Els pronunciaments d’Europa sobre el cas 1-O no deixen en bon lloc la imatge de la justícia espanyola. I aquesta es posa a la defensiva. Ara, contra la resolució del Consell d’Europa que impugna tot el judici del procés, demana la llibertat dels presos i la retirada de les euroordres. Serà debatuda aquest dilluns. I tres associacions de jutges ja s’han mobilitzat per a demanar al govern espanyol que aturi la suposada campanya de desprestigi de la judicatura espanyola.

Es tracta d’un comunicat conjunt de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent. I insta el Govern d’Espanya, com a responsable de la política internacional de l’Estat, a “desplegar els instruments diplomàtics necessaris a la seva mà per a impedir l’aprovació el projecte de declaració en els termes en què apareix redactat, per resultar injustos i afrentosos per a un dels poders de l’Estat”.

Per altra banda, les tres associacions també es dirigeixen als partits amb representació a l’Assemblea del Consell d’Europa “perquè en el debat de l’aprovació del mencionat text exposin amb claredat que la declaració s’aparta radicalment de la realitat del funcionament dels òrgans judicials a Espanya”. Finalment, també es dirigeixen al Consell General del Poder Judicial “perquè es pronunciï oficialment sobre el seu contingut, denunciant públicament les falsedats i inexactituds que conté per a evitar una declaració que, si bé manca d’eficàcia executiva, lesiona el prestigi del poder judicial i la necessària confiança en el seu recte funcionament de cara als ciutadans”.

En l'exposició de motius, els jutges asseguren que "a Espanya els òrgans judicials no estan al servei d'uns interessos del poder executiu per reprimir les llibertats públiques, com es desprèn en el text". I afegeixen a continuació: "Tot el contrari, fins al punt que les Associacions signants, en defensa de la independència judicial, hem anat a la Comissió Europea per alertar, precisament, del risc que determinades reformes legislatives podien suposar per a la separació de poders i el respecte a la independència judicial".

I insisteixen: "Posar en qüestió la qualitat de la democràcia a Espanya i la tasca dels tribunals i la seva defensa dels drets fonamentals, insinuant una complicitat en la persecució ideològica dels seus ciutadans, constitueix una fal·làcia que ha de ser reparada, evitant que es consolidin declaracions sense fonament que perjudiquen la imatge de la Justícia i de la pròpia percepció d'Espanya, com a Estat de plenes garanties".