Fa quatre mesos i cinc dies que Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) és a la presó de Soto del Real. Va entrar-hi el 16 d’octubre per ordre de la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, per un presumpte delicte de sedició arran les manifestacions del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia durant els escorcolls de la Guàrdia Civil. Des d’aleshores, Sànchez ha abandonat la presidència de l’ANC, ha estat número dos de la candidatura amb què Carles Puigdemont es va presentar a les eleccions del 21-D i ha aconseguit l’acta de diputat. Avui és president del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Durant aquests mesos, ha vist com la justícia espanyola denegava una rere l’altra totes les peticions que ha formulat d’aixecament de la mesura cautelar de presó. Ni tan sols se li ha permès abandonar el centre penitenciari per participar en la campanya electoral o en el ple de constitució del Parlament. Ara el seu nom apareix com el més probable candidat de JxCat per assumir la presidència de la Generalitat.

Com està?
Estic bé, amb ganes que s’acabi la desmesura de la presó preventiva. És injusta per mi, cruel per a la meva família i suïcida per al mateix estat de dret espanyol i la seva credibilitat.

Perseguir idees polítiques és el principi de la fi de la democràcia

Fa més de 120 dies que és a la presó. Com s’encaixa aquesta situació?
L’encaix és difícil. Jurídicament no té un encaix ni natural ni pacífic amb l’ordenament espanyol ni amb els tractats internacionals de drets humans. Políticament la causa general contra l’independentisme tampoc té encaix en l’ordenament democràtic. Perseguir idees polítiques és el principi de la fi de la democràcia. I, personalment, encaixo els més de 120 dies de presó amb fortalesa gràcies al suport familiar i a la dignitat amb la qual la ciutadania ha respost la desmesura de l’Estat, tant al carrer com a les urnes. La tardor del 2017 serà recordada com la “tardor de la dignitat democràtica de Catalunya”, no en tinguem cap dubte.

Fa temps que el que estic vivint s’escapa de qualsevol anàlisi racional

Fins i tot Amnistia Internacional ha reclamat la seva llibertat, però el jutge Llarena l’ha tornat a denegar. Argumenta el seu empresonament subratllant que no ha renunciat a l’acta de diputat i que manté l’ideari sobiranista. Què creu que espera que faci per aixecar les mesures cautelars?
La darrera interlocutòria és tan preocupant com sorprenent. Em manté a la presó per les meves idees, no ho dic jo, ho escriu ell del seu puny i lletra. La negació de la meva llibertat amb els arguments que han utilitzat per justificar-la és l’erosió més greu i de conseqüències inimaginables contra els principis del pluralisme polític, sense els quals la democràcia mor.
Dit això, no em veig en condicions d’especular sobre què ha de passar perquè s’aixequin les mesures cautelars de presó incondicional. Fa temps que el que estic vivint s’escapa de qualsevol anàlisi racional. La resposta a la seva pregunta només la pot respondre el Tribunal Suprem.

Com ha quedat el càstig de 30 dies sense pati que li volien imposar a Soto del Real per la seva intervenció en la campanya electoral amb una gravació?
Vaig presentar fa pocs dies un escrit d’al·legacions davant la jutge de vigilància penitenciària. No tinc intervingudes les comunicacions, vaig fer servir els canals explícitament autoritzats per la direcció del centre per comunicar-me. En cap article del reglament està prohibit que el missatge que faci des de la presó es pugui difondre –de fet, he publicat una desena d’articles i entrevistes– i, el més important, el mateix jutge del Suprem va desestimar que sortís de presó per fer campanya perquè, tot i que amb limitacions, jo “tenia des de la presó possibilitats per dirigir-me als electors”. Això és el que vaig fer.

Una falta de confiança entre JxCat i ERC ha derivat en mala comunicació. Però l’acord marc per restituir el Govern està consolidat

Les negociacions entre JxCat i ERC per a la investidura estan resultant molt complicades, amb situacions molt tenses, com l’ajornament del ple d’investidura... A què atribueix aquests problemes?
La pressió que existeix és molt gran. Estem veient mesures sense precedents ni encaix –en la meva opinió– en l’ordenament democràtic espanyol. El que alguns no varen guanyar a les urnes el passat 21-D ara ho volen imposar amb mesures cautelars i amenaces de presó i inhabilitacions. És tan forta la pressió i són tantes les línies vermelles traspassades per les institucions de l’Estat espanyol que ells mateixos comencen a veure la gravetat de la situació. El propi Consell d’Estat va dir prou, però la connexió política i la pressió del govern Rajoy al Tribunal Constitucional va assolir l’objectiu. El govern d’Espanya i altres institucions de l’Estat estan convertint l’Estat espanyol en una democràcia low cost, si això es consolida, serà molt difícil sortir-ne i recuperar estàndards liberals-democràtics de qualitat. En aquest context entenc la complicació de donar sortida immediata al mandat del 21-D. I per ser honest al lector d'El Nacional també he d’atribuir el retard a una falta de confiança entre JxCat i ERC que ha derivat en una mala comunicació.
Tot i això, vull dir que a data d’avui les bases de com procedir i com garantir la restitució parlamentària del president Puigdemont i el govern il·legítimament cessat el 28 d’octubre estan ja establertes per la majoria que el 21-D va guanyar les eleccions. Pel que em diu el president Puigdemont estem tancant alguns serrells però l’acord marc, el procediment i les bases estan consolidades.

Que ningú pateixi: la majoria guanyadora a les urnes no desaprofitarà el temps

S’imaginava que dos mesos i mig després de les eleccions, i amb la majoria aconseguida per l’independentisme el 21-D, encara no hi hauria investidura ni Govern?
Honestament, sí. Fixi’s que en situacions normals, la investidura arriba un mes després de les eleccions. A més, aquí hem tingut el període de Nadal, que poc o molt tot ho paralitza 15 dies. I lògicament l’escenari ho és tot menys normal. Ara fa tot just dos mesos de les eleccions. És normal que tinguem pressa perquè els reptes són molt grans. Està molt bé que des de la ciutadania s’exigeixi investidura ja. L’únic que puc dir és que ningú pateixi, que la majoria guanyadora a les urnes no desaprofitarà el temps.

La meva reclamació al president Torrent va ser diàleg i comunicació constant per forçar decisions de consens

El president del Parlament, Roger Torrent, el va visitar la passada setmana. Van parlar de la situació de tensió entre els dos partits? Quina conclusió va extreure de la conversa?
Ell és el president del Parlament i jo el president del grup parlamentari que proposa la restitució del president Puigdemont. És obvi que vàrem parlar de la situació jurídica i política de la investidura, però no de les negociacions entre JxCat i ERC, bàsicament perquè en la funció de president del Parlament no li pertoca, i a mi, en les circumstàncies de pres a Soto del Real, ni tinc ni pretenc tenir funcions d’interlocució en aquesta negociació. La meva reclamació al president Torrent va ser diàleg i comunicació constant per forçar decisions de consens, tant amb tots els grups parlamentaris com particularment amb els qui avui disposen de l’única majoria possible al Parlament, els independentistes.

Entén que les negociacions per a la investidura es vegin supeditades al calendari de compareixences davant del Suprem que van començar dimecres passat en la causa per rebel·lió?
Aquesta setmana tota l’energia, atenció i tensió està centrada en el Suprem. És normal que els qui han estat cridats a declarar se centrin en la seva defensa. Les converses per la investidura no s’aturen, segueixen a un ritme més baix per raons òbvies, però això no afectarà el calendari. N’estic convençut.

El mandat del 21-D és inequívoc, la legitimitat del president Puigdemont està preservada i la investidura no la dictarà la Moncloa

Quina via creu que haurien d’escollir JxCat i ERC per tirar endavant la investidura?
Només hi ha una via possible, un acord sòlid entre JxCat i ERC, que a més aspiri a sumar –per activa o per passiva– altres suports parlamentaris. El mandat del 21-D és inequívoc, la legitimitat del president Puigdemont està preservada i la investidura no la dictarà la Moncloa. La geometria resultant del 21-D i les urgències polítiques, socials i econòmiques del país, requeriran molt de diàleg i entesa. Però per dialogar i arribar a acords amplis cal primer tenir una base sòlida construïda i això és el que s’està ultimant entre JxCat i ERC.

Contràriament al que alguns ens volen fer creure, Puigdemont no és un insensat ni un aventurer. Ningú té més urgència que ell d’un nou govern efectiu

Oriol Junqueras ha advertit que l’Estat mai permetrà que sigui efectiva una presidència de Carles Puigdemont des de Bèlgica, creu que JxCat hauria de proposar un altre candidat?
No he escoltat ni llegit aquestes declaracions, només he vist un titular, crec que a Tele5. A la presó la informació és sempre parcial i per això he de ser prudent tant en les meves declaracions com en les reaccions. El candidat de JxCat és Carles Puigdemont i ningú millor que ell sap de la presó i persecució de l’Estat, de com el govern de Catalunya pot funcionar i sobretot del valor dels resultats del 21-D. Contràriament al que alguns ens volen fer creure, el president Puigdemont no és un insensat ni un aventurer. Ningú té més urgència que ell per disposar d’un nou govern efectiu, no per casualitat és ell el nostre candidat a ser investit de nou president de la Generalitat.

És temps per fer política, no especulacions. El meu candidat i el de JxCat és Puigdemont 

Es parla de Jordi Sànchez per assumir aquest paper. Hi estaria disposat?
Totes les especulacions són sobreres, és temps per fer política, no especulacions. El meu candidat, el candidat de JxCat i el candidat d’una gran part de l’electorat és Carles Puigdemont.

Es podria assumir aquest càrrec des de la presó?
Puigdemont no està a la presó, alguns el voldrien entre reixes però no ho està.

Qualsevol dels 135 diputats pot ser president. Qualsevol altre raonament és extrajurídic

Hi ha qui considera que el nou president hauria de ser algun diputat que no estigui investigat en cap de les causes obertes pel procés. Creu que seria més convenient?
Això ho diu la Moncloa, però la legalitat vigent diu que qualsevol dels 135 diputats pot ser president. Qualsevol altre raonament és extrajurídic. Fins i tot les mesures cautelars que estableix el Constitucional no neguen que qualsevol diputat sigui president, el que fa en una extralimitació de les seves funcions és posar unes condicions ad hoc perquè la investidura convocada es pugui celebrar. Acceptar el raonament de la Moncloa és fulminar l’autonomia parlamentària, reconèixer la culpabilitat dels avui investigats per un suposat delicte que centenars de catedràtics i professors de dret penal i constitucional arreu d’Espanya, desenes de magistrats i exmagistrats i exfiscals del mateix Tribunal Suprem i del Superior de Catalunya diuen que no existeix. Novament la Moncloa vol guanyar il·legítimament i sota coacció i amagat darrere alguns poders de l’Estat allò que va perdre a les urnes el 21-D, en unes eleccions convocades a honor i glòria seva.

Considera que una investidura i la constitució d’un Govern facilitaria que s’aixequin les mesures cautelars als quatre empresonats?
Com ja he dit abans, aquesta resposta només la sap el Suprem i, en el seu defecte, el Constitucional. Ells han marcat unes noves regles del joc penal, només ells les poden interpretar. Estem immersos en una dinàmica que respon als privilegis de lawfare. És dur, però és així. No hi ha més consideració que la que ells ens vulguin aplicar. I, de moment, ja hem superat 4 mesos de preventiva.

No és acceptable que no s’arribi a un acord per a la investidura. Seria una greu irresponsabilitat

L’ANC ha anunciat mobilitzacions en cas que no hi hagi acord per a la investidura. Com valora aquesta pressió de l’entitat que vostè va presidir?
És obvi que no és acceptable que no s’arribi a un acord per a la investidura. Seria una greu irresponsabilitat i per això mateix ja he dit que no passarà. L’ANC fa el seu paper i fa bé d’exigir i pressionar. Sort n’hem tingut de l’ANC en el passat i sort en tindrem en el futur.
Els partits s’han de mantenir fora de l’ANC i l’ANC ha de preservar la capacitat de mobilització cívica, pacífica i multitudinària. Que sigui exigent amb els polítics electes va en el seu ADN i és una mesura de salut democràtica del nostre país.

Vostè ha declarat davant del jutge que abans de l’1-O va tenir contactes amb representants del Govern espanyol que no feien preveure el que va acabar passant. Amb qui va parlar? Què li van dir?
Davant les preguntes incriminatòries de la fiscalia, vaig voler posar de relleu dues coses. La primera, que parlava amb molts actors socials i polítics del país. No només amb el president Puigdemont. També amb representants de partits no partidaris de l’1-O, amb els secretaris de CCOO, UGT, amb dirigents empresarials, amb representants d’altres institucions i, entre elles, amb representants del govern espanyol. La segona cosa que volia posar de relleu és que de les converses que precisament vaig tenir amb els representants del govern espanyol a Catalunya en cap cas es podia intuir l’esclat de violència policial que es va viure l’1 d’octubre. I que, en tot cas, es podia intuir una resposta de l’Estat com la que va tenir el 9-N del 2014. Explico això perquè hi ha algun hiperventilat que, sense informació contrastada, diu que fa riure que jo digués que l’1 d’octubre era un nou 9-N. Sense comentaris. Deixant als nostres hiperventilats al marge, jo no vaig dir el nom del senyor Millo perquè no volia soroll mediàtic. Algú interessadament va filtrar el so de les declaracions, il·legítimament i amb finalitats alienes al procés judicial i per danyar la imatge dels declarants. El senyor Millo va dir que la conversa l’havia mantingut amb ell. Ho confirmo. I, si el jutge vol els missatges, els aportaré. Aleshores podré entrar en tots els detalls. Fins aleshores continua sent una conversa privada.

La desmesura de l'Estat és tan gran i afecta tan de ple principis democràtics i drets humans que acabarà amb el silenci d’Europa

El sorprèn més la contundència de l’Estat amb l’aplicació de les mesures contra l’independentisme o el silenci d’Europa?
Em sorprèn més la desmesura de l’Estat. I fixi’s el que li dic, aquesta desmesura és tan gran i afecta tan de ple principis democràtics i drets humans tan fonamentals per un estat democràtic i de dret que, de no modificar-se, acabarà amb el silenci d’Europa. I no només pel que pugui acabar dient el Tribunal Europeu de Drets Humans.

I el silenci de l’esquerra espanyola davant dels empresonaments? L’entén? Se l’esperava?
L’esquerra política espanyola està desorientada. I en la seva pèrdua de lucidesa ha decidit abraçar-se als valors tradicionals de la dreta espanyola. Quanta raó tenia Josep Pla. Però també hi ha el silenci de bona part de l’esquerra social i cultural espanyola. Probablement, com ja fa temps que la majoria del món intel·lectual i cultural ha renunciat al paper crític i d’avantguarda que en altres èpoques les havia caracteritzat, ara, un cop els referents orgànics estan desorientats, ells –la gent de la cultura– se senten orfes i, de manera vergonyant per a la tradició que representen, opten pel silenci. No hi ha mal que cent anys duri, segur que les poques veus que avui ja s’alcen a Espanya contra els empresonaments aniran a més. No només hi va la defensa de la seva dignitat com a demòcrates, els hi va també la pèrdua de les seves llibertats.