El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha demanat aquest dissabte, en el marc de la celebració del Dia d’Europa a Barcelona, que la Unió Europea ha d’anar més enllà de l’explicació dels “èxits del passat” i afrontar el futur amb una “sacsejada interna” que porti a “més federalisme” i una “unió política més gran”. Davant la “sacsejada” geopolítica, econòmica i social que viu el món, Illa ha indicat que “no n’hi haurà prou amb una mica més d’Erasmus, una mica més de fons europeus i d’innovació”. Durant l’acte institucional del Dia d’Europa, Illa ha assegurat que “només un bloc econòmic i comercial no és suficient” davant els nous reptes globals i ha reivindicat “la unitat en la diversitat” com a fórmula per reforçar el projecte europeu.

“Hem de provocar-nos una sacsejada interna a Europa i aquesta sacsejada té un nom: la unió política”, ha dit el president del Govern, que ha prosseguit argüint que “aquesta unió política es fa amb una tècnica coneguda i ja testada que és el federalisme”. “Federalisme no com homogeneïtzar, sinó com unir el divers, com subratllar tot el que tenim en comú i fer-ho compatible amb la diversitat que existeix a la UE i que ens enriqueix”, ha afegit. “Una unió política a través del federalisme és la resposta d’Europa per aquests pròxims 40 anys”, ha afirmat el president en l’acte que ha commemorat el 40è aniversari de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea i ha tancat la setmana de celebracions.

L'europeisme és catalanisme

En l’acte que s’ha celebrat al Disseny Hub Barcelona, Illa ha reivindicat el paper actiu de Catalunya dins les institucions europees i ha defensat que el país contribueixi “a enfortir i fer créixer” el projecte comunitari. En aquest sentit, ha destacat que “l’europeisme sempre ha estat un signe distintiu del catalanisme polític” i ha recordat com “Europa ens ha acompanyat al llarg dels últims 40 anys en tots els esdeveniments transcendentals de la nostra vida”, com l’entrada a l’espai Schengen i a l’euro, la COVID o la guerra a Ucraïna. També ha incidit en el fet que tot aquest passat i la nova empenta per enriquir i reforçar Europa al món de cara al futur passen “per uns valors fundacionals que són intocables, valors de la il·lustració com la igualtat i la fraternitat”.

L’expresident de la Comissió Europea i expresident del consell de ministres italià, Romano Prodi, s’ha sumat a l'acte i ha destacat el paper d’Espanya com a pont entre Brussel·les i l’Amèrica Llatina. Davant el paper de França i Alemanya com a palanques econòmiques i polítiques d’Europa, Prodi ha asseverat que Espanya i Itàlia “tenen per davant importants missions, com la d’unir la UE amb la conca sud del Mediterrani”. “La pèrdua de la unitat és terrible per al nostre futur. Hem de ser una minoria constructiva al món”, ha asseverat el polític italià.

Catalunya, “societat europea i europeista”

Per la seva banda, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior ha advertit que la Unió Europea es troba davant “dues úniques opcions”: evolucionar per fer front als nous reptes globals o “emprendre el camí de la irrellevància”. “Davant d’això, Catalunya ho té clar”, ha dit, i “com a societat europea i europeista”, té clara “la seva voluntat de contribuir a construir una unió digna del futur i que honori l’esforç dels qui ens van precedir”, ha afirmat. Duch també ha reivindicat el paper de Barcelona en aquesta construcció del futur europeu i ha assenyalat que la ciutat és la “capital de la Mediterrània”. També ha participat en l'acte l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha assegurat que “defensar Europa és garantir drets concrets” com l’accés a l’habitatge, la cohesió social o les oportunitats econòmiques. En aquest sentit, ha reivindicat l’impuls de la coalició Mayors for Housing per situar la crisi de l’habitatge “al centre de l’agenda comunitària” i ha defensat que les inversions en habitatge assequible quedin fora dels límits fiscals europeus. “Europa és futur, Europa és esperança, Europa és drets i Europa és democràcia”, ha conclòs.