"No vivim una situació normal. Som a la presó per haver defensat unes idees legítimes i democràtiques. I per haver-ho fet pacíficament". Així ho ha afirmat l'exconseller Josep Rull durant la seva compareixença en la comissió d'investigació del 155. Amb molts sentiments contraposats, com ell mateix s'ha encarregat de recordar, Rull ha retornat al Parlament, gairebé dos anys després d'haver estat empresonat. L'última vegada que havia trepitjat les lluents catifes de la cambra catalana va ser durant la primer sessió d'investidura de l'exconseller Jordi Turull. La primera votació va ser fallida i ja no hi va haver segona part: els van empresonar.
Aquest dimarts ha pogut deixar la rutina de la presó, vestir-se amb la corbata i l'insígnia de conseller a la solapa, i tornar al Parlament, on ha volgut denunciar l'"ignominiosa" sentència del Tribunal Suprem. En aquest sentit, ha demanat als assistents que es llegeixin amb deteniment la sentència i vegin que es condemna a Turull a "12 anys de presó per un anunci", a Dolors Bassa "pels locals" del referèndum, o a ell mateix "per no haver autoritzat" que un dels vaixells de la policia espanyola atraqués al Port de Palamós. "És inaudit, és una vergonya i no pot deixar-nos impassibles", ha sentenciat.
I en aquest punt s'ha preguntat perquè alguns consellers van estar condemnats a llargues penes de presó i altres han quedat en llibertat –Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila–, i ho ha atribuït al fet que deixessin la política. "És l'única diferència entre uns i altres. No és normal que se'ns hagi condemnat per haver defensat unes idees", ha afegit en aquest sentit. A més, també ha volgut aprofitar el micròfon per denunciar que hagin hagut de saber diverses decisions judicials, fins i tot la sentència, abans per la premsa que pels canals oficials, així com també que l'exministre Rafel Català avancés el processament un mes abans que es produís en una entrevista.
Malgrat tot, ha volgut interpel·lar a tots els ciutadans, independentistes i no independentistes, a reaccionar davant aquesta sentència perquè, avisa, "d’ara endavant qualsevol manifestació que sigui massa discrepant o massiva pot acabar essent sedició". Tot i això, ha assegurat que es mantindran "ferms" perquè "no hi ha prou presons ni barrots per tancar anhel democràtic d’un poble que vol ser lliure".
"Ho tornaríem a fer millor"
En el torn de preguntes, i en resposta als Comuns, Rull ha assegurat que "ho tornaria a fer" però aquesta vegada "millor", ja que ha assegurat que n'han "après". "Si ho haguéssim fet millor no seriem a la presó", ha afegit en aquest sentit. Tot i això, ha defensat que "calia arriba fins al mur" per veure "què hi havia al darrere" i aprendre'n. Tot i això, sí que ha volgut reconèixer algunes mancances i, malgrat defensar les urnes de l'1-O van ser "potents", ha reconegut que "massa catalans no se les van sentir pròpies".
A més, en un to emocionat i amb la mirada posada a la seva esposa, present com a convidada a la sala, ha assegurat que segueix fent política perquè els seus fills es facin grans "en un país on per fer política no vagi a la presó". Preguntat per les possibilitats de diàleg, Rull ha assegurat que confiaven que s'obri aquest escenari però que es canalitzi amb "consistència" i que es faci "junts" i amb acords i grans "consensos".
"Jo no em vaig sentir cessat pel 155"
Finalment, sobre l'article 155, ha assegurat que no es va sentir "cessat" per aquest article i que va seguir "exercint de conseller" i reunint el departament durant el temps que va durar el 155 i mentre va ser a la presó. A més, ha assegurat que "cap decisió transcendent" que es prengués al departament no tirava endavant sense que tingués la seva "aprovació i supervisió".
Per altra banda, Rull ha aprofitat la compareixença per desgranar punt per punt els efectes que va tenir el 155 en la seva conselleria, Territori i Sostenibilitat, i també en la d'Empresa, les funcions de la qual va ostentar per un dia quan l'exconseller Santi Vila va dimitir per la DUI. En aquest punt, ha lamentat l'actuació del govern espanyol que, ha assegurat, volia "torpedinar" i "desballestar" les línies estratègiques de l'acció del Govern català i ha assegurat que va ser l'"expressió més "descarnada de la debilitat de l'Estat". "Els forts pacten, els dèbils imposen", ha afegit.
Tot i això, ha assegurat que no van aconseguir-ho gràcies a la feina dels funcionaris i alts càrrecs, a qui ha agraït haver estat "dic de contenció", però també ho ha atribuït al desconeixement que assegura que hi havia dins del Govern espanyol de les polítiques catalanes del i "barems" diferents en els que es movien.