El Parlament ha homenatjat aquest dijous a la tarda amb un acte institucional el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Aquesta data se celebra el 27 de gener, ja que es compleixen anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau (Polònia) —fou l’any 1945—. Aquesta commemoració que es fa a l’auditori de la cambra catalana —es va començar a fer l’any 2006— ha comptat, com és habitual, amb l’encesa de sis espelmes en record dels col·lectius perseguits pel nazisme. Entre aquests, hi havia representants del poble jueu, dels perseguits per raons polítiques, del poble gitano, de les persones amb discapacitat, del col·lectiu LGTBI i dels fills dels passadors de les Rutes de la Llibertat. Enguany, es tracta de la primera vegada que aquest darrer col·lectiu forma part de l’acte.
L’any 1939, alguns catalans van aconseguir escapar dels camps de concentració de França i van començar a col·laborar amb les potències aliades (amb governs com el britànic, el polonès o el nord-americà) per ajudar a salvar vides i fer que nombroses persones poguessin creuar la frontera cap a Catalunya per escapar del nazisme. Entre els qui van aconseguir passar per aquestes ‘rutes de la llibertat’ i les xarxes d’evasió, hi havia jueus, aviadors nord-americans i britànics, membres del govern de Polònia, un ministre belga o fins i tot algun dirigent francès. En nom d’ells, hi ha assistit el president de la Fundació Reeixida (que difon i fomenta material sobre aquestes rutes), Oriol Falguera, i els fills de dos catalans que van ajudar a travessar els Pirineus, Gregori Font i Francesc Vilà.
L’acte l’ha liderat la presidenta del Parlament, Anna Erra; i l’ha conduït el periodista i presentador del 'Telenotícies' de TV3, Ramon Pellicer. El primer que s’ha fet ha estat una interpretació musical de la cançó ‘Lamento di dido’, de Henry Purcell; seguida d’una lectura dramatitzada d’una selecció de textos de Mercè Núñez, que ha anat a càrrec de l’actriu Neus Pàmies. Just després d’aquest moment, s’ha fet l’encesa de les sis espelmes del record de cadascun dels col·lectius. En nom del poble jueu, ho ha fet Elisabeth Levy-Buch; per part dels perseguits per raons polítiques, l’ha encès Lluís Fontané; per part del poble gitano hi ha assistit Aroa Vargas; pel que fa al col·lectiu de persones amb discapacitat, hi ha participat Esther Jolonch; en nom del col·lectiu LGTBI ha encès la seva espelma Katy Pallàs i, finalment, en representació dels fills dels passadors de les Rutes de la Llibertat, hi ha participat Oriol Falguera. Durant la seva intervenció, Anna Erra ha assenyalat que és un "imperatiu moral" recordar actes "tan execrables" com l'holocaust i ha precisat que s'ha de fer a través de l'educació, que ha batejat com el "millor antídot contra la ignorància": "Hem d'anar més enllà del record".
A més d'Erra, hi han assistit altres membres de la Mesa, com ara Alba Vergés (ERC), Assumpta Escarp i Ferran Pedret (PSC) i Carles Riera (CUP). També hi han anat diversos diputats de les formacions al Parlament. Des del Govern, hi ha acudit la consellera de Justícia, Gemma Ubasart; i també ha destacat la presència de l'expresident de la Generalitat, José Montilla.
La participació d’instituts
Transcorregut aquest moment, s’ha fet un minut de silenci musicat amb ‘El cant dels ocells’ de Pau Casals. Seguidament, com ve sent una tradició, han intervingut a l’acte estudiants de sis instituts on s’imparteix el batxillerat i que han participat en el projecte educatiu en commemoració de les víctimes de l’holocaust. En concret, es tractava dels instituts Badalona VII, El Sui (Cardedeu), El Cairat (Esparraguera), Dertosa (Tortosa), Col·legi el Carme (Lleida) i el Castelló d’Empúries. La presidenta Erra ha fet un discurs de clausura d’aquest record a les víctimes del nazisme i s’ha interpetat ‘Robin’, de John Dowland.