El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha comparegut aquest dimecres a la Comissió de Política Lingüística del Parlament per presentar el balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua i avançar les línies d’actuació per al proper curs polític. El titular del departament ha qualificat el pacte com una “experiència inèdita” amb l’objectiu de situar el català “al centre de l’agenda pública”, i ha assegurat que ja s’ha executat el pressupost previst de 256 milions d’euros. Segons les dades exposades, entre maig del 2025 i el 2026 s’ha completat el 62% de les mesures contemplades, mentre que un 22% estan en marxa, un 14% es troben avançades i només un 2% encara no s’han iniciat . Vila ha defensat que aquest balanç anual evidencia un desplegament “sòlid”, tot i reconèixer que els canvis en l’ús social de la llengua requereixen temps i persistència.
Impuls institucional i territorial
Entre les actuacions destacades, el conseller ha subratllat el rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística, amb més personal i ampliació territorial, així com l’augment de cursos i places per aprendre català. També ha remarcat l’impuls de la política lingüística municipal, amb més de 240 ajuntaments adherits al pacte, que representen dues terceres parts de la població catalana.
En l’àmbit laboral, el Govern ha destinat recursos a plans lingüístics d’empresa i ha activat mecanismes de concertació amb agents socials per reforçar l’ús del català en el món del treball. Paral·lelament, en educació s’ha assolit un “rècord històric” d’aules d’acollida i s’han impulsat mesures com beques per a estudiants de filologia catalana i formació específica per al professorat.
Administració, salut i consum
El conseller també ha fet valdre iniciatives per reforçar l’ús del català a l’administració, com la formació lingüística de funcionaris, la creació de l’oficina de drets lingüístics i la col·laboració amb el poder judicial. En l’àmbit sanitari, ha destacat la designació de referents lingüístics a totes les entitats públiques i la posada en marxa de programes formatius amb milers de places. Pel que fa al consum, Vila ha remarcat l’increment d’actuacions per garantir la presència del català als comerços, que han passat de 206 el 2024 a 486 el 2025, amb un enfocament “no sancionador” sinó de foment i assessorament.
Nous plans i mesures per al segon any
De cara als mesos que venen, el conseller ha anunciat noves iniciatives, com una campanya per fomentar l’ús interpersonal del català, un pla d’impuls audiovisual i tecnològic, així com mesures en el marc de l'acord del consell del diàleg social i una campanya específica per l'impuls del català al comerç. També ha avançat mesures vinculades a l’acollida lingüística en el context de la regularització d’immigrants i l’ampliació de cursos de nivell inicial.
Crítiques de l’oposició
La compareixença ha estat marcada per les crítiques dels grups parlamentaris. Des de Junts, Carme Renedo ha retret al conseller la manca de referències a la sentència del Tribunal Suprem sobre la retolació i ha qüestionat la transparència del balanç. ERC, per la seva banda, ha valorat positivament el pacte, però ha advertit d’un desplegament “irregular” en àmbits com la salut o la justícia. De fet, tot l'independentisme li ha demanat que tot el Govern i tots els consellers es facin seves les polítiques d'impuls del català, després de casos polèmics a salut o en l'àmbit de l'empresa i justícia, o l'ús del castellà del president Illa o d'alguns consellers.
El PP ha acusat el Govern d’actuar com una “policia lingüística” i de promoure una política d’imposició, mentre que els Comuns han demanat més dades d’impacte real i una millor diagnosi. La CUP ha posat en dubte l’efectivitat global del pacte i ha reclamat més compromís del conjunt del Govern.
En la seva rèplica, Vila ha defensat l’acció de l’executiu i ha assegurat que s’està treballant per millorar els indicadors quantitatius i avaluar l’impacte de les mesures. També ha reiterat que la sentència del Suprem “no obliga a retolar en castellà” i que el Govern estudia la resposta a llarg termini.