L'Audiència de Barcelona ha ordenat interrogar com a investigats tres guàrdies civils acusats d'un delicte de detenció il·legal per haver retingut, emmanillat, un jove de Fonollosa (Bages) que es resistia als agents que van anar a impedir el referèndum l'1-O a la població.
En una interlocutòria, la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona revoca la decisió del jutjat d'instrucció de Manresa (Bages) que va denegar les declaracions i li ordena interrogar els tres guàrdies civils com a investigats per un delicte de detenció il·legal.
La investigació deriva de la denúncia presentada pel jove, que va relatar haver estat emmanillat i apartat a una banda, mentre els guàrdies civils intervenien per impedir la votació a la seu de l'Ajuntament, i posteriorment alliberat "sense haver estat informat dels motius d'una possible detenció", sosté la interlocutòria.
Segons manté l'Audiència de Barcelona, que ha visionat els vídeos aportats pel denunciant sobre el succeït, el jove es "va abalançar" sobre un grup d'agents que estaven reduint una altra persona, cosa que segons l'opinió del tribunal "podria arribar a justificar, inicialment, una detenció".
No obstant això, el tribunal precisa que es desconeix si el fet que el jove fos apartat a un lateral de la plaça i custodiat pels agents "va ser conseqüència de la presumpta perpetració d'un delicte o, en tot cas, d'una mera retenció, la justificació de la qual podria resultar qüestionable", especialment tenint en compte "el lapse temporal en què va estar en l'esmentada situació".
Per la sala, davant aquestes circumstàncies, resulta "idònia" la declaració dels agents, "que podran oferir la informació addicional que es necessita per a l'aclariment dels fets".
Descarten que l'actuació fos "desproporcionada"
L'Audiència, per contra, ha rebutjat la resta de diligències que proposaven els denunciants perquè s'investigués els agents que van intervenir per impedir l'1-O a Fonollosa pels delictes de lesions, contra la inviolabilitat domiciliària i contra els drets de les persones, entre d'altres.
El motiu és que la sala descarta que l'actuació de la Guàrdia Civil en aquest municipi fos "desproporcionada" o "dirigida a menyscabar, intencionadament, la integritat física dels denunciants", ja que els agents no van usar la seva defensa en cap moment i es van limitar a "retirar les persones que impedien l'accés a l'Ajuntament".
Segons el tribunal, la majoria de persones concentrades "van ser apartades, sense mostrar especial resistència", i algunes de les que van mostrar més oposició "van haver de ser arrossegades de peus i mans", en una intervenció que, afegeix la interlocutòria, es va saldar amb lesions lleus a tres dels congregats.
Per a l'Audiència, cap de les imatges de les gravacions sobre la intervenció policial "reflecteix un excés policial, susceptible d'imputació", atès que la majoria de guàrdies civils que van intervenir es van limitar a formar cordons policials per impedir l'accés a les urnes.
El tribunal descarta també que els fets siguin investigats per un delicte contra la inviolabilitat domiciliària, perquè existia una "resolució judicial habilitant", la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ordenava als agents de l'autoritat "intervenir tot el material relacionat amb el referèndum no autoritzat i que era objecte d'investigació penal".