El president de la Generalitat, Salvador Illa, no descarta convocar eleccions en cas que ERC mantingui el seu rebuig als pressupostos i el Parlament tombi els comptes del Govern. Així ho va assegurar el president, segons ha pogut saber ElNacional.cat, durant una reunió que dijous va mantenir al Palau de la Generalitat amb els representants de l'anomenat G8, que integren la Cambra de Comerç, Pimec, el Col·legi d'Economistes, el Cercle d'Economia, Fira de Barcelona, FemCat, RACC y Barcelona Global. Govern i ERC tenen fins al 20 de març, quan es votaran les esmenes a la totalitat, per ventilar les seves diferències i mesurar les forces. El partit d'Oriol Junqueras, però, insisteix que no entrarà a negociar els pressupostos fins que el PSOE es comprometi amb la cessió de l'IRPF a Catalunya.
Durant la reunió d'Illa amb el G8, els presents van compartir la preocupació davant la necessitat d'aprovar els pressupostos aquest any, atès que la Generalitat governa amb els comptes prorrogats del 2023 i l'any vinent pot resultar encara més difícil pactar un nou projecte, perquè el mes de maig hi haurà eleccions municipals. Al llarg de la trobada, Illa va insistir que el Govern no s'aixecarà de la taula de negociació, que intentaran fins al darrer moment tancar un acord i que hi veuen possibilitats d'aconseguir-lo, però tampoc no va amagar les dificultats existents, mentre que, per la seva banda, els empresaris van insistir en la necessitat de configurar majories al Parlament que garanteixin l'estabilitat.
Avançament electoral
Illa va admetre que un no del Parlament als pressupostos obligarà a plantejar diferents escenaris, entre els quals el president va deixar clar que no descarta la possibilitat d'un avançament electoral, segons assistents a la reunió. De fet, algun dels presents va extreure la impressió que el president pretenia fer arribar un avís a ERC, després que Junqueras ha tret ferro públicament al no del seu partit als pressupostos i ha assegurat que el Govern pot continuar governant amb pressupostos prorrogats i amb l'aprovació de suplements de crèdit. Amb tot, durant la trobada també es va valorar que una convocatòria electoral pot abocar a un hemicicle d'una complexitat encara més alta a l'hora de configurar pactes.
En acabar la reunió, fonts de la presidència es van limitar a assegurar que la reunió amb el G8 se celebrava amb un rerefons marcat pel context internacional i el debat de pressupostos. "En temps d'inestabilitat global necessitem certeses, i a Catalunya la millor certesa és tenir pressupostos", va advertir el Govern.
Aprovar pressupostos
L'executiu sosté públicament que no contempla cap altre escenari que l'aprovació dels pressupostos. Així ho assegura cada dimarts a la roda de premsa del Govern la consellera de Territori i portaveu, Sílvia Paneque. També hi insistia aquest mateix dijous la consellera d'Economia, Alícia Romero, en la compareixença que va protagonitzar al Parlament per informar dels pressupostos del seu departament. El diputat de Junts, Toni Castellà, va demanar a Romero què farà el Govern si el Parlament tomba els pressupostos i si s'hauria de donar per acabada la legislatura. "El Govern té un pla A que és pressupost, un pla B que és pressupost, un pla C que és pressupost i així fins al pla Z. Aquest és el nostre escenari", va respondre la responsable d'Economia.
Però ERC, davant la falta de resposta del PSOE, va apujant també la temperatura del foc en què es couen els pressupostos. Aquest dijous, el portaveu de la comissió d'Economia, Albert Salvadó, assegurava que "si la reforma del finançament i la recaptació de l'IRPF no avancen, legislatura perd el seu fonament polític". "El sentit d'aquesta legislatura són avenços reals en sobirania, passos concrets perquè els recursos arribin als catalans", va advertir Salvadó, amb un nou dard dirigit a l'Executiu.
Precedents
El Parlament ha tombat els pressupostos del Govern en dues ocasions. La primera el 2017, amb Carles Puigdemont com a president, quan la CUP va votar en contra del projecte que havia presentat el govern de Junts pel Sí. Puigdemont, que no podia dissoldre el Parlament perquè encara no havia passat un any des de la darrera dissolució anticipada, va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança. El 2024 va ser Pere Aragonès qui va veure com el ple tirava per terra els seus comptes d'aquell any, per la qual cosa va convocar un consell executiu extraordinari i va anunciar la decisió de convocar eleccions. Des d'aleshores, el Govern manté prorrogats els pressupostos del 2023, atès que Illa, que va arribar al Govern l'agost del 2024, no va presentar el projecte corresponent a aquell any, però tampoc el del 2025.
Si no hi hagués un acord abans del dia 20 per als pressupostos d'aquest any, el Govern podria esquivar la votació retirant el projecte per donar més temps a la negociació. Això no obstant, aquest dimarts la portaveu del Govern va descartar aquesta possibilitat. De fet, aquest és l'escenari que defensa ERC. El seu líder, Oriol Junqueras, ha deixat clar en tot moment que Esquerra està disposada a negociar suplements de crèdit per dotar de més fons el pressupost prorrogat. El Govern, però, ha assegurat que no vol recórrer de nou a aquesta via. Romero va insistir dijous al Parlament que si no hi ha pressupostos no es poden incorporar els 9.126 milions de més de què pot disposar el Govern i, directament, es perdrien 1.500 milions.