Si el Ministeri Públic decideix regularitzar la situació fiscal del rei emèrit Joan Carles I, perdrà bona part dels seus béns no declarats. La recompensa valdria la pena ja que evitaria una querella per un delicte contra la Hisenda Pública. Això és el que detalla El Independiente i subratlla què hauria de fer: tributar al 43,5% el valor dels béns que tingués a l'estranger des de l'any 2012, pagar un recàrrec de la quota resultant del 20% i presentar les declaracions complementàries pels interessos generats pels comptes bancaris fora d'Espanya en els darrers quatre anys. Aquest termini es fa en base a la prescripció administrativa, fixada en el seu cas a partir del 2016, i seria tot el que se li pot reclamar a l'emèrit.
La legislació de les darreres dècades també va en contra dels seus interessos. Segons la Llei General Tributària del 2004, s'estableix l'obligació als contribuents a subministrat informació sobre els comptes oberts a entitats financeres a l'estranger i sobre els béns immobles i drets sobre béns a l'exterior. Si tot això Joan Carles no ho fés es pot enfrontar a una infracció tributària considera com a "molt greu".
Mentre la justícia suïssa fa la seva feina amb el fiscal Yves Bertossa al capdavant, s'ha de veure què farà l'espanyola. El cas més escandalós serien les comissions cobrades de la monarquia de l'Aràbia Saudita i transferides a un compte a Panamà a través d'una fundació. La contra és que a la hisenda madrilenya, aquest impost ja ha expirat. Ara, el camí que es podria recórrer seria exigir la regularització dels comptes que encara tingui oberts des del 2015, el darrer exercici que, encara a dia d'avui, no ha prescrit. Un camí que, ja voluntàriament, l'expresident Jordi Pujol va decidir iniciar quan es va destapar el seu escàndol familiar.