Cara i creu. L’activista informàtic Joel Muñoz, a qui la Fiscalia demanava 18 anys de presó per haver provocat atacs informàtics a empreses espanyoles contràries a l’1-O, ha estat amnistiat per la secció d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha revocat la negativa de l’Audiència de Tarragona. Això no obstant, pocs dies després de ser-li notificada l’amnistia, aquest estiu, també se li va comunicar un nou escrit d’acusació per revelació de secrets i delicte informàtic, amb penes que sumen 115 anys de presó. La seva defensa ha volgut guardar silenci, i no anunciar l’amnistia, per intentar aclarir aquesta segona acusació i que s'arxivi. Per ara, sense èxit. La causa contra Muñoz era una de les més greus contra el moviment independentista català, per les elevades penes demanades, que quedava pendent, a les portes del vuitè aniversari de l'1-O i en complir-se un any i escaig de la vigència de la llei d'amnistia. Preguntada per ElNacional.cat, la Fiscalia no ha aclarit el motiu d’aquesta segona acusació a Joel Muñoz.
Inicialment, l'Audiència de Tarragona va rebutjar, el novembre passat, amnistiar Muñoz en fer seus els arguments de la Fiscalia que els delictes imputats a l'independentista —danys informàtics i revelació de secrets— no estan recollits en la norma de l’oblit penal. En la resolució, del maig passat, el TSJC —amb la magistrada Àngels Vivas de presidenta i ponent— retreu a la secció 2a de l’Audiència de Tarragona “l’escassíssim esforç argumentatiu per a justificar la seva decisió”. També critica la Fiscalia i afirma que "l'escrit d'acusació és un calc de les referències de l'atestat, que s'instrueix per la Guàrdia Civil, i es formalitza després de l'entrada i l'escorcoll en el domicili de Muñoz".
Hackers amb l'1-O
La pàgina web de la Fundación de Ferrocarriles Españoles va ser una de les hackejades per Muñoz i altres activistes. En la resolució, el TSJC exposa que la detenció i l'escorcoll de la casa de Muñoz es va produir en el marc de l'operació Green Hat, duta a terme pel grup de delictes informàtics de la Guàrdia Civil, i dels fils de Twitter que es reprodueixen en la perícia "es desprèn clarament la vinculació amb la causa independentista i els fets". Afegeix que "el mateix acusat explica que l'operació Catalunya d'Anonymus va ser l'operació del col·lectiu de hackers arran del que va ocórrer l'1 d'octubre de 2017".
El tribunal reprodueix la llista d'atacs i conclou: “Resulta que els fets imputats es desenvolupen en les dates que delimita la llei d'amnistia —entre el 17 de desembre de 2017 i el 27 de febrer de 2018—, i que els continguts fixats després de la pericial informàtica de la Guàrdia Civil identifiquen el recurrent i el vinculen amb activitats reivindicatives vinculades amb el procés, per la qual cosa, de conformitat amb el que es disposa a l'article 3 de la Llei orgànica 1/2024, és procedent declarar l'extinció de la responsabilitat penal, i de qualsevol responsabilitat civil que se n'hagi pogut derivar”.
Nova causa, amb 23 delictes
Ara, en la segona causa, Joel Muñoz és acusat de ser autor de 23 delictes d’accés no autoritzat en concurs medial amb 23 delictes de descobriment i revelació de secrets per, suposadament, apoderar-se de dades reservades de caràcter personal registrades en fitxers, i un delicte continuat de danys informàtics. I per cada un dels 23 delictes se li demana 5 anys de presó, és a dir, 115 anys de presó en total.
Segons fonts jurídiques, la intimitat és un bé jurídic personalíssim, i per això se li demana una pena per cada delicte. Afegeixen que el Codi Penal estableix una regla d’acumulació de les penes, que fixa que la pena màxima de compliment no pot excedir el triple de la màxima (amb un topall de 20 i 25 anys), i en el cas de Muñoz serien 15 anys de presó.