Els intents de negociació per part de Pablo Iglesias han arribat fins al mateix hemicicle, des d'on ha llançat una última oferta a Pedro Sánchez. Però el candidat a la investidura ja havia decidit que tot ja estava acabat. I així ha acabat perdent la segona votació d’investidura, on no ha aconseguit més sí que no, malgrat les abstencions d’Unidas Podemos, ERC i EH Bildu. El dirigent socialista ha fet servir el faristol per passar a l’ofensiva contra qui unes hores abans era el seu “soci preferent”. De retrets no n’han faltat a una banda i l’altra de la taula. Si les aigües no es calmen abans del 23 de setembre, hi haurà repetició electoral el 10 de novembre.

Aquest dijous al matí, Unidas Podemos ja havia fet una oferta que rebaixava expectatives, deixant-ho en una vicepresidència i tres ministeris, rebutjada per Ferraz en qüestió de minuts. Durant la seva intervenció, Sánchez ha insinuat que tenia a veure amb el Ministeri de Treball que reclamaven. I Iglesias, en la seva rèplica, l'ha deixat fora en un últim intent: "Renunciem al Ministeri de Treball a canvi de competències en polítiques actives d'ocupació". Però també ha estat en va: nou cop de porta. "No té entitat", argumentava entre passadissos un ministre.

Així, la segona votació, que requeria de majoria simple, també ha naufragat i Sánchez no ha aconseguit ser investit. No ha pogut ni amb les 67 abstencions d'Unidas Podemos, Esquerra Republicana, el PNB, EH Bildu i Compromís, evidenciant la seva fragilitat aritmètica. Ha revalidat els 124 vots a favor de la primera volta: 123 del PSOE i un del PRC (Partit Regionalista de Cantàbria). L'independentisme català i basc ja havia anunciat la seva abstenció per ser un obstacle menys i pressionar per a una entesa condemnada al fracàs. Ha rebut 155 vots en contra: els del PP, Ciutadans, Vox, JxCat, Navarra Suma i Coalició Canària.

Un cop constatat que els números no donen pel desacord amb Pablo Iglesias, el candidat Pedro Sánchez ha passat a l’ofensiva contra qui havia de ser el seu soci. Ha aprofitat la intervenció de dimarts, quan Iglesias va advertir que si no sortia ara no tornaria a ser president. “Si per a ser president he de renunciar als meus principis, si he d’escollir formar govern sabent que no serà útil per al meu país, jo no seré president ara”, li ha etzibat.

"Si m’obliga a escollir entre una presidència que no seria útil i les meves conviccions, escullo les meves conviccions", ha insistit. També s’ha aferrat a altres paraules d’Iglesias per rebatre’l. “És humiliant ser vicepresident de drets socials? Ser ministre de Sanitat? Ser ministre d’Habitatge? Ser ministre d’Igualtat?”, li ha preguntat. En aquest context, ha defensat que, encara que no els agradés, l’oferta era “respectuosa, correcta i sensata”, i no “humiliant”.

Per la seva part, malgrat la mà estesa, el secretari general de Podemos ha carregat contra l’estratègia del PSOE durant les últimes hores, a través de la filtració de documents i propostes que els havien fet. “Una negociació de govern no mereix ser cutre”, ha sostingut Iglesias, que també ha fet una llista de totes les cessions que han fet en pro d’un govern conjunt.

“És molt difícil negociar en 48 hores el que no s’ha volgut negociar en 80 dies”, ha retret el líder de la formació morada. “És molt difícil negociar un govern de coalició a contrarellotge i en temps real filtrant-ho als mitjans de comunicació”, ha insistit.

Ara, un cop decaiguda la candidatura de Pedro Sánchez, s'obre un termini de dos mesos ―que va arrencar amb la primera votació de dimarts― perquè el Congrés intenti investir algun candidat. En cas contrari, el 23 de setembre es dissoldran automàticament les Corts espanyoles i es convocaran eleccions. Segons la LOREG, aquestes tindrien lloc el pròxim 10 de novembre. Sens dubte, al setembre no serà gens fàcil, amb una nova Diada reivindicativa i a les portes de la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici al procés.