L’ofensiva desesperada de l’Estat per convertir en rebel·lió i terrorisme qualsevol mobilització de protesta per folklòrica que sigui anuncia un canvi de paradigma polític a Catalunya i a Espanya que no té aturador. S’estan cremant les naus perquè ningú es pugui permetre fer ni un pas enrere, la qual cosa vol dir que la política dels anys que venen no s’assemblarà en res al que estàvem acostumats. Som en una confrontació a tot o res i això no s’acabarà fins que la Unió Europea deixi de fer l’orni.

En posar en mans dels jutges la repressió del procés, els empresonaments i les condemnes que es voldran “exemplars”, lluny d’apaivagar el conflicte, faran més profunda la ferida, fins al punt que serà impossible un funcionament normalitzat de les institucions. Ni el cap de l’Estat ni els membres del govern espanyol podran visitar Catalunya sense protestes. Ja hem vist aquesta setmana la clandestinitat en què es va moure el monarca a Barcelona. Això és només un símptoma de l'hostilitat que vindrà. Si a la Generalitat i als ajuntaments governen els sobiranistes, Catalunya esdevindrà terra hostil.

Hi ha un debat obert sobre la formació del Govern de la Generalitat i alguns segueixen fent càlculs i estratègies amb els criteris d’abans, quan la pròpia confrontació oberta impedirà que la institució autonòmica torni a ser el que era. Sigui qui sigui qui la governi, la Generalitat deixarà de funcionar com una administració convencional, per convertir-se en una trinxera.

Algú s’imagina, amb consellers a la presó i a l’exili, els membres del Govern català negociant el finançament autonòmic o la reforma del Senat? No. Tot fa preveure que creixeran les mobilitzacions i el dilema resistència-repressió determinarà la quotidianitat política.

Per justificar la repressió s’ha aplicat la mateixa estratègia emprada al llarg de la història per règims autoritaris i dictatorials. Hitler va acusar els comunistes de l’incendi del Reichstag per suprimir les llibertats. Franco es va inventar una revolució per justificar l’aixecament militar. Erdogan porta a terme una repressió generalitzada justificant-se en un cop d’Estat que molts autors van denunciar com induït. Fins i tot Donald Trump acusa els mexicans de violadors i narcotraficants per justificar la repressió dels immigrants, vinguin d’on vinguin.

Des d’un bon començament, primer el govern de Rajoy i després el jutge Llarena, han equiparat el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració del 27 a un cop d’estat violent i han acusat els líders sobiranistes de “rebel·lió” i als grups afins de “terrorisme”. S’han trobat, però, amb la resposta del Tribunal de Schleswig-Holstein, que no va veure violència en l’actuació del president Puigdemont. Ha estat un fet important que alimenta alguna confiança en la justícia (alemanya). Tanmateix tota la maquinària de l’estat espanyol i els mitjans addictes al règim s’han posat a treballar immediatament per millorar el relat tan fals com mal explicat pel jutge del Suprem. I l’acusació als CDR de “terrorisme” hi té molt a veure. Com les informacions sobre subvencions a Òmnium Cultural que seran presentades per justificar la malversació...

Podem confiar en la independència dels jutges alemanys, però la pressió espanyola ha començat a donar els seus fruits. Els fiscals alemanys, que tenen dependència jeràrquica governamental, ja han concertat una trobada amb els col·legues espanyols per explicar-los el que han de fer perquè els jutges els donin la raó.

El deep state espanyol pretén derrotar la causa catalana almenys per una generació a còpia d'empresonar els líders sobiranistes, atemorir la ciutadania i neutralitzar les institucions representatives i de la societat civil. És una iniciativa agressiva i al mateix temps provocadora que farà impossible cap rectificació en cap dels dos bàndols en conflicte i eternitzarà les hostilitats. En aquest sentit, cal subratllar el coratge del president Puigdemont quan va dir aquesta setmana a Berlín que segueix obert al diàleg tot afegint que potser la independència no és l'única solució. Està clar qui vol la pau i qui no.