Entre els milers de documents i desenes d'informes de la Guàrdia Civil que formen el sumari de l'1-O n'hi ha un dedicat exclusivament a demostrar la violència que hauria d'avalar el delicte de rebel·lió. Es tracta de 256 pàgines amb el relat del que va passar als carrers de Catalunya entre l'1 de setembre i el 30 de novembre del 2017. Són els dies previs al referèndum, a la proclamació de la República i els posteriors a l'empresonament de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els consellers del Govern.
En cap de les 256 pàgines hi ha cap prova de violència, tot i que la Guàrdia Civil s'esforça a il·lustrar amb vídeos, fotos i tuits les grans mobilitzacions. Però més enllà d'una cadira que surt volant cap a un policia espanyol l'1 d'octubre, no hi ha res que sigui un acte violent.
La Guàrdia Civil fa suposicions sobre el que podrien haver comportat les mobilitzacions arengades pel Govern i els Jordis, però no aporta cap fet. I davant la realitat dibuixa un altre tipus de violència: crits, resistència pacífica, pancartes reivindicatives, concentracions, cassolades, adhesius a cotxes policials i alguns talls de carreteres. Unes accions emmarcades dins el dret a manifestació i la llibertat d'expressió. En tot cas, potser en algun cas concret, hi hauria una resistència a l'autoritat. Però cap de les accions descrites prova la violència necessària per avalar el delicte de rebel·lió.
A la Guàrdia Civil li molesta el soroll. Ho fa explícit a la pàgina 42 de l'informe quan descriu les concentracions que es fan el 20 de setembre a les portes de la caserna de Travessera de Gràcia on porten els detinguts. L'escena és una altra prova de la policia per avalar la violència.
L'informe detalla concentracions arreu de Catalunya i com a exemple de violència posa els crits que els manifestants dirigien a la policia o a l'aire. A les Franqueses cridaven "votarem!", "fora les forces d'ocupació!" i "independència!". A Bigues i Riells, "no passareu!" i "feixistes!". A Sabadell, "fora, fora, fora!" i "fora les forces d'ocupació!", també. A Vic, "que se'n vagin!". I a Valls, la Guàrdia Civil ho posa com a exemple d'"alta tensió". Descriu crits de tot tipus, entre els quals hi ha el de "botiflers!". L'acció, però, la porta a terme un sol home que enganxa adhesius.
El setge a la Conselleria d'Economia
L'informe no diu res de nou. De fet, diu menys que altres informes similars. Centra la seva atenció en els vehicles de la Guàrdia Civil que "van ser destrossats", i en quines autoritats hi van anar i què van fer el 20 de setembre. Enumera tots els diputats i persones destacades que van a la seu d'Economia a la rambla Catalunya, adjunta fotografies de com es dirigeixen a la massa amb megàfon o sense i com els Jordis no van desconvocar ―d'entrada― la manifestació. Criminalitzen pancartes i rètols de l'ANC i Òmnium, de les quals diuen que "van actuar com a braç civil de l'aixecament en connivència amb els càrrecs del Govern".
Entre les desenes de pàgines hi ha algunes perles, com ara la crítica per la visita del vicepresident Oriol Junqueras a un dels escorcolls per saludar el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, que en aquell moment estava detingut a la seu d'Economia.
El setge a la seu de la CUP
El setge a la seu de la CUP per part de la policia espanyola el 20 de setembre es resumeix com una operació autoritzada per l'autoritat judicial per requisar material. Segons es va poder saber aquell mateix dia, no hi havia ordre judicial per entrar al local, però l'informe obvia aquest detall. La presència de la policia va fer que es convoqués una concentració que va fer que centenars de persones fessin resistència pacífica durant tot el dia.
Els membres de la CUP van distribuir entre els veïns la propaganda electoral pel referèndum de l'1 d'octubre, un fet que també descriu l'informe enumerant com a responsables Anna Gabriel, David Fernàndez i Mireia Vehí.
La policia adjunta vídeos i fotografies de mitjans, entre els quals hi ha imatges d'El Nacional. En cap d'elles es veu violència. La policia justifica la retirada "per evitar problemes d'ordre públic".
Els col·legis de l'1-O
Bona part de l'informe serveix per detallar cada una de les operacions de la policia l'1 d'octubre en els col·legis. La descripció sempre és la mateixa: arriba la policia i troba un gran nombre de gent concentrada i el local tancat. I davant aquesta resistència pacífica optaven per desplegar les forces.
Contra Mossos i Bombers
En el seu informe, que la Guàrdia Civil redacta per provar que hi ha hagut violència a Catalunya en el procés independentista, carrega contra Mossos i Bombers.
Als Mossos els acusa d'inacció, en aquest i altres informes, en diferents moments. Des del 20 de setembre, quan s'estaven fent els escorcolls a Economia i la comitiva judicial no podia sortir del departament perquè hi havia una concentració amb 40.000 persones; fins a l'1 d'octubre, que no van actuar davant els manifestants que es van atrinxerar en els col·legis electorals.
En aquest informe, però, també acusen els Bombers d'animar la massa a aixecar-se violentament, segons la policia espanyola. Detallen que una caravana de vehicles va provocar la massa.
