Els partits que van convocar les eleccions del 21-D amb l’aprovació de l’article 155 havien decidit deixar a una banda les diferències i la disputa electoral. En el debat d’aquest dilluns a TV3, en menor o major grau, Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier Garcia Albiol havien optat pel mínim comú denominador: l’atac a les forces independentistes i la justificació del 155. Fins que han aparegut, en l'últim bloc, alguns dels temes més espinosos: els indults pels presos polítics i els possibles pactes postelectorals. A una banda han quedat Ciutadans i el PP; a l’altra, el PSC.
Ha estat el candidat del PP qui ha tret l’assumpte dels indults quan començava el bloc dels pactes postelectorals. “Quan escolto el senyor Iceta que vol plantejar indults... Avui és un bon moment perquè ens expliqui”, ha etzibat Albiol, que també ha preguntat a Arrimadas si arribarà a acords amb qui planteja aquestes mesures. El candidat del PSC ha confirmat que els sol·licitarà si són condemnats, perquè encara que sigui “molt arriscat” també és “molt necessari” per “recuperar el respecte per totes les idees”. La candidat de Ciutadans, com Albiol, s’ha negat en rodó a possibles indults. “Molts socialistes no ho han acabat d’entendre”, ha dit. Ha insinuat que pot tenir a veure a una estratègia postelectoral.
“Els polítics han de ser com la resta de ciutadans: quan se salten la llei han de tenir les mateixes conseqüències”, ha assegurat Arrimadas, que ha promès acabar amb els aforaments i amb els indults per delictes com el de malversació de diners públics. Albiol s’ha mantingut fidel al seu discurs: els ciutadans catalans tenen altres preocupacions que no pas la situació del Govern de Carles Puigdemont.
L’altre front de discrepància han estat justament els pactes postelectorals. Inés Arrimadas i Xavier Garcia Albiol han refermat la seva aposta clara per un “govern constitucionalista”. En aquest sentit, la candidata de Ciutadans ha advertit que “si els mateixos tornen a governar, tornaran a fer el mateix”, i s’ha compromès que es “deixaran la pell” per tenir un Govern que deixi enrere el procés. L’aspirant del PP ha contraposat dos models, el dels partits independentistes i el dels “tres partits constitucionalistes”.
Però Miquel Iceta ha fet molts equilibris. Si bé ha garantit que no arribarà a acords amb independentistes, també ha advertit que “el canvi de rumb es pot plantejar en clau de revenja o en clau de reconciliació”. En aquest sentit, ha apostat per la via del diàleg i la negociació i, si en dos anys no ha donat fruits, plegar. La seva aposta continua sent la d’un govern en solitari amb suports externs.
La primera mesura
Al final del debat, en comptes d’un minut per demanar el vot, el moderador y director de TV3 Vicent Sanchis ha preguntat als candidats per la primera mesura que prendrien si fossin investits. Aquesta qüestió ha tornat a apropar una mica les posicions.
Inés Arrimadas s’ha compromès a fer, abans de res, una auditoria de la gestió de la Generalitat “per obrir les finestres i saber exactament tots els recursos que s’estan destinant al procés” per destinar-los a polítiques socials. “Volem parlar molt més de dependència que d’independència”, ha afirmat.
Xavier Garcia Albiol ha dit que el primer que faria seria trucar totes les empreses que han marxat de Catalunya “perquè tornin”. En aquest sentit, ha advertit que “difícilment generarem confiança si el Govern de la Generalitat se salta la llei”. És per això que ha reclamat un acord ampli al Parlament dels “tres partits constitucionalistes”.
Miquel Iceta s’ha compromès a un “triple pacte": un acord per a la creació d’ocupació i el creixement econòmic, un pla de xoc social de més de 3.000 milions d’euros i un pacte d’Estat per Catalunya. Entre les primeres trucades, hi haurà una a la Moncloa, per demanar-li a Rajoy que convoqui una conferència de presidents autonòmics al Palau de la Generalitat.
Serenitat, crispació i duresa
Segurament Iceta és el que ha mantingut un posat més relaxat i serè, fins i tot presidencialista, conscient de la seva posició. Fins al tram final del debat, ha evitat tota confrontació i submergir-se en el fang. Només ha perdut els papers quan Jordi Turull li ha rebatut les conseqüències econòmiques del procés, després que Iceta hagi acusat el Govern d’haver “arruïnat” el país “amb la vostra temeritat i irresponsabilitat”.
El posat tranquil del candidat socialista ha contrastat amb el d’Inés Arrimadas, a qui s’ha vist més crispada en alguns moments del debat. S’ha ficat en algun embolic, per exemple quan un representant del sindicat d’educació USTEC li ha preguntat si mantindria el requisit de coneixement del català per a tot el professorat. La cap de llista de Ciutadans ha vacil·lat a l’hora de respondre, per a finalment respondre que haurien de conèixer totes les llengües. Ha furgat en la ferida entre Junts per Catalunya i ERC quan ha replicat a Jordi Turull que "ni el senyor Junqueras compra" la idea de restaurar el Govern anterior.
Xavier Garcia Albiol ha fet de Xavier Garcia Albiol. Ha estat el candidat del PP qui, des de ja un bon principi, ha entrat en confrontació directa amb els candidats independentistes, i fins i tot amb Vicent Sanchis, a qui ha retret unes declaracions seves del 2012. “Gràcies per intentar entrar-me en el debat, però el debat és entre vostès”, li ha respost Sanchis. Albiol ha començat demanant als independentistes “una sola mesura positiva” del procés que hagi ajudat els “470.000 aturats”.
Desubicat enmig
El candidat de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, no ha acabat de trobar el seu lloc en el debat. S’ha erigit enmig dels dos blocs que vol impugnar, i a vegades s’hi ha vist atrapat al centre, entre el froc creuat. Si bé ha recordat que el seu espai polític és el que ha recorregut l’aplicació de l’article 155 davant del Tribunal Constitucional, que “ens ha deixat vulnerables”, també ha denunciat que després de les eleccions del 27-S el procés va a començar a tenir “menys de país i massa de partit i de poder”.
Domènech ha defensat que l’única alternativa a l’actual atzucac és un govern del “catalanisme progressista”, que vagi més enllà de les sigles. L’ha contraposat al “bloc Frankenstein” -també li ha dit “bloc José María Aznar”- que seria la suma de Ciutadans, el PSC i el PP, una suma que per altra banda ha recordat que no és suficient.