Jordi Sànchez era el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) quan es va celebrar l'1 d'Octubre. Va ser un dels protagonistes del procés que va portar a la celebració del referèndum, el responsable d'encarregar la compra de les urnes i, junt amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, van ser els primers a ingressar a la presó per aquells fets. Cinc anys després, en conversa amb ElNacional.cat, Sànchez rememora aquells dies, sense poder dissimular l'emoció. Destaca la xarxa de confiances que es va teixir i que va convertir el moviment independentista en "invencible", però alhora admet que l'1 i el 3 d'octubre, els líders del procés no van saber "llegir el moment històric" i aprofitar l'oportunitat que es plantejava. Sánchez, que posteriorment ha estat durant més d'un any secretari general de Junts, aposta per nous lideratges i una nova visió estratègica a l'independentisme.

 

A finals d'abril del 2017 l'aleshores president de l'ANC va ser el responsable de la compra de les urnes per a l'1 d'Octubre, en va encarregar l'adquisició i el pagament es va fer amb fons privats. Però el que més destaca Sànchez d'aquella operació és la xarxa de complicitats que es va posar en marxa. Des que les urnes van sortir de la Xina en tres grans contenidors fins que van arribar a Illa, al costat de Perpinyà, via Marsella.

🔴 Manifestació de l'1 d'octubre 2022, DIRECTE | Última hora a Barcelona

L'1 d'Octubre 5 anys després: el dia que el poble va doblegar l'Estat 

Un cop a la Catalunya Nord, la segona fase era el trasllat, creuant la frontera a partir del 15 d'agost fins a la Mercè, repartint les urnes a diferents punts del territori. La tercera etapa va ser per moure-les dels diferents punts de Catalunya en què s'havien emmagatzemat fins a la distribució entre els voluntaris que la matinada de l'1-O les portarien a cadascun dels col·legis electorals. Eren tres moviments tancats en compartiments estancs, aïllats l'un de l'altre, per evitar que si un fallava, contaminés el conjunt. La discreció va ser clau. I la confiança entre els voluntaris que es van anar trobant en els diferents moments. Es va arribar a tenir 20.000 urnes a disposició amb una xarxa d'entre 5.000 i 6.000 persones implicades. Però l'Estat no en va detectar cap. 

Es va fer perquè hi havia confiança. Tots van confiar. Aquesta és la gran lliçó: la confiança interpersonal ens va fer invencibles

Sànchez posa com a exemple el fet que els consellers Jordi Turull i Raül Romeva van convocar una roda de premsa multitudinària per presentar les urnes, i encara no les havien vist. Però van confiar que hi serien. La conclusió del bon funcionament de tota aquesta estructura és que tot plegat va funcionar "perquè hi havia confiança. "Tots van confiar. Aquesta és la gran lliçó: la confiança interpersonal ens va fer invencibles", emfatitza.

Al llarg de la conversa amb Sànchez per elaborar aquest reportatge, l'expresident de l'ANC relata com els responsables del Govern i les entitats van seguir des del Palau de la Generalitat els moments clau de l'1-O: la puntual aparició de les urnes als col·legis, les llargues cues, les càrregues policials, les pressions a l'Estat per aturar la violència, l'intent d'aturar el partit del Barça... En aquest balanç concentra els retrets de la pròpia actuació en la resposta de l'independentisme després de l'aturada de país del 3 d'octubre. 

El 3-O no sabem llegir el moment històric en què ens trobem, probablement superats per tot el que estàvem vivint

La conclusió que n'extreu és que el 3 d'octubre es va aconseguir reafirmar els valors de l'1-O, però alhora és el dia en què es comet l'error més important de tot el procés, perquè no es va saber valorar el moment i "no es va saber aprofitar amb plenitud la força que vam mostrar el 3-O al carrer": "És el dia on es reafirma que aquest país volia ser lliure i alhora és el dia que les institucions, les entitats, les persones que estàvem al capdavant no sabem llegir el moment històric en què ens trobem, probablement superats per tot el que estàvem vivint", assegura en relació als fets de l'1 i el 3 d'octubre i a la forma com es va culminar.

Davant la pregunta de com s'hauria d'haver actuat, Sànchez recorda que hi havia un "disseny" previst però que no es va acabar concretant què és la "mobilització permanent": "Quedar-nos al carrer".

"La solució que ara dic, que era la que havíem més o menys dissenyat, és la que continuem tenint a les mans. Una complicitat d'institucions - societat civil, sabent que hi ha una legitimitat democràtica que descansa en les institucions, un mandat democràtic i cívic, que neix en la ciutadania; i una capacitat de mobilització, de força, de determinació, que la ciutadania té i que les institucions han de saber acompanyar i legitimar, però que no tenen", detalla Sànchez

I en què s'hauria de traduir? "Un passeig de Gràcia, una Gran Via, una Diagonal amb centenars de milers de persones té una força que ni tant sols un Parlament de Catalunya o una Govern de la Generalitat té per fer entendre al món que la gent vol decidir el seu futur".

Aquestes alternatives es van plantejar amb anterioritat a l'1 d'Octubre pel cas que no es pogués celebrar la votació, però mai en l'escenari de l'1-O que es va produir. "És una decisió que en aquell moment no vam saber llegir adequadament i ningú va proposar el 3 d'octubre", conclou.