El Ministeri de l’Interior manté la seva negativa a retirar la policia espanyola de l'edifici de Via Laietana, 43 de Barcelona, tot i que el mateix govern espanyol continua la tramitació per convertir La Prefectura Superior de la Policía en Lloc de Memòria Democràtica. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica va informar el ministeri que dirigeix Fernando Grande-Marlaska -com a titular de l’edifici policial- si volia aportar alguna explicació a l'expedient de la seva resignificació com espai de tortura i vexacions durant la dictadura franquista i els primers anys de la democràcia. No n’ha dit res. Ni ho farà. A preguntes d’ElNacional.cat, fonts del Ministeri de l’Interior manifesten que “la declaració d'un espai com de memòria no implica un canvi d'ús”, i que “la comissaria de Via Laietana continuarà amb la funció que desenvolupa en l'actualitat com a Direcció Superior de la Policia Nacional a Catalunya.”
Les entitats memorialistes catalanes denuncien com a irregular el manteniment del cos policial, i ho atribueixen a una decisió més política que tècnica. Tenen fins dimarts vinent per presentar les seves observacions a l'expedient, que està en tràmit d'audiència pública. Els historiadors, a qui el govern espanyol els ha demanat un informe com a experts en la matèria, conclouen que “és pertinent” que la comissaria de Via Laietana sigui un espai de memòria, i que s'hi declari “de forma exclusiva”.
Símbol espanyol
Des d'Interior, s’afirma que “l'opinió del Ministeri de l'Interior és ben coneguda, perquè no ha variat des de 2018” i que el ministre Grande-Marlaska “l'ha expressat en reiterades ocasions”. Posa com a exemple, la Junta de Seguretat de Catalunya, celebrada a Barcelona el 5 de desembre de 2024, quan Grande-Marlaska va afirmar que “la Policia Nacional feia anys que ressignificava la comissaria de Via Laietana amb el seu treball decidit en defensa dels drets i llibertats dels ciutadans de Catalunya”.
Això no obstant, la seu de la comissaria de Via Laietana es va convertir novament en un cau de vexacions, segons van denunciar joves detinguts l’octubre de 2019, en les massives manifestacions contra la sentència del procés als líders independentistes, com el cas de Guillem, el noi de la dessuadora taronja.
Des de l'1-O del 2017, la Prefectura Superior de la Policia s'ha convertit en el blanc de protestes del moviment independentista, sobretot per recriminar al cos policial els cops de porra dels agents als ciutadans que volien votar en el Referèndum. Per contra, els favorables a la unitat d'Espanya s'han fet fotos amb els policies, i han forçat el govern del PSOE a enrocar-se i a mantenir-hi el cos policial.
Les entitats memorialistes també hi afegeixen que en aquest edifici no es fan gestions de servei de cara el públic, i que els agents també tindrien un espai millor adaptat en altres instal·lacions, com ara la comissaria de la Verneda, on es deriven la majoria de detinguts.
A banda, el ministeri ha fet reformes a l’interior de l’edifici -on es podrien haver tapat o reformat les infectes cel·les- sense que s’hagi donat permís a cap comissió del Parlament a visitar-lo.
“Un espai equiparable a la seu de la Gestapo”
En l’expedient de tramitació, consultat per ElNacional.cat hi ha dos informes d’experts, a petició de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica. El primer és signat pels historiadors Pau Casanellas i Xavier Domènech (exdiputat dels Comuns), del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), aportat el 30 de juliol passat. I el segon és signat pel director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, l’agost passat.
Els dos historiadors de la UAB conclouen:“En termes memorials, cal considerar Via Laietana 43 com un dels espais de més empremta simbòlica de la repressió de la dictadura a Barcelona i Catalunya. Malgrat el seu indubtable significat memorial, llocs com el Castell de Montjuïc, el Camp de la Bota, el Fossar de la Pedrera (cementiri de Montjuïc) i fins i tot la presó Model de Barcelona no contenen el llarg recorregut històric i transversal de la Prefectura Superior de la Policia de Barcelona.”
I asseguren que el seu significat memorial, tenint en compte les “diferències de context històric” “s’assembla amb la “l’Escuela de Mecánica Armanda (ESMA) de Buenos Aires; Londres, 38 de Santiago de Xile (Centre de detenció i tortura de la Dirección de Inteligencia Nacional, DINA) o la Topografia del Terror de Berlín (seu de la Gestapo i de l’Oficina Central de Seguridad de Reich) com a espais neuràlgics de la repressió en contextos dictatorials”.
Per això, proposen que Via Laietana sigui un centre de memòria “de forma exclusiva”, sense la presència de la policia. I és que hi ha el perill de convertir-lo en un espai híbrid com l’antic Valle de los Caídos (Cuelgamuros), on el govern espanyol del PSOE va fer retirar les restes del dictador, però va acordar mantenir-hi la creu i la congregació religiosa, fet que provoca que es continuïn fent homenatges a Franco.
Per la seva banda, el director del Memorial Democràtic recorda que la demanda que la comissaria de Via Laietana sigui un espai ressignificat ja es remunta al 2015 i que l’any 2017 es va aprovar una moció al Congrés dels Diputats per retornar aquest edifici policial a la ciutadania, sense que s’hagi fet res al respecte. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han mostrat obertament que l’edifici ha de ser un centre on s’expliqui la tortura a la dissidència i dels col·lectius perseguits.
Milers de fitxes policials
Font hi recorda que el periodista Antoni Batista ha estat una de les poques persones que ha consultat l'arxiu de la Brigada Polític-Social de la comissaria de Via Laietana. Quan ho va consultar per primera vegada el 1985, gràcies a un permís especial del governador civil Ferran Cardenal, "va trobar un important fons històric que documentava bona part de la repressió franquista a Catalunya". En aquell moment, l'arxiu es trobava dipositat de manera transitòria en els magatzems de la Casa Vilardell, situada a Via Laietana.
Segons alguns autors, actualment en els arxius del Ministeri de l'Interior es conservarien unes 100.000 fitxes polítiques redactades en l'època franquista. Per això, el Memorial Democràtic també afirma que “considera prioritari esclarir la localització física de la documentació de la repressió i l'estat en què es troba, així com la regulació d'un accés obert a aquesta documentació per al conjunt de la ciutadania.”
Font, en el seu informe afirma que l’edifici de Via Laietana “té una rellevància com a patrimoni material, però, sobretot, el més destacable, des del punt de vista del patrimoni intangible, són les experiències tràgiques, traumàtiques i humiliants que van tenir lloc entre les seves parets”.
Per això, el director del Memorial Democràtic conclou que "és un encert" declarar Via Laietana 43 espai de memòria. “Com a acció de present i futur, en un moment de banalització i negacionisme de què van significar els feixismes històrics capitanejats per ideologies de dretes extremes i radicals actuals que estan en auge, la patrimonialització de Via Laietana 43 com a espai de memòria és una mesura de primer nivell en l'àmbit cívic i pedagògic perquè pot tenir un fort impacte en la transmissió intergeneracional dels valors democràtics heretats de l'antifranquisme”, sosté Jordi Font.
Un espai de tortura al dissident
En tots dos informes es repassa l’origen i evolució de l’edificació de Via Laietana 43. L’edifici, de planta baixa i cinc plantes, va ser concebut inicialment com a habitatges fins que es va convertir en seu policial l’any 1929, al final de la dictadura de Primo de Rivera. Va continuar sent seu policia i es va torturar a l’època de la Segona República especialment integrants de moviments obrers o classes populars, afirmen Casanellas i Domènech, que recorden que llavors es coneixia la comissaria com El Molino Sangriento.
La dictadura de Francisco Franco va convertir Via Laietana 43 “en el principal espai de la repressió del règim a Barcelona i Catalunya", escriuen. També es recorda la llei de 1941 que va habilitar els cossos policials en “policia política”, fet que els donava carta blanca, com a la Guàrdia Civil, per a perseguir als opositors al règim i als moviments catalanistes. Els integrants de la Brigada Político-Social estomacaven de valent, i el 1958 van aprendre tècniques d'interrogatori, sense deixar marques,de l'FBI. La declaració recurrent d'estats d'excepció (entre els anys 1966 al 1975) va permetre vulnerar drets i mantenir tancades i sota tortura persones més de vint dies en aquelles cel·les insalubres.
També era la seu de la Brigada d’Investigació Criminal del Cuerpo General de la Policía, que va persegir comportament “considerats immorals o perillosos”, tipificats en la ley de Vagos y Maleantes, que el 1970 es convertia en la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, perseguint el col·lectiu LGTBIQ+ o la comunitat gitana.
Les tortures, contades per testimonis en recents llibres, fan esgarrifar. Els historiadors expliquen a l’informe que encara hi ha persones que canvien de vorera en passar davant l’edifici de Via Laietana. Una d’elles és Blanca Serra, activista per la llengua catalana, que ho ha admès públicament, a més de reviure i detallar recentment les tortures patides per ella i la seva germana Eva, a la fiscal de Memòria Democràtica de Barcelona, que analitza si es pot investigar el seu cas, salvant l’escull de la llei d’amnistia de 1977.
La llei de memòria democràtica de 2022 fixa que els expedients per ressignificar llocs es resoldran en un màxim de dotze mesos, a comptar des del seu inici. Caldrà veure si,al final, s'aconseguirà que la policia espanyola deixi d'ocupar l'edifici. Entitats, com a Comissió de la Dignitat, i ciutadans reivindiquen aquest canvi cada primer i tercer dimarts de cada mes, amb testimonis de torturats i citant els noms dels torturadors.
