Josep Rull, conseller de Política Territorial amb el govern de Carles Puigdemont i condemnat a 10 anys de presó i inhabilitació per la seva participació en el procés, opta a presidir el consell nacional de Junts en el procés congressual que aquesta formació va obrir el passat 4 de juny, amb la renovació de la direcció, i que clourà el 16 de juliol amb l'aprovació de les ponències política i organitzativa. La candidatura de Rull és l'única que opta a ocupar la presidència del consell nacional, màxim òrgan del partit entre congressos. Fins ara, el polític de Terrassa havia mantingut un perfil polític discret després de sortir de la presó el mes de juny de l'any passat en virtut dels indults parcials i revocables aprovats pel govern de Pedro Sánchez.

Junts ha comunicat avui a la militància que s'inicia el període de recollida d'avals per a l'elecció de la presidència del consell nacional, de vint consellers i dels càrrecs de defensor de l'afiliat i de la comissió de garanties. El termini per a la recollida d'avals conclou dimecres vinent.

Per al càrrec de defensor de l'afiliat han presentat candidatura Marcel Padrós, exvicepresident de l'ANC i fins al darrer congrés membre de l'executiva de Junts, i el regidor de l'Hospitalet de Llobregat Jordi Monrós. 

Entre els candidats a la comissió de garanties hi ha l'advocada Magda Oranich, el doctor en Dret Héctor López Bofill i el diputat i advocat Joaquim Jubert, entre d'altres.

Segona part del congrés

Junts va renovar el 4 de juny la seva executiva amb una nova direcció sorgida d'un pacte entre la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el conseller Jordi Turull, que es van repartir la presidència del partit i la secretaria general per evitar anar a un congrés d'enfrontament entre sectors de la formació. El 15 i 16 de juny, el partit celebrarà la segona part del congrés, on s'hauran d'aprovar la ponència política, en la qual es planteja la possibilitat de consultar la militància sobre la continuïtat al Govern, així com la ponència organitzativa, que incorpora funcions executives a la presidència de Borràs, perquè amb Carles Puigdemont aquest càrrec no tenia responsabilitats executives.