Els presos polítics ja estan en llibertat, però encara falta molt més per a l'independentisme. I més encara després del demolidor informe aprovat dilluns per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que demanava la llibertat dels presos però també la retirada de les ordres europees de detenció contra els exiliats. En aquest context, ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT i la CUP han registrat avui la petició de compareixença de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats perquè "expliqui com pensa materialitzar les demandes recollides en l'informe aprovat aquest dilluns pel Consell d'Europa". La petició previsiblement quedarà bloquejada pel PSOE.

L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va debatre i aprovar aquest dilluns un informe que impugna de facto tot el judici del procés al Tribunal Suprem. Malgrat les maniobres dels grups parlamentaris espanyols, la resolució aprovada reclama la posada en llibertat dels presos polítics i la fi de la persecució dels exiliats, amb la retirada de les ordres europees de detenció. Ha estat la primera valoració política del judici que s'aborda en profunditat en una institució d'àmbit europeu, tan important que les associacions de jutges espanyols s'han posat nervioses. Aquesta moció se suma al posicionament d'altres organismes, com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, i entitats de drets humans com Amnistia Internacional.

En paral·lel, el judici i la sentència de l'1-O al Tribunal Suprem ja han arribat a Estrasburg, al Tribunal Europeu de Drets Humans. De moment ja hi han acudit Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Jordi Turull. I ho han fet amb un bon argument a favor per esmenar la plana al jutge Manuel Marchena. És el vot particular que van emetre dos magistrats del Tribunal Constitucional. Al text s’hi poden llegir expressions com “vulneració del dret de reunió, de llibertat personal, a la llibertat ideològica”, “severa resposta penal”, “sanció desproporcionada” o “indesitjat efecte descoratjador”.

La mala imatge d'Espanya

A La Moncloa hi havia preocupació per la imatge d'Espanya pel fet de tenir presos. El mateix dia que va concedir-se la mesura de gràcia, amb un gran desplegament argumental, fonts del govern espanyol assenyalaven que, si bé són greus els fets d’octubre del 2017, també recordaven que ja havien complert més de tres anys i mig de presó. En aquest sentit, subratllaven que és “molt excepcional” que hi hagi líders polítics empresonats amb aquestes penes tan elevades. Això, admetien, “suposava que no s’entengués bé a Europa i la resta del món”.