El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha defensat que "qui va hissar la bandera del diàleg va ser Pedro Sánchez, ningú ha fet més pel diàleg que ell". Unes paraules amb les quals ha replicat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que aquest dissabte ha reclamat al president espanyol "no arriar la bandera de diàleg" en l'any electoral i celebrar una nova trobada de la taula de diàleg. Preguntat per aquesta possible reunió entre els executius de Catalunya i d'Espanya, Iceta ha afirmat que no té "ni idea" de si se celebrarà aquest 2023. "No porto l'agenda ni de l'un ni de l'altre", ha ironitzat, i ha insistit que "Pedro Sánchez ha estat oli en un llum per al diàleg". El titular de Cultura ha assegurat que la política de Sánchez ha permès que "la situació d'avui sigui radicalment diferent de la del 2017", i ha celebrat que "els altres se sumin a aquest esforç". 

L'última reunió de la taula de diàleg es va produir a finals de juliol del 2022, i tot i que el Govern va insistir a celebrar-ne una altra abans que s'acabés l'any, sabent que el 2023 seria més difícil a causa de la proximitat amb les eleccions municipals i autonòmiques, mai no va arribar a produir-se, i finalment, l'executiu de Sánchez va fer evident que no tenia cap intenció de celebrar cap reunió perquè, a parer seu "el diàleg és permanent i, per tant, no és necessària".

Amb tot, Aragonès no ha perdut l'esperança, i en una entrevista a Efe ha afirmat que des del Govern estan "en plena disposició per a les reunions que faci falta". Tanmateix, ha criticat que l'existència d'aquest diàleg es vegi condicionada per interessos electorals. En aquest sentit, ha advertit que "si Pedro Sánchez, que ha fet bandera del diàleg i de la mà estesa, ara amaga, retira i fa malbé aquesta bandera del diàleg perquè té eleccions municipals i autonòmiques, haurà de donar explicacions de per què no vol dialogar". Respecte a aquesta qüestió, Iceta ha assegurat que la bandera que va "hissar" Sánchez continua aixecada, malgrat que no ha donat més detalls sobre la qüestió.

Iceta reivindica la figura de Picasso en el 50è aniversari de la seva mort

Les declaracions del ministre de Cultura han tingut lloc al Museu Picasso de Barcelona, que ha visitat amb motiu del 50è aniversari de la mort de l'artista. Iceta ha assegurat que la celebració d'aquesta efemèride "no vol amagar res", sinó que busca aprofundir en les "contradiccions" i "passions deslligades" de l'artista, que ha definit com el "gran pintor del segle XX". Així, ha reconegut que va ser un personatge "corprès per les seves pròpies passions humanes i amb una relació controvertida i tempestuosa amb les dones", fet que considera que es trasllada en la seva obra. 

Alhora, el ministre ha reivindicat Picasso com una persona compromesa, amb obres com el 'Guernica' o el colom de la pau, que van tenir un "impacte global" i que han esdevingut símbols que "moltes generacions han fet seus". Així, ha expressat que el més important és la "mirada" que ens ha llegat el pintor i ha recordat que se li han organitzat actes a escala internacional. "L'Any Picasso és una celebració global que s'estendrà per museus d'Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Estats Units, França, Espanya, Mònaco o Romania", ha afirmat. 

El director del Museu Picasso de Barcelona, Emmanuel Guigon, en una línia similar a Iceta, ha afirmat que el pintor segurament era un "masclista, com molts homes de la seva època", però ha recordat que un museu no és una plataforma ideològica i ha assegurat que "estan oberts al debat" sobre la seva figura. Guigon també ha recordat que els 50 anys de la mort de Pablo Picasso coincideixen amb els 60 anys de vida de l'únic museu que l'artista va impulsar en vida.