"Moltes d'aquestes incidències al·ludeixen a la inacció dels Mossos d'Esquadra durant el dia u d'octubre, àmpliament acreditada en les nombroses referències subscrites i certificades pels funcionaris del CNP". Així comença l'informe de la policia espanyola sobre el dispositiu que va fer l'1 d'octubre. Abans d'arribar a les conclusions, a la pàgina 3, ja posa l'ombra del dubte sobre els Mossos i, de fet, explica que, en bona part, les ocupacions als punts de votació, des del divendres 30 de setembre fins a la matinada de l'1 d'octubre, van ser en part perquè ells no van fer res.

L'informe, que forma part del sumari al qual ha tingut accés íntegrament El Nacional, s'emet el 13 de setembre del 2017 i es presenta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui en aquell moment centrava la instrucció. El document ha acabat al Suprem com a prova de càrrec contra el conseller d'Interior Joaquim Forn. També consta en la documentació de l'Audiència Nacional que ha de jutjar la resta de la cúpula política d'Interior i el major Josep Lluís Trapero.

Al llarg de 33 pàgines, el CNP acusa els Mossos de col·laborar en els recomptes de vots, de supervisar-los, emportar-se urnes un cop acabat tot, d'alertar els organitzadors de la presència de la policia espanyola i fins i tot de custodiar urnes. Tots aquests fets acaben al jutjat d'instància número 7 de Barcelona. I ara, també, al Suprem.

El CNP va tancar 51 centres de votació. 27 a Barcelona, 10 a Girona, 7 a Tarragona i 7 a Lleida. L'informe, part del contingut del qual va transcendir en el seu moment, i que ara es pot consultar íntegrament en aquest article, exposa com la policia espanyola "va fer ús de la força mínima indispensable" davant de "barricades humanes" que hi havia davant els col·legis electorals.

Al llarg de l'informe, hi ha tota l'enumeració dels ferits de la policia, però no hi ha els ferits civils, els que els cops de porra i les càrregues del CNP van provocar.

Contra els Mossos

L'informe és clar contra els Mossos. No només els acusen d'inacció, sinó de "col·laborar" amb l'organització de l'1-O: "Alguns comportaments dels Mossos d'Esquadra es poden conceptuar com a actes de "col·laboració" real i efectiva per al desenvolupament del referèndum il·legal. Tant l'obstrucció a l'actuació dels membres del CNP, com la seva connivència amb els responsables de les 'meses electorals' per a la constitució de les mateixes i la recollida de les urnes".

De fet, en l'escrit de presentació de l'informe els acusa directament d'actuar coordinadament amb el Govern de la Generalitat per fer efectiu el referèndum: "Una actuació policial coordinada i subjecta a prèvies instruccions dels caps de Mossos d'Esquadra i, per tant, dels responsables de la Conselleria d'Interior de la Generalitat, en última instància responsable de la convocatòria del referèndum il·legal".

Relaten que a la seu del Departament de Treball de Lleida, els Mossos no només no van impedir la votació sinó que van increpar els agents del CNP: "Hi havia presents durant tota la intervenció components del Cos dels Mossos d'Esquadra, que van mostrar una manifesta actitud de passivitat i falta de col·laboració amb els actuants, arribant a manifestar un ells a un policia: "Quina vergonya el que esteu fent".

La paranoia

Però l'acusació més greu és la d'actuar d'incògnit per alertar els organitzadors del referèndum i boicotejar l'acció policial de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat: "De més gravetat són actuacions en què mossos d'esquadra, de paisà i amb vehicles camuflats, van controlar els dispositius del CNP en hores prèvies a l'obertura de col·legis electorals, alertant els responsables de les meses electorals d'aquests dispositius. Aquestes actuacions es podrien considerar com a elements necessaris per a l'execució del referèndum il·legal".

 

 

Centre a centre

En l'informe hi ha un detall, centre a centre, de totes les actuacions del CNP. L'informe quantifica la gent que hi havia i explicita per què van haver de carregar.

En tots els casos, la policia descriu actituds hostils cap a ells i diu que "davant la resistència realitzada pels presents, va haver d'emprar la força mínima imprescindible". Aquesta frase és una constant de l'informe. 

Una altra constant és la frase: "A l'escola hi havia presència de Mossos d'Esquadra amb actitud passiva".

A l'escola Mediterrània, la policia espanyola va requisar quatre urnes que hi havia al lavabo. I en l'informe d'actuacions acusen els Mossos d'Esquadra que hi havia a la zona d'insultar-los i d'impedir la seva actuació: "Hi havia presència de Mossos d'Esquadra que van proferir insults contra els membres de la UIP, impedint en determinades ocasions complir l'ordre del manament judicial, agafant els policies nacionals".

La policia descriu com van actuar al CEIP Ramon Llull on Roger Español va rebre l'impacte d'una pilota de goma. Tot i que sí que fan referència que van utilitzar les salves i bales de goma, no parlen de cap ferit més enllà dels agents policials: "Durant aquest replegament l'Indicatiu Camel-50, davant l'assetjament i escomesa dels concentrats, va haver d'utilitzar, en primer lloc, salves d'advertència i, posteriorment, es van llançar dues pilotes de goma per obrir i assegurar una via d'evacuació i sortir de la zona. Com a conseqüència d'aquesta escomesa, van ser lesionats els funcionaris amb CP nº 96.181; 115.789; 96.815; 103.406; 102.912 i 117.892".

També obvien l'empenta que van donar a la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, quan van intentar impedir la votació al departament: "Entre les persones que oferien aquesta resistència es trobava la que en el seu moment s'identifica com a consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Sra. Clara Ponsatí, amb una altra que l'acompanyava portant una arma, que va resultar ser el seu escorta pertanyent al Cos de Mossos d'Esquadra".

De l'IES Pau Claris, on la policia espanyola va llançar diverses persones per una de les escales del centre, ni una paraula. Només que un mosso va intentar entorpir l'operació.

Al CEIP Pau Romeva, la policia acusa directament dos mossos de paisà d'alertar els responsables de la votació: "En aquest col·legi dos individus van alertar de la intervenció imminent del CNP, i tot seguit les portes van ser tancades des de dins per evitar l'entrada. La vigilància sobre els esmentats individus va determinar que es tractava de dos membres dels Mossos d'Esquadra que es traslladaven en un vehicle pertanyent a la Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència".

Al llarg de l'informe la policia espanyola detalla com va trencar portes i finestres i va tallar tanques de centres escolars per entrar per la força a requisar les urnes. I destaca el relat que fan de l'atac al CEIP Vila-roja de Girona on es van intentar robar urnes per part d'un grup de radicals d'ultradreta: "Es va intervenir entre les 10.30 hores i les 11.00 hores. Es trobava en el seu exterior un grup, unes 200 persones, i d'altra banda, 10 persones portant banderes d'Espanya. Es va personar una patrulla dels Mossos que van realitzar una acta de tancament del col·legi. A l'interior no es va localitzar cap material electoral. Sense incidents".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat