Blanca Serra Puig (Barcelona, 1943) ha comparegut aquest dilluns davant la fiscal de Memòria Democràtica i Drets Humans de Barcelona per declarar i descriure les tortures que va patir ella i la seva germana Eva —historiadora, que va morir el 2018— a mans d’agents de la Brigada Politicosocial a la Prefectura de la Policia espanyola de Via Laietana, el febrer del 1977, i altres tres cops més, fins al 1982. Acompanyada a les portes de la Ciutat de la Justícia per representants d’Irídia i Òmnium Cultural —impulsores de la denúncia—, a més de l’ANC i entitats memorialistes, i abans de la declaració, Serra ha estat ben sincera. “És una situació nova per a mi i per a la Fiscalia. No hi confio gaire. Soc independentista i el tema continuarà, cal una situació més dura. El dret a l'autodeterminació no s'ha assolit.”

Certament, la declaració de Serra és el primer pas de la pionera investigació de tortures perpetrades durant el franquisme que la Fiscalia ha obert a l’Estat espanyol. “Força, força!!”, li han cridat prop d’un centenar de persones que amb banderes independentistes han acompanyat l’activista, de 82 anys i que es mou ajudada amb un caminador.

"Em costarà pair-ho"

La fiscal de Memòria de Barcelona, Sara Expósito, ha enregistrat la declaració de Blanca Serra, que ha durat unes dues hores. Ha estat acompanyada per l'historiador Julià de Jòdar, com a persona de confiança escollida. "Em costarà pair-ho perquè sempre he estat  acusada i no part acusadora", ha declarat Serra, en sortir de la Fiscalia, acompanyada dels seus advocats, Sònia Olivella i Brian Ventura, que esperen l'impuls ferm de la Fiscalia en la investigació i que ara demani les diligències que van sol·licitar, com ara els expedients policials, visita a la Via Laietana i informe psicològic.

En aquest sentit, l'activista ha afegit que amb el seu cas espera que "s'obrin els arxius policials i judicials", de les tortures del franquisme a la dissidència.  I és que Irídia, abans de presentar la denúncia a la Fiscalia, va demanar els  expedients policials i judicials contra Serra, i cap administració li ho ha entregat, excusant-se amb la llei de Patrimoni i de Protecció de Dades. Tenien el permís de Blanca Serra, però els  arxius, com el de Salamanca, exigien a Irídia el permís de la resta de persones que surten a l'expedient, amb la incongruència que no saben qui hi ha, al no tenir-lo. I res van aconseguir.

"Les tortures no prescriuen"

A l’entrada dels jutjats, la directora d’Irídia, Anaïs Franquesa, ha destacat “la perseverança i la valentia” de Blanca Serra per continuar denunciant les vexacions patides, com altres activistes. “És una supervivent de tortures” i “els drets de lesa humanitat no prescriuen mai”, ha manifestat Franquesa.

Per la seva banda, el president Òmnium, Xavier Antich, ha denunciat que “fa 50 anys que s’intenten sepultar les investigacions de les tortures del franquisme en seu judicial”, fent referència a les dues querelles desestimades de Carles Vallejo i els germans Maribel i Pepus Ferrandiz. Magistrats i tribunals de l’Estat espanyol mantenen el criteri del Tribunal Constitucional que l’actuació de la policia franquista està emparada per la llei de Memòria del 1977, que no s’ha derogat amb la nova llei de Memòria espanyola. L’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, el president del Consell per la República, Jordi Domingo, i el president de l’ANC, Lluís Llach, també han donat suport a la lingüista.

Blanca Serra, victima tortures via laitetana 1977 / Foto: Carlos Baglietto
Blanca Serra, acompanyada amb representants de les entitats i la ciutadania, aquest dilluns a les portes dels jutjats. / Foto: Carlos Baglietto

Via Laietana, entitat de memòria

Preguntada sobre què n'espera, de la declaració, Blanca Serra ha contestat: “Que se’n parli. Que els joves sàpiguen què va passar. I que Via Laietana 43 sigui un espai de memòria", i ha afegit: "No pot ser que a la planta primera hi hagi els torturadors i a la segona els torturats”. Inicialment, el govern espanyol del PSOE vol resignificar la comissaria de Via Laietana, sense que en marxi la policia espanyola. Una proposta totalment rebutjada per les entitats.

Precisament, aquest dimarts, la Comissió de la Dignitat convoca una nova concentració davant de l’edifici per reclamar que es tanqui la comissaria, a més de cridar els noms dels torturadors.

 

Les tortures del 1982, al jutjat?

La Blanca i la seva germana Eva van ser detingudes quatre cops; el 1977, el 1980, el 1981 i el 1982. Les tres darreres són fora de l’àmbit de la llei de memòria, que recull fets fins a la proclamació de la Constitució. En concret, la darrera detenció de la Blanca i l'Eva Serra va ser el 1982  per manifestar-se contra la llei de la LOAPA, que tancava tot autogovern, i per dur el cartell amb el lema Independència. Van ser acusades d'ultratge a la unitat de la nació espanyola i van passar dos mesos a la presó de la Trinitat. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!