Estancament, paràlisi, bloqueig... i tensió. Aquests són només alguns dels adjectius amb què avui la premsa de Madrid descriu la situació política per la qual passa Catalunya. Referint-se només a Catalunya, ja que en cap moment no fan referència al panorama polític d'Espanya, els diaris espanyols s'escuden en la llei i aplaudeixen que el govern de Mariano Rajoy impugnés la candidatura del president en funcions, Carles Puigdemont, perquè estan convençuts de què aquest va ser el punt d'inflexió que va portar al president del Parlament, Roger Torrent, a posposar el ple d'investidura.

Gairebé aclamant la "divisió entre l'independentisme", els diaris espanyols celebren que el nou cap de la cambra catalana optés per seguir dins de la legalitat i no desobeir el Tribunal Constitucional (TC), mentre feia pública la manca d'entesa que, ahir, es va demostrar que la sobirania catalana està "enfrontat" i "fragmentat". Però ABC afegeix un punt més a aquesta qüestió i culpa també Ciutadans de mantenir aquest bloqueig per no fer cap pas perquè Inés Arrimadas es presenti a la investidura i comenci a córrer el temps que marcarà una nova convocatòria d'eleccions, si és que n'hi ha.

Ara bé. Mentre La Razón, El Mundo i ABC aplaudeixen la decisió de Torrent perquè això demostra que "ha seguit la via de la legalitat", que es desmarquen de Puigdemont i que els passos que fa l'executiu espanyol són efectius, El País critica que el president del Parlament posposés el ple al mateix temps que carregava "ferotgement" contra el TC i mentrestant, i "tot seguit, recorria a ell per dirimir les diferències".

Desobediència

Sota el títol, "només la llei frena la candidatura fantasma de Puigdemont" i convençuts que "Catalunya s'ha posat al servei de les guerres de l'independentisme", La Razón aplaudeix que el govern de Mariano Rajoy presentés un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional per impugnar la investidura de Puigdemont perquè creu, com el PP, que aquest és el motiu principal pel qual el president del Parlament va optar per posposar el ple.

Presumint que "amb la llei a la mà, l'Estat ha frenat el que era l'últim assalt de l'independentisme", els de Francisco Marhuenda celebren que Torrent "acabés reconeixent l'evidència que l'esmentada sessió no es podia celebrar si no es desobeïa la interlocutòria".

Això sí. Al seu judici, i com subratllen a la seva portada, els d'ERC "van desobeir" Puigdemont, però acaben atribuint la decisió de Torrent a què "no estava disposat a córrer aquest risc i que, com a militant d'ERC, era partidari de conservar les quotes de poder aconseguides".

Ara bé. Al seu parer, el "problema perquè Catalunya recuperi un mínima normalitat institucional" és el president en funcions perquè consideren que va ser ell qui "va provocar l'aplicació del 155", però es lamenten que l'ajornament del ple "permetrà als independentistes guanyar temps per presentar al·legacions".

Això manté, segons sostenen, a Catalunya en "una situació d'absolut bloqueig" que, a més, "deixa el futur en uns llimbs legals que serà difícil sortejar".

Aspre al·legat

El País, en un to diferent del de La Razón, no acaba d'avalar la decisió de Torrent perquè, segons la seva opinió, que el president del Parlament "carregués contra el Tribunal Constitucional" i "es negués a proposar un altre candidat" demostra que "hi ha gestos que contradiuen les paraules" i, el seu discurs, "el va fer amb un aspre al·legat independentista que aparentava una combativitat impostada".

Posposar el ple i carregar alhora contra l'alt tribunal és un senyal més —sempre amb les paraules del diari citat— de què "Torrent va escapar ahir amb la seva decisió de l'acció de la justícia a canvi de perjudicar als seus conciutadans i sacrificar l'autonomia" i, justament per això, adverteixen que "això continua sent així mentre l'independentisme es negui a consensuar una candidatura viable per presidir la Generalitat".

I no només això. Deixant de costat que el TC no va acabar de donar la raó als de Rajoy, així com les conseqüències que això té també per a la política espanyola, sí que posen especial èmfasi en assenyalar que "el Tribunal Constitucional ha marcat el camí del legalment correcte, és, en efecte, l'hora de la política; però a Catalunya i per part dels seus líders".

Una situació que hauria de desbloquejar-se i comportant que els catalans es treguin del cap uigdemont com a emblema "igual que el llaç groc va substituir a l'estelada" i això és possible perquè, asseguren, "les caretes de l'expresident poden caure, amb la mateixa rapidesa, a la paperera de la història".

L'imperi de la llei

La llei per damunt de tot i com a justificació de qualsevol cosa. El Mundo considera ara que la decisió de Torrent posa de manifest que "l'independentisme va acatar la llei" perquè, "per primera vegada des que van adoptar la via unilateral, van experimentar un rapte de realisme que els va aconsellar aturar-se abans d'estavellar-se, i no després".

Aquest diari, com l'anterior, pretén deixar clar que la decisió de Torrent no tenia per objectiu complir la llei, sinó que la va prendre "per por de la presó que des de fa ja gairebé tres mesos pateix el cap del seu partit" i, precisament per això, aplaudeixen el fet que "l'Estat, quan és desafiat, no té més remei que exercir la pedagogia de la força legítima, acordada per un tribunal".

Això sí. Admeten que els de Rajoy "van forçar els límits de la interpretació del Dret en insistir en el seu recurs preventiu contra el criteri del Consell d'Estat, i que amb això va trencar la unitat d'acció institucional davant el separatisme, que ho va celebrar com una victòria."

A diferència dels altres dos, El Mundo destaca que fos del Parlament "un grapat de radicals congregats", radicals que estan "fanatitzats per anys d'adoctrinament", cridava "o investiu al president o prenem el Parlament." Un "símptoma" més, per a ells, d'"una fractura política major entre ERC i JuntsxCat".

El pitjor, tanmateix, arriba al final de la seva editorial titulada "I la llei va prevaler" quan atribueixen tot aquest "caos" a "un murri egoista, mentider i covard que té segrestat el present polític de Catalunya perquè els seus coreligionaris s'ho permeten, aterroritzats davant la reacció dels seus votants quan descobreixin que mai no hi va haver sorra sota les llambordes ni independència possible sota la Constitució": Carles Puigdemont, a qui defineixen com "una barreja d'ídol tribal i excitant catalitzador d'odi a Espanya".

Caos anàrquic

ABC, del seu costat, obre la seva portada habitual amb una gran fotografia del rei Felip VI imposant el Toisó d'Or a la infanta Leonor, però la seva segona portada sí que va dedicada a la qüestió catalana. Aplaudint, com la resta, que l'independentisme s'hagi "dividit", posen en relleu que aquest "bloqueig" és "insostenible i carreguen fins i tot contra Cs per ser "ostatges, fins i tot còmplices, d'una estratègia marcada per un presumpte delinqüent escapat".

El diari citat considera que Puigdemont "ha contaminat fins a tal punt la política catalana que els seus efectes tòxics semblen irreversibles", uns efectes que han acabat convertint el Parlament "en un caos anàrquic" i que, a més, "ha provocat una fractura en la societat catalana de tal magnitud que ahir va estendre la seva metàstasi fins als mateixos partits separatistes, enfrontats entre si".

La seva proposta? Citar a tot l'independentisme a "abandonar a la seva sort Puigdemont" perquè creuen que, així, "deixarà de condicionar cada minut de la vida dels catalans".

Ara bé. Encara que aplaudeixen la decisió de Torrent de posposar el ple d'investidura, i amb un to menys crític que El País, es lamenten que el president del Parlament "no ha resolt res", sinó que " l'ha complicat tot més encara i ha instal·lat la Cambra en uns llimbs legals que ningú no sap com serà superat".

És justament en aquest punt on aprofiten per tornar a interpel·lar a Cs perquè "té a la seva mà l'opció de desbloquejar la situació i impedir la paràlisi" perquè, encara que segurament Arrimadas no seria investida presidenta, sí que suposaria que comencessin a córrer els temps per a una nova convocatòria d'eleccions. "A Catalunya falta valentia política, i sobra aquest victimisme malaltís que l'ha viciat tot", sentencien.