Després del fracàs de juliol, l'esquerra espanyola va declarar un alto el foc el mes d'agost. L'objectiu era el d'analitzar la situació. En les últimes setmanes només s'ha produït un contacte: un whatsapp de Pedro Sánchez a Pablo Iglesias per a felicitar-lo pel naixement d'Aitana, la seva tercera filla. Però res més. Les dues formacions van quedar en parlar al setembre, passades les vacances, i així ho van fer aquest dijous a la tarda. Els equips negociadors van trobar-se en una sala del Congrés dels Diputats, però el resultat no va ser satisfactori. Avui Espanya està més a prop d'una repetició electoral el 10-N que d'una investidura abans del 23-S, quan expira el termini. Les cares eren ben llargues.
Van ser gairebé cinc hores tancats en una mateixa sala. A una banda de la taula, Carmen Calvo, Adriana Lastra i Maria Jesús Montero; a l'altra, Pablo Echenique, Ione Belarra, Jaume Asens i altres representants del grup confederal. Malgrat la durada, no va haver-hi cap avenç, sinó més aviat retrocessos. Unidas Podemos va recular fins a l'última oferta de coalició que havien fet els socialistes al juliol. El PSOE se'n va anar gairebé fins a juny, amb el "govern de cooperació" sense cadires al Consell de Ministres. Persones presents a la trobada no podien amagar el seu desconcert i la seva incredulitat.
Les posicions, que traspassen el terreny polític per a endinsar-se també en el de la confiança personal, estan molt enrocades. A Ferraz, el que servia a finals de juliol --un govern de coalició amb vicepresidència inclosa-- no serveix a principis de setembre. "Allò rebutjat, rebutjat queda", insisteixen els socialistes. En el seu moment tampoc no s'havien sentit gaire còmodes cedint cadires del Consell de Ministres als de Pablo Iglesias. Temen un govern paral·lel, una caixa de ressonància partidista. Per la seva part, l'entorn d'Iglesias denuncia que Sánchez ja està de precampanya. "El que ens transmeten és: o govern en solitari tot i no tenir majoria absoluta o eleccions", sintetitzaven fonts de Podemos després de la reunió. Els va molestar especialment l'acte "electoral" del secretari general del PSOE per a presentar les seves 370 mesures.
Ara mateix, sobre la taula, hi ha principalment dues opcions per a evitar les eleccions. La primera és que els socialistes acabin cedint a última hora a favor d'un govern de coalició, com ja va passar el passat juliol després de la renúncia d'Iglesias. Una part de Podemos hi confia i per això aposta per mantenir el pols fins al final. La segona és que sigui Pablo Iglesias qui acabi acceptant l'oferiment de Pedro Sánchez encara que enterri la coalició. Hi són proclius importants sectors, com ara les confluències o Izquierda Unida. Han defensat internament aquestes posicions després del fracàs del primer debat d'investidura.
Els camins del mig ara per ara semblen tenir el pas barrat. Podria haver-hi una tercera opció per aturar el 10-N, si no fos perquè el PSOE hi ha tancat la porta. És la de l'abstenció gratuïta, sense acord entre les dues forces. Va ser apuntada per Yolanda Díaz, de Galicia en Común, que va avisar: "Si nosaltres entreguem els vots gratis a Pedro Sánchez és més que probable que li dificultem extraordinàriament la seva acció de govern". No seria una mala opció per a Pablo Iglesias, que evitaria unes eleccions amb males perspectives i tindria l'executiu controlat. Això és justament el que no volen els socialistes: un govern inestable que pugui caure en qualsevol moment. Si hi ha un acord, és per tenir controlada Unidas Podemos. Si no, prefereixen anar a eleccions. Ben controlats o a les urnes.
L'opció que també agafa pes és la via Rajoy, que el gallec va inventar: després de la ronda de consultes amb el Rei, rebutjar la candidatura per manca de suports. Des del fracàs de la primer debat d'investidura, Pedro Sánchez ha vingut insistint que només s'hi presentarà amb un acord lligat, amb els suports garantits. Ara mateix és evident que no els té.
Paradoxalment, al PSOE només li falten els vots d'Unidas Podemos. Malgrat que fa mes i mig Gabriel Rufián advertia que "setembre ho complica tot", el cap de files d'ERC a Madrid ha tornat a mostrar la seva predisposició. També ho ha fet el PNB. Aquest fet, especialment dels republicans, ha aixecat polseguera a Podemos. No debades, Moncloa ho està fent servir en la seva estratègia de pressing. "És l'únic grup que falta per pujar-se", deia la portaveu Isabel Celaá després del Consell de Ministres d'aquest divendres.
Sigui com sigui, el rellotge de la repetició electoral --com ja va tenir lloc el 2016 davant la negativa de Sánchez a investir Rajoy-- ja està en marxa. Queden tot just dues setmanes perquè finalitzi el deadline del 23 de setembre, quan es dissoldrien automàticament les Corts espanyols i s'iniciaria el camí cap a les eleccions del 10 de novembre. El temps prem, i més quan seria necessària una segona votació. A la Zarzuela apuraran al màxim abans de convocar la preceptiva ronda de consultes.
Garanties sobre Catalunya
Una carpeta torna a marcar les negociacions entre les dues formacions, com ja ho ha fet des del 28-A: el dossier català. A Ferraz ja les veuen venir, primer amb la Diada el pròxim dimecres i després amb la sentència del Tribunal Suprem, que calculen que arribarà la primera quinzena d’octubre i que serà el carburant per revifar l'independentisme institucional i civil. Per això els socialistes, que no se’n refien ni un pèl, demanen garanties per escrit que no discreparan de la posició del PSOE en aquest conflicte, segons informa La Vanguardia. No en tenen prou amb els compromisos verbals de lleialtat que ha anat fent Pablo Iglesias des de juliol en diverses ocasions. Volen un "govern fort", sense escletxes, no paren d'insistir.
Eleccions complexes
Amb la sentència del Tribunal Suprem a punt de sortir del forn, sens dubte que la repetició electoral és un terreny molt perillós, malgrat que el PSOE hi pugui sortir guanyant en nombre d'escons. Les tres dretes ja s'estan preparant per intentar aconseguir la suma que no van aconseguir en primera volta. Sense anar més lluny, Vox ja s'ha obert a una possible España Suma en circumscripcions amb pocs escons, per a maximitzar la representació del trifachito. El 23 de setembre acabarem de sortir de dubtes.