Deia la portaveu de Podemos, Irene Montero, el primer dia de la moció de censura a Mariano Rajoy que ell va encendre la metxa del conflicte a Catalunya amb la recollida de firmes contra l'Estatut. És la guspira que ha provocat part de l'incendi al Congrés al llarg de dos dies de debat, on el referèndum ha sigut el fum negre que segueix impedint Pablo Iglesias sumar PSOE i els independentistes per tombar Rajoy. Però ambdós surten reforçats de la sessió: Podemos, com l'alternativa al PP, i aquest, com l'ordre, envers "l'espectacle" del partit morat, en paraules de Rajoy.

El govern espanyol s'ha vist obligat a treure el seu cap a l'arena del Parlament per no emular la moció de censura a Cristina Cifuentes a la Comunitat de Madrid. "No ens va agradar aquella imatge", deia un ministre de Rajoy sobre que fos un conseller de Cifuentes qui la defensés davant Podemos. El ministre descartava que volguessin donar-li aquesta entitat, però fonts de formació morada celebren els minuts de pantalla que això els ha proporcionat. Creuen que han satisfet –per moments– un dels seus atàvics objectius: erigir-se com l'oposició als populars. 

Un segon element que ha enaltit Iglesias era l'absència del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, tot i que ells són de facto l'oposició. No té escó, però el seu nom ha aparegut diversos cops en el cara a cara entre el portaveu José Luis Ábalos i Iglesias. Ábalos ha defensat els presumptes aires de canvi del "nou PSOE", qui s'ha abstingut perquè no volen el líder del partit lila com a president. Podemos, alhora, els ha allargat la mà per pactar, tot i que a Ferraz els han recordat, amb rancor, que Iglesias no va votar a favor en la investidura fallida de Sánchez el 2016 –i per això Rajoy seria president–.

I fonts de la Moncloa no volen reconèixer que "la maniobra d'agitació", segons el president espanyol, els reforça, però aquest podrà esgrimir l'argument que segueix comptant amb la confiança del Congrés. Ningú l'ha tombat –tot i els escàndols de les darreres setmanes i la corrupció al PP: Ciutadans s'ha mantingut al seu costat, tot i que ha hagut de superar l'envit d'Iglesias sobre que Rajoy els "menystenia" amb el seu pacte de govern. Rivera s'ha tornat que "baixés de l'autobús", el Tramabús, i l'ha instat a obrir-se a més acords, posant d'exemple Cs. 

En paral·lel, però, la qüestió catalana ha sobrevolat la cambra per atiar l'enfrontament entre les forces que podrien haver donat suport a Iglesias. 

El "nou PSOE", com el vell, segueix desaprovant el referèndum, però aposten ara per la reforma plurinacional de la Constitució. Segons Ábalos, els catalans votarien però "en el marc de la llei". Però Iglesias, qui ha vist com els socialistes s'acosten a les seves tesis d'ençà de l'elecció Sánchez​, ha intentat marcar les distàncies amb el partit rival. Primer, s'ha tornat que calia ser "valent" i seguir reconeixent que Catalunya era "una nació", com deia Sánchez en campanya. Segon, ha dit que els socialistes ara "criminalitzaven" ERC, tot i que van fer un tripartit amb el PSC.  

De fet, l'esquerra catalana també ha protagonitzat un tens debat sobre el dret a decidir. El republicà Joan Tardà va instar En Comú Podem i Iglesias a sumar-se a la crida de l'1 d'octubre per retornar el favor de votar sí en la moció de censura. Tardà va avisar que la "desobediència" culminaria aquell mateix dia, però Xavier Domènech ha fet una contra-oferta d'últim minut. Domènech diu que ja existeix una "majoria" d'esquerres –amb la CUP– suficient a Catalunya per endegar un procés constituent, sense aclarir si això suposava obviar el referèndum. 

Precisament, la "manca de concreció" amb el dret a decidir en el programa d'Iglesias va portar el PDeCAT a abstenir-se. Domènech ha aprofitat per carregar contra els demòcrates, en el marc de l'eix esquerra-dreta que el partit acostuma a propugnar. Ha dit que l'acció era com "abstenir-se de Catalunya" i ha tornat sobre CiU, afirmant que els expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas van pactar com "retallar" l'Estatut. El portaveu Carles Campuzano, alhora, va denunciar que defensessin la plurinacionalitat amb polítiques centralistes a l'Estat.

I així, Rajoy sortia victoriós de l'hemicicle, com també ho van fer dos presidents abans que ell –Alfonso Suárez i Felipe González–, en la tercera moció de censura fallida de la democràcia. S'ha vantat que els "radicals i els extremistes amb actituds poc saludables" haurien estat derrotats, i ha assegurat que ell seguiria treballant. I curiosament, una de les poques vegades que el líder plurinacional no va saber què respondre al gallec va ser quan aquest li va preguntar si creia que la sobirania era de tots els espanyols o no

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat