Fora de situacions de guerra, els militars han de ser jutjats per tribunals ordinaris. Aquest és l’objectiu de la iniciativa legislativa que ha presentat ERC aquest divendres al Congrés dels Diputats, acompanyat d’exmilitars republicans. És la primera iniciativa a Espanya per acabar amb la jurisdicció militar, i pretén posar fi a la “quasi impunitat” dels militars en delictes com l’assetjament, les agressions sexuals o la corrupció. “No es paga pels delictes que es cometen en l’àmbit militar”, ha lamentat l’extinent Luis Gonzalo Segura.

Segons expliquen des d’Esquerra, l’objectiu és “modificar la competència de la jurisdicció militar i el Codi Penal per restringir-la a situacions de guerra, conflicte armat internacional o estat de setge, adequant la justícia militar espanyola als estàndards recomanats per les Nacions Unides”. Això exigiria modificacions en la llei orgànica de la competència i organització de la jurisdicció militar i també del Codi Penal Militar.

Els republicans posen el focus en tres disfuncions. En primer lloc, la impunitat en assetjament, abusos i agressions sexuals a les dones a les Forces Armades. Segons les seves dades, entre 2016 i 2018, van produir-se 90 denúncies de naturalesa sexual en espai militar, de les quals només una ha acabat en condemna. Si la condemna és inferior a tres anys, fins i tot poden continuar a l’exèrcit. En segon lloc, les “condemnes per corrupció sense expulsions”. Cap coronel ni general ha estat expulsat en els últims 19 anys per corrupció, malgrat els nombrosos casos. Finalment, es fixen en els “sinistres mortals sense condemnes” per explosius, aeronaus o vehicles en mal estat. Només per vehicles en mal estat hi ha hagut més de 40 morts, segons les dades recopilades.

 

El grup d’ERC justifica la necessitat d’eliminar la jurisdicció militar en la manca d’independència i imparcialitat. En els jutjats militars un dels tres magistrats ni tan sols és jurista, sinó un militar designat. A la sala militar del Tribunal Suprem, una part dels integrants són escollits pel Ministeri de Defensa. També denuncien que un mateix delicte pot tenir conseqüències diferents “en funció del lloc on es produeixi i la feina dels implicats”.

Per altra banda, també assenyalen que es tracta d’un “anacronisme” a nivell europeu, ja que Alemanya va restringir la jurisdicció militar el 1949 i França el 1982. També ho han fet països com Holanda, Bèlgica o Noruega. “Espanya porta més de 70 anys de retard respecte a Alemanya i gairebé 50 respecte a França”, avisen.

Condemnat per 28 agressions sexuals i condecorat

L’extinent de l’Exèrcit de Terra Luis Gonzalo Segura, ha participat en la presentació de la iniciativa, que ha qualificat d’”històrica” perquè podria permetre “acabar amb una anomalia a Europa”. Ha defensat que Espanya hauria de tenir “una justícia única per a tots els ciutadans”. Ha posat l’exemple d’un militar que va ser condemnat per 28 agressions sexuals, que va complir tres anys de presó, que va ser condecorat posteriorment i que després va poder continuar a les Forces Armades espanyoles. Segura ha constatat que fins i tot “militars que voten Vox estan agraïts amb ERC” per la iniciativa que posa fi a una anomalia.

Segura, també membre del col·lectiu de militars republicans ANEMOI, s’ha mostrat escèptic sobre si la iniciativa podrà tirar endavant, després que no hagi aconseguit posar-se en contacte amb el PSOE. No obstant això, ha considerat impensable que ni els socialistes ni Unidas Podemos —amb qui sí que ha mantingut contactes— s’oposessin a aquesta reforma de la jurisdicció militar. Recorda que entre les seves files hi ha l’exmilitar Zaida Cantera, que va donar-se de baixa de l’Exèrcit després de relatar situacions d’assetjament sexual.