El govern espanyol es mostra indignat sobre el paper recentment adoptat pel president del Parlament, Roger Torrent, quan diumenge –després que Carles Puigdemont fos detingut a Alemanya– va aprofitar el seu poder i els aldarulls minoritaris en algunes zones de Catalunya per fer un discurs institucional, en què va desautoritzar la justícia amb l'afirmació sobre que "cap jutge pot perseguir el president de tots els catalans". La crítica és en fons, ja que cap persona pot sostreure's a l'acció judicial, i en forma, ja que no troben decorosa l'actitud per part d'una màxima autoritat.

En concret, fonts properes a Mariano Rajoy li responen que "cap tribunal ha pres els seus drets polítics" a Puigdemont, Jordi Turull o Jordi Sànchez, en al·lusió al ple d'aquest dimecres a la Cambra catalana, convocat per legitimar el seu dret de ser investits. L'apunt de la Moncloa és que aquests diputats es van poder presentar a les eleccions del 21-D i van resultar escollits, per tant van exercir el dret constitucional a sufragi passiu, però recorden que la privació de llibertat és una mesura cautelar dins la investigació de la causa de l'1-O, així com l'euroordre de detenció. 

La qüestió és que a l'executiu central critiquen Torrent sobre "extralimitar-se" en funcions, com va instar-lo a no fer la presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría dilluns. Aquesta li va exigir un paper institucional, que no passaria per fer discursos amb què "atendre" només els "seus seguidors" independentistes, ni tampoc per desautoritzar una altra autoritat de l'Estat, com és la justícia –segons lamenten les fonts. Per això, la vicepresidenta espanyola li va recordar que la seva tasca és fer la ronda de contactes per proposar un candidat "viable" a la investidura "dins de la llei i fora de presó". 

Més enllà d'això, la situació del jutge que instrueix el cas de l'1-O preocupa i el mateix ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va garantir que s'oferiria protecció a ell i la seva família, com a conseqüència dels "insults i amenaces" que va rebre via tuit d'un particular anònim a les xarxes socials. "És gravíssim, és un atemptat contra l'exercici de les funcions que té encomanades per mandat constitucional, que són servidors del que és públic", va dir Zoido. "Ens dedicarem a la protecció de determinades institucions", va reblar, tal com li va demanar la Fiscalia Superior de Catalunya. 

A l'executiu central, però, volen que el ple d'aquest dimecres –que començarà a les 10 h i pretén avalar els drets polítics de Puigdemont, Sànchez i Turull– sigui "en positiu" tal com demanava el portaveu Íñigo Méndez de Vigo en la roda de premsa d'aquest dimarts. De Vigo recordava que el Parlament és sobirà, però avisava de les conseqüències judicials i penals observades, per a aquells que se salten la legalitat. "No insistir en errors del passat", exposava De Vigo, sobre intentar una investidura a distància de qualsevol candidat, possibilitat vetada pel Tribunal Constitucional.

El fet és que fonts properes a Rajoy esperen, per tant, que el ple sigui "simbòlic", de manera que no es preveu cap recurs d'inconstitucionalitat, o impugnació. De fet, aquest tampoc va ser possible quan la Cambra catalana va declarar Puigdemont com a "president legítim", perquè es tractava d'una declaració política, tot i que fins l'últim moment van mantenir la hipòtesi que l'Advocacia de l'Estat dictés si es podien emprendre mesures legals.

Igualment, les fonts properes a Rajoy treuen ferro a la demanda per "vulneració de drets" del cap de llista de Junts per Catalunya, acceptada pel Comitè de Drets Humans de l'ONU, perquè consideren que "no és vinculant", de manera que hi ha la possibilitat que el jutge Pablo Llarena no hagi de sentir que li demanin mesures cautelars per investir Sànchez, tampoc. "És un comitè, no un òrgan jurisdiccional. Ara farà una comunicació a Espanya, i l'Estat té sis mesos per respondre", va exposar insistint sobre la situació de "fugit" de la justícia de Puigdemont, com a argument en contra, De Vigo.