va més enllà i proposa una bateria de mesures que equival a reprimir brutalment els drets i llibertats de ciutadans, institucions, partits i entitats. Allí estan, escrites en to d’avís al govern espanyol: refusar-les equival a facilitar “una altra DUI”. És molt revelador que barregin amb aquella alegria el judici de l’1-O, del que s’encarreguen set jutges de la Sala Segona del Suprem, amb tot un paquet d’iniciatives polítiques que corresponen a l’executiu o al legislatiu. Per a ells és tot el mateix, tant li fot sis com seixanta.
Vistes aquestes portades –i només és el primer dia–, fa sentit sospitar de la imparcialitat d’aquestes capçaleres, dubtar de com enfocaran la cobertura informativa del judici, témer el que diran dels legítims discrepants. De moment, sembla que, qui més qui menys, han decidit seure darrera dels fiscals, com a acusació particular sui generis.
Foto: Monument en memòria de Franklin D. Roosevelt (president dels EUA 1933-1945) a Washington DC. La frase, seva, és de gener del 1940: “Hem de protegir escrupolosament els drets civils i les llibertats civils de tots els nostres ciutadans, sigui quin sigui el seu origen. Cal que recordem que qualsevol opressió, qualsevol injustícia, qualsevol odi, és una falca destinada a atacar la nostra civilització".