Un informe ja va preveure "sorpreses" com la de Ceuta pel desgavell de la intel·ligència espanyola, tal com recull El Periódico aquest dimarts, i com hem pogut observar en la quantitat d'informes que hi ha hagut i que no havien arribat enlloc. Es tracta d'un treball de l'Escola Superior de les Forces Armades (ESFAS), del Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN), que va predir al desembre la possibilitat que l'Estat espanyol hagués d'afrontar problemes internacionals per la descoordinació del Sistema de Seguretat Nacional (SSN), com també per la dispersió de la feina dels serveis d'intel·ligència i per la incomunicació amb l'esglaó de decisió política. I sí, va fer servir el terme "sorpreses estratègiques".
L'anàlisi Integració de la intel·ligència en el Sistema de Seguretat Nacional, signada pel comandant de Transmissions de l'Exèrcit de Terra Ricardo Simón, diu el següent: "Tot i que el marc jurídic ofereix els principis de coordinació i unitat d'acció, el SSN no disposa d'un sistema propi d'intel·ligència que orienti de forma sistemàtica les seves prioritats". A la introducció, l'oficial advertia que "les amenaces a la Seguretat Nacional ja no es presenten de forma aïllada" i evolucionen a tota velocitat, de manera que "la reacció de l'Estat no pot limitar-se a gestionar els efectes de cada crisi quan ja està en curs".
El caos als serveis d'intel·ligència
El treball clama a favor d'obtenir capacitat d'anticipació i denuncia la manca de sistemes d'alerta ràpida, que el comandant Simón entén com la capacitat de "detectar senyals febles i tendències abans que es converteixin en crisi". Així, avisa que l'Estat espanyol s'arrisca a patir "sorpreses estratègiques", un eufemisme suau que resumeix el que va passar els dies 30 i 31 de juliol. "La comunitat d'intel·ligència espanyola treballa amb eficàcia en els seus àmbits propis, però no disposa d'un marc funcional que garanteixi un enllaç directe amb les estructures de Seguretat Nacional", sentencia l'anàlisi, que parla d'una "bretxa amb l'estament polític". També adverteix que aquesta bretxa "podria veure's accentuada en escenaris de crisi, quan la rapidesa i la claredat a l'entrega d'informació resulten essencials per orientar la resposta de l'Estat".
El comandant considera que "la manca de procediments consolidats genera dos efectes: la fragmentació de la intel·ligència estratègica i endarreriments en la seva difusió", que alhora provoca que la informació sobre les amenaces "de vegades conté un nivell de detall que dificulta extreure conclusions ràpides" o "arriba tard, quan la decisió ja s'ha adoptat o quan l'oportunitat d'actuació ha passat". A tot això hi contribueix "la manca d'un canal estable d'interlocució", afegeix. Al respecte, l'informe identifica quatre fases en els cicles d'intel·ligència —direcció, obtenció, elaboració i difusió— i denuncia dos fets: "les dificultats per coordinar els diferents organismes" i "l'absència de canals estables que permetin traslladar les prioritats polítiques en forma de requeriments d'intel·ligència". Finalment, proposa que el Departament de Seguretat Nacional, l'òrgan assessor del govern espanyol, assumeixi la direcció de totes les fases, a excepció de la d'obtenció d'informació.