El diari marroquí Le360, considerat pròxim a l’entorn oficial de Mohamed VI, ha carregat contra el suport del PSOE a la proposició de llei que permet concedir la nacionalitat espanyola a persones originàries del Sàhara i als seus descendents. El mitjà qualifica d'"oportunista" la posició dels socialistes i estén les crítiques als altres grups que han avalat la iniciativa, així com al PP per la seva abstenció.
Segons el rotatiu, la norma, presentada com una mesura de "reparació històrica", conté contradiccions jurídiques i pot afectar les relacions amb el Marroc. Le360 sosté que els parlamentaris espanyols recorren a "instruments colonials" per intervenir en un "delicat equilibri geopolític" i acusa la iniciativa de "ressuscitar l’herència franquista". També retreu a la diputada Tesh Sidi que hagués vinculat l’oposició o l’abstenció davant la proposta amb situar-se "al costat del Marroc".
Crítiques a la base jurídica de la proposta
Una de les principals objeccions del mitjà se centra en la manera com la iniciativa interpreta el passat colonial espanyol. Le360 assenyala que el mateix preàmbul considera que la provincialització del Sàhara durant la dictadura franquista va ser una maniobra per evitar el procés de descolonització reclamat per les Nacions Unides. A partir d’aquí, qüestiona que aquella estructura administrativa sigui rebutjada com una "ficció colonial" i, alhora, serveixi de base per facilitar l’accés a la nacionalitat espanyola.
El diari també posa el focus en el mecanisme previst per atorgar-la. La proposta permet sol·licitar la nacionalitat per carta de naturalesa a les persones que acreditin haver nascut al Sàhara abans del 29 de setembre de 1977, i amplia aquesta possibilitat als descendents de primer grau durant un termini de cinc anys. "Es parla de 'recuperació', però es legisla una nova adquisició", sosté el mitjà, que considera contradictori parlar de devolució de la nacionalitat mentre s’utilitza una via excepcional per concedir-la.
El possible impacte sobre les relacions amb el Marroc
Le360 critica igualment que es puguin utilitzar documents antics, censos i certificacions de l’època colonial per acreditar l’origen dels sol·licitants. Segons la seva interpretació, això suposa donar validesa jurídica actual a registres que qualifica d'"obsolets" i permet a Espanya determinar qui forma part d’una "població diferenciada" al territori. El mitjà també assenyala la incertesa sobre l’abast de la mesura, amb estimacions que situen entre 70.000 i 200.000 les persones que podrien arribar a beneficiar-se’n, i destaca la reducció a dos anys del període de residència legal necessari per a la naturalització d’aquest col·lectiu.
Les crítiques arriben també al requisit que els nous ciutadans jurin o prometin fidelitat al rei d’Espanya i obediència a la Constitució i a les lleis. "Resulta paradoxal que un acte presentat com a alliberament anticolonial conclogui amb un jurament davant el cap d’Estat de l’antiga metròpoli", afirma Le360. Pel que fa a la població dels campaments de Tindouf, el diari considera que un passaport espanyol podria facilitar la mobilitat i l’accés a Europa, i interpreta aquesta possibilitat com "més una via de sortida individual que la consolidació d’un projecte polític separatista".