Quatre inspectors en cap del Cos Nacional de Policia investigats per les càrregues de l'1-O han admès davant el jutge que, la vigília, van visitar els centres de votació per determinar en quins era "més factible" actuar i que durant la intervenció van utilitzar canals de comunicació paral·lels.

Aquest dilluns han declarat davant del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que investiga les càrregues policials de l'1-O, quatre dels vuit inspectors en cap de la policia espanyola imputats per la seva actuació en l'operatiu, després que dijous passat prestessin declaració altres quatre d'ells.

Segons fonts jurídiques, els quatre inspectors, que han respost només a les preguntes del jutge, el fiscal, l'Advocacia de l'Estat i les seves defenses, han ratificat que van rebre l'ordre d'actuar d'un comissari amb el nom clau de "Marte", que identifiquen com el cap dels antiavalots, a partir de les 8h de l'1 d'octubre del 2017.

"Briefings"

Els inspectors en cap, segons els advocats de l'acusació, han explicat davant del jutge que es van celebrar dos "briefings" previs a diumenge 1 d'octubre, tots dos presidits per "Marte": un divendres a la tarda, on van rebre un llistat dels punts de votació, i un altre el dissabte, en què es van concretar alguns detalls de l'operatiu policial de cara al referèndum suspès pel Tribunal Constitucional. D'acord amb aquestes fonts, els inspectors en cap van visitar el dissabte al matí els diferents centres de votació per determinar en quins d'ells era "més factible" actuar, de manera que es va seguir aquest "criteri".

La tarda d'aquest dissabte, segons han declarats els imputats, va tenir lloc el segon dels "briefings" en què es van concretar alguns detalls, com l'ús de canals de comunicació paral·lels a les emissores oficials, amb telèfons mòbils, o que van rebre la instrucció de no fer detencions.

A més, un d'ells ha admès, a diferència del que han declarat altres comandaments, que els agents de la policia espanyola poden activar i desactivar les càmeres que porten incorporades, de manera que podien actuar amb "certa discrecionalitat" per decidir quan gravaven.

Acusació popular

Anaïs Franquesa, advocada de l'organització prodrets Irídia, que exerceix entre d'altres l'acusació popular, i l'advocat Lluís Mestres, per part del col·legi Joan Fuster on van resultar lesionades tres persones més, han assenyalat que després de dos dies de declaracions d'aquests inspectors en cap davant del jutge "queda molt clar" que les instruccions d'actuar es van donar abans de l'1-O, "no el mateix dia ni in situ".

Consideren, així, que hi va haver una coordinació entre el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, al marge dels Mossos d'Esquadra, i sense contrastar els plans o l'actuació de la policia catalana. "Està claríssim, va ser així des del primer moment", afegeixen.

Respecte si van a demanar la imputació de "Marte", que les acusacions identifiquen com José Miguel Ruiz Iguzquiza, Franquesa ha dit que "encara queden moltes coses per aclarir", però que prendran una decisió els pròxims dies.