El grup d'investigació tecnològica de la Policia Judicial de Madrid investiga un ciberatac a Podemos en els últims dies, en què els han robat dades personals dels inscrits i també unes altres de gestió econòmica del partit, segons explica elDiario.es. L'atac s'ha produït aquesta setmana i la IP des d'on es va originar està situada a Moldàvia, tot i que, els investigadors adverteixen que podria ser una simple maniobra per "emmascarar  l'autèntic origen". De moment, es desconeix l'interès de l'atac i el destí final de les dades sostretes, però en qualsevol cas, les dades no estan relacionades amb qüestions polítiques o d'estratègia del partit, segons la denúncia. La formació també ha posat en coneixement del cas l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. 

Comentaris en fòrums internacionals

L'acció dels hackers contra Podemos ja s'hauria comentat a diversos fòrums internacionals de pirates informàtics abans de la denúncia. Una de les hipòtesis sobre les quals treballa la policia és que haurien robat les dades concretes de persones amb les quals després podrien obtenir rèdits econòmics, com ja ha passat quan han atacat altres entitats privades o institucions. Tanmateix, tampoc es poden descartar altres motivacions, destinades a obtenir informació dels seus afiliats per després fer una posterior difusió de notícies falses o campanyes en xarxes socials, segons explica el digital. 

Mandiant —filial de Google— va informar el passat dilluns d'una campanya amb origen a Rússia contra partits polítics europeus. En concret, feia referència a l'ús d'un malware per robar dades de la CDU alemanya, malgrat que, Mandiant advertia que les operacions de distribució que s'havien detectat són "altament adaptables" i que avançaven en la línia de "les realitats geopolítiques de Rússia". 

Ciberatacs a institucions

Els ciberatacs a les webs corporatives de diferents institucions s'han convertit en un habitual en els darrers temps. El cas més proper es va produir fa 1 mes, i les víctimes van ser els Mossos d'Esquadra. En la mateixa setmana, el cos policial català va rebre dos atacs informàtics que tenien l'objectiu d'obtenir dades personals dels seus agents i la posterior publicació de dades sobre uns 70 agents del cos extrets d’un correu electrònic corporatiu, segons va informar la comissió d'avaluació, risc i protecció dels Mossos d'Esquadra.

El mateix mes de febrer, diverses webs d'institucions espanyoles van ser atacades per un grup de hackers prorussos, en el marc de les protestes dels agricultors que s'estaven produint arreu de Catalunya i a tot l'estat espanyol. L'atac va aconseguir bloquejar durant unes hores les webs dels parlaments del País Basc i de Navarra. En diversos missatges publicats a Telegram, els ciberdelinqüents també van instar a bloquejar les pàgines dels parlaments d'Astúries i de Canàries; dels serveis de transport públic de Sevilla, Màlaga, Vigo, Alacant o Jerez de la Frontera; i de les empreses CIMSA i FECSA.