El Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta de resolució de Junts a la Comissió d’Interior i de Seguretat Pública que obliga ara el departament a fer-se càrrec del total de la despesa que generarà la instal·lació de càmeres de seguretat als municipis de menys de 5.000 habitants de tot el país. La proposta reclama al departament que lidera la consellera Núria Parlon fer un pla per pagar aquestes càmeres que, connectades al sistema Lectio, permeten un control sobre plaques de matrícula i ofereixen, als Mossos d’Esquadra, una capa de seguretat molt efectiva. La proposta de Junts, presentada per Irene Negre a la comissió, ha rebut l’aval per part del PSC —a més de tots els altres grups parlamentaris amb l’excepció de la CUP, que s’hi ha abstingut— i és una esmena a l’estratègia que havia desplegat fins ara el departament d’Interior, que volia fer front al pagament d’aquestes càmeres de manera conjunta amb els municipis i via una línia de subvencions. Ara, però, amb aquesta proposta, el departament d’Interior ha de redactar un pla que haurà de presentar en el termini de sis mesos per explicar al Parlament com instal·larà aquestes càmeres i en quins municipis.
La proposta de Junts va en la línia de desplegar, de manera efectiva, càmeres de videovigilància a tot el país i, per fer-ho, en el text presentat a la Comissió d’Interior demanaven anar més enllà de fer una línia de subvencions i reclamaven el pagament directe, per part d’Interior, de les càmeres, la seva instal·lació i el seu manteniment. Pels neoconvergents, atès que la gestió de les càmeres l’han de fer els Mossos d’Esquadra, i que la seguretat pública és competència de la policia catalana, cal que el departament sigui qui instal·li i pagui aquestes càmeres, que després tindrà connectades a les seves sales de control. El pressupost que caldrà destinar a aquestes càmeres de control de plaques de matrícules serà molt elevat i caldrà veure com Interior fa front a aquest compromís, avalat pels diputats del partit que controla la conselleria, i més tenint en compte que, ara per ara, no hi ha pressupostos i el més calent és a l’aigüera. Diversos municipis de menys de 5.000 habitants, després de saber que no caldrà que paguin de la seva butxaca aquestes càmeres, ja han començat a demanar informació a través dels serveis territorials d’Interior sobre com fer-ho perquè el departament instal·li les càmeres de Lectio als seus pobles.
Els diputats del PSC i d’Esquerra a la Comissió van presentar quatre esmenes, que Junts va rebutjar. Els socialistes volien canviar el “desplegar” per “impulsar el desplegament” i també volien que el pagament de les càmeres es fes per subvencions, que era l’estratègia, fins ara, d’Interior. Cap de les dues propostes d’esmena del PSC va ser acceptada per Junts, però, tot i això, els socialistes van votar a favor de la proposta de resolució dels nacionalistes. Les dues esmenes dels republicans també van decaure; eren dues formulacions més tècniques, que no haurien canviat l’esperit de la proposta dels de Junts. Després d’un debat que va evidenciar el poc control que tenen els diputats d’aquesta comissió del funcionament del sistema de càmeres Lectio, finalment es va aprovar amb els vots favorables de tots els diputats i només l’abstenció de la CUP, que, fidels al seu plantejament ideològic, estan en contra de més control, diuen ells, amb càmeres de seguretat. Un cop aprovat, el Parlament notificarà a Interior aquesta proposta de resolució i caldrà veure com des de la conselleria es posen mans a l’obra per poder donar-hi compliment, malgrat sigui una esmena a l’estratègia que havien desplegat amb el Lectio, que molts municipis de menys de 5.000 habitants voldran i que s’ha aprovat amb els vots del PSC.
Què és el Lectio?
El sistema Lectio és una eina de seguretat basada en la lectura automàtica de matrícules que permet obtenir dades d’interès per a investigacions policials. Forma part de l’estratègia catalana de videoprotecció i està especialment pensat per integrar la informació procedent de diferents càmeres del país, tant de municipis com d’altres actors públics o privats, amb l’objectiu de facilitar la feina dels Mossos d’Esquadra. Aquest sistema genera un gran volum de dades —amb milions de lectures mensuals— que es poden consultar i explotar per donar suport a la investigació criminal i a la prevenció del delicte. El sistema de lectura de matrícules Lectio dels Mossos ja registra sis milions de consultes mensuals i es reforçarà amb intel·ligència artificial el 2027. En el marc del setè Comitè de Seguretat i Justícia, la setmana passada, el Govern va reafirmar la seva estratègia de videoprotecció i l'aposta per la tecnologia "per dissuadir la delinqüència", segons Parlon. Lectio és una eina clau en la lluita contra el crim organitzat i el terrorisme. Funciona a 62 municipis sense policia local i s'està tramitant a 21 més. El 31 de març començarà a estendre's a poblacions amb policia local, amb Gavà com a primer cas. A la xarxa viaria, el sistema té 48 lectors, la majoria a l'AP-7, i s'ampliarà a més vies ràpides aviat. L’any 2025, els agents del cos van fer 161.000 consultes policials a LECTIO dins d’investigacions obertes.
Funciona perquè centralitza i connecta informació que, d’altra manera, estaria dispersa. A través d’una xarxa de lectors instal·lats en punts clau de les vies de comunicació, permet detectar moviments de vehicles, creuar dades i fer consultes ràpides en el marc d’investigacions. A més, es basa en un model interoperable i en evolució, amb la incorporació progressiva d’intel·ligència artificial per agilitzar el processament de dades i millorar la capacitat d’anàlisi policial. Les seves bondats en l’àmbit de la seguretat pública són clares: reforça les capacitats operatives de la policia, millora la prevenció i resolució de delictes i contribueix a augmentar la sensació de seguretat ciutadana, especialment en municipis petits sense policia local, que és on es preveu que aquesta nova mesura aprovada al Parlament tingui més efecte. A més, permet ordenar i estandarditzar el desplegament de la videovigilància, garantint alhora la validesa jurídica de les dades i una gestió més eficient i coordinada del sistema de seguretat al conjunt del país.
Centenars de municipis de menys de 5.000 habitants
A Catalunya hi ha un total de 700 municipis de menys de 5.000 habitants que podran demanar a Interior la instal·lació d’aquestes càmeres de seguretat pagades per la mateixa conselleria. Sobretot, és una mesura interessant per a poblacions sense cos de policia local, que fins ara havien de fer un seguit de tràmits que ara haurà d’assumir directament el titular de la seguretat pública, el departament d’Interior. Pel cap baix, cada municipi que vulgui càmeres n’haurà d’instal·lar entre tres i quatre, segons les entrades al poble, i s’elimina el màxim que volia atorgar per municipi el departament, que estava limitat a 30.000 euros i que ara s’haurà de fixar en funció del pla de desplegament que haurà de redactar la conselleria.
Les comissions al Parlament
Potser pensant que les resolucions que s’aproven a les comissions no tindran recorregut, que ningú segueix aquestes comissions (per internet l'han vist 30 persones) o que, fins i tot, ningú audita a posteriori els debats i resolucions d’aquestes comissions que es fan al Parlament de Catalunya de cada una de les conselleries, els diputats aproven propostes que van en contra de l’estratègia dels seus partits quan tenen responsabilitat de Govern. El cas paradigmàtic és aquest de les càmeres Lectio aprovades a la comissió d’Interior, que, si el departament ho compleix, com li pertoca, haurà de fer un pla bianual que comportarà un pressupost molt elevat i que, alhora, desmunta el pla de subvencions que havia organitzat i presentat públicament. Només amb els vots en contra del PSC també s’hauria aprovat, però sobta que els diputats socialistes donessin suport a la proposta de Junts. Ara caldrà veure si Interior compleix.