L'independentisme ha tornat a trepitjar els carrers de Barcelona aquest 11S amb una mirada posada en el futur i amb els joves reclamant un protagonisme que durant els darrers anys havia semblat diluït. La manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha aplegat més de 100.000 persones segons l'entitat, mentre que la Guàrdia Urbana ha situat la xifra en 45.000 manifestants. L'any passat, la policia municipal va comptabilitzar 28.000 persones a Barcelona, mentre que l'ANC va xifrar en 130.000 els assistents a les mobilitzacions celebrades arreu del país.
L'ambient ha estat festiu durant bona part de la tarda, amb famílies, grups d'amics i nombrosos joves avançant pels carrers de Barcelona amb estelades i samarretes de l'ANC. La mobilització s'ha desenvolupat sense incidències destacables. Enmig de la manifestació també hi ha hagut una petita mobilització d'Aliança Catalana, que ha quedat integrada dins del conjunt de la marxa i que no ha superat les 400 persones. La imatge més repetida durant la tarda ha estat la de les estelades, les samarretes grogues de l'ANC i, sobretot, grups de joves avançant pels carrers de Barcelona. Alguns expliquen que han detectat un ressorgiment del moviment independentista després d'anys de desmobilització. "Hi ha un ressorgiment en el moviment independentista. Sobretot, per part del jovent. Hi ha hagut com un salt generacional. Abans l'independentista era molt, molt, d'avis, però ara els joves estem tornant a sortir als carrers", explica una noia durant la manifestació.
Canvi generacional
El canvi generacional que descriu aquesta manifestant apareix també en altres converses al llarg de la marxa, i més tenint en compte que molts joves de la Diada no han viscut el procés. Un noi assegura que ha percebut "el ressorgiment del moviment", però alerta que aquest retorn no es produeix amb la mateixa intensitat en l'àmbit lingüístic. "No de la llengua. El català s'està perdent", lamenta. Un altre jove vincula directament la mobilització amb els episodis recents de tensió al voltant de l'independentisme. "Arran del que va passar a Elx ens hem mobilitzat. Vaig ser l'altre dia al Camp Nou i l'independentisme està ressorgint", explica, fent referència a la requisa d'estelades del partit del Barça a la ciutat valenciana.
La repressió continua sent un dels arguments que els manifestants situen al centre de les seves reivindicacions. Una jove defensa que "la repressió sempre hi ha sigut" i afirma que "Espanya no és un Estat democràtic". Recorda l'1 d'Octubre com "el cas més evident" i assenyala que la violència contra l'independentisme no és únicament física. Un altre jove considera que "ha augmentat la repressió i les ganes de reivindicar-se", perquè, diu, "no és normal que per portar una estelada t'agredeixin". "Hem de fer front per parar aquestes accions", reivindica.
La sensació que expressen aquests manifestants és la d'una generació que considera que ha rebut un llegat polític que encara no s'ha resolt. "Ens hem adonat que som una nació que està molt desprotegida", resumeix una altra noia. "Que orgullosos que estarien els nostres avis veient tanta gent jove aquí", ha remarcat el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Salvador Coll, durant la mobilització. La frase resumeix una de les imatges de la jornada: el moviment independentista intenta projectar-se cap a una nova generació després d'uns anys marcats per la repressió, la frustració, les divisions internes i la desmobilització.
Dues columnes per unir present i futur
La manifestació de Barcelona ha mantingut enguany una escenografia diferent de la de les grans mobilitzacions de l'independentisme dels darrers anys. L'ANC ha plantejat dues columnes, batejades com a Present i Futur, que han sortit de punts oposats de la ciutat i han acabat confluint a la plaça Catalunya. El disseny respon al lema de la Diada, "Hi soc. Hi som. Independència", i busca representar la continuïtat entre la lluita actual i el país que l'independentisme vol construir.
La columna Present ha sortit a les 17.14 hores de la Gran Via, a l'altura del carrer Casanova. Ha avançat per la Gran Via i la ronda Universitat fins a arribar a la plaça Catalunya. El seu simbolisme és el de la Catalunya que "avui lluita": la societat que no es resigna, que protesta pels problemes dels serveis públics, l'habitatge, la llengua, la mobilitat, la pagesia o les condicions de vida i que manté viva la reivindicació independentista. Segons el plantejament de l'ANC, és la Catalunya inconformista, la que considera que el present no és només decadència sinó també capacitat de lluita i mobilització.
A l'altre extrem hi havia la columna Futur, amb sortida des de la Via Laietana, a l'altura de la plaça de la Catedral. El recorregut ha continuat per la Via Laietana i la ronda de Sant Pere fins a la plaça Catalunya. Aquesta columna representa el país que es vol construir: "una Catalunya lliure amb més benestar", serveis públics dignes, una economia al servei de les persones, una llengua viva i un territori amb plena capacitat de decisió. I és, especialment, la Catalunya dels joves, que l'ANC situa com els ciutadans que han de poder viure "amb esperança i oportunitats al seu propi país".
La trobada de les dues marxes a la plaça Catalunya és, per tant, el símbol central de la mobilització. No es tracta, segons l'ANC, de contraposar el present amb el futur, sinó de fer-los caminar junts: els qui avui mantenen el país en moviment amb els qui demà hauran de viure en una Catalunya lliure. "De la lluita d'avui neix la llibertat de demà", resumeix el dossier de l'entitat. La pròpia concepció de la mobilització reforça aquest missatge generacional. El Present representa la Catalunya que no accepta la decadència i decideix actuar; el Futur, la Catalunya que encara s'ha de construir. La independència és concebuda com el pont entre totes dues.
Vila anuncia una cimera per preparar un nou embat
Un cop les dues columnes han convergit a la plaça Catalunya, el president de l'ANC, Josep Vila, ha posat el focus en el que considera l'inici d'un nou cicle independentista. Vila ha anunciat que l'entitat convocarà "abans d'un mes" una cimera amb les entitats civils independentistes per començar a articular un "compromís de país" que permeti preparar un nou embat per la independència. El president de l'ANC ha situat la tardor del 2027, coincidint amb els deu anys de l'1 d'Octubre, com l'horitzó d'una gran mobilització. La proposta, ha remarcat, no pretén preparar simplement una manifestació, sinó reconstruir i organitzar la societat civil independentista durant el pròxim any.
Vila ha reivindicat que Catalunya viu un moment de "malestar creixent" que afecta qüestions com les infraestructures, Rodalies, la sanitat, l'educació, l'habitatge, la pagesia o la situació de la llengua. En aquest últim àmbit, ha advertit que "el català retrocedeix a marxes forçades" i ha denunciat una situació de "decadència lingüística i nacional". Per a l'ANC, aquest malestar té una causa estructural: la manca de plena sobirania. Vila ha denunciat el que considera el "fracàs absolut del marc autonòmic fill del règim del 78" i ha defensat la independència com "l'única sortida possible". Davant dels manifestants, ha resumit el seu diagnòstic amb un lema contundent: "O independència o decadència!".
També el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha situat la repressió i l'amnistia en el centre del seu discurs. "Això no hi ha volta enrere. L'Estat espanyol ens reprimeix i això ens esperona", ha afirmat. Antich ha defensat que l'independentisme està "més preparat que el 2017" i ha reclamat tancar "la carpeta de la repressió" després de gairebé deu anys.
En aquest sentit, ha reclamat el retorn dels exiliats "amb el president Puigdemont al capdavant" i ha defensat que aleshores serà el moment d'abordar de nou el conflicte polític. "No hi ha normalitat", ha sentenciat, perquè, segons ha argumentat, Catalunya continua regida per un Estatut que "no ha votat" i perquè no hi haurà normalitat mentre no es reconegui "el dret a l'autodeterminació de Catalunya".