El Dia de la Hispanitat ha suposat l'inici del tímid desglaç entre els dos grans partits defensors de la pàtria constitucional. Partit Popular i PSOE sabien que el PDECat i ERC no desbloquejarien la ingovernabilitat, si no era a canvi del referèndum. L'independentisme els confirma ara que la desconnexió és també social quan diu que el 12 d'Octubre a Catalunya no hi ha "res a celebrar". Això empeny els socialistes a una abstenció que els pot alinear amb populars i Ciutadans, deixant en l'altre pol un Podemos absent durant la festa nacional espanyola perquè creu que "l'única pàtria és la gent".

Els gestos durant la jornada del 12-O denoten que la marxa de l'exsecretari general, Pedro Sánchez, ha afavorit les relacions personals. Rajoy va saludar amistosament la lideressa andalusa, Susana Díaz, i el president de la gestora, Javier Fernández –amb qui algunes fonts diuen que es porta "bé". El tracte del gallec amb Sánchez s'havia deterioriat fins al punt de l'insult als debats televisius –"indecent" i "roí" s'havien intercanviat– i que el segon no volgués ni seure al sofà de Moncloa el 23 de desembre, en una reunió que van mantenir després de les eleccions del 20-D.

L'aiguat va dibuixar alhora l'al·legoria de l'entesa per als portaveus de PP i PSOE, Rafael Hernando i Antonio Hernando, que mantenen un tracte cordial. Ambdós van ser vistos fa molts mesos en un dinar, tot i que al Congrés també parlen de vegades als passadissos. Alhora, la pluja incessant sobre la tribuna de convidats va obligar Fernández a compartir paraigües amb Pedro Antonio Sánchez, president de Múrcia i dirigent popular. 

Més enllà d'accions puntuals, la recepció al Palau Reial oferta pels monarques també il·lustra quin és l'horitzó polític de Moncloa. Rajoy va creure que era "millor callar" sobre si podria presentar-se a una investidura. Tanmateix, fa dies es va saber que ja prepara un discurs de to "conciliador" per a la possible sessió. Els compromisos internacionals tampoc no serien un problema perquè el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, s'apunta com qui el podria substituir en la Cimera Iberomericana dels dies 28 i 29 d'octubre a Colòmbia, en cas d'haver-hi investidura.

Durant la recepció amb 1.300 autoritats, els socialistes també van insinuar intencions de rendir-se. Fernández no va parlar d'abstenció, però la majoria de barons socialistes allà presents van coincidir que no hi hauria terceres eleccions. La decisió s'haurà de prendre en un comitè federal, previsiblement el 23 d'octubre, diumenge. D'arribar-se a aquest escenari, i amb un PSC que es nega per activa i passiva a afavorir el govern de Rajoy, existeix la possibilitat que Ferraz accepti que només onze diputats cedeixin. Tanmateix, Díaz n'espera una "majoria sòlida" per fer el pas. 

Aquest 'nou PSOE' resultant de la crisi ja comença a prendre forma. Sánchez no va assistir a la desfilada perquè no és cap de l'oposició. En el seu lloc, hi van anar Díaz, Fernández i Hernando. La primera exhibeix facilitat per moure's entre els cercles de poder madrilenys i això aventura el xoc amb l'exsecretari general pel lideratge del PSOE. El primer vol "fer país" i la segona declara que el futur de Ferraz passa pel "protagonisme" d'Andalusia. Entretant, Fernández conduirà la transició i Hernando serà el portaveu que passi de defensar el 'no', a la possible abstenció.

Així les coses, la connivència dels socialistes amb PP i C's dóna ales a Podemos per accentuar la trinxera que vol cavar entre blocs. La formació morada va estar absent durant el Dia de la Hispanitat perquè considera que la pàtria no és un Estat, sinó la gent. Aquest discurs de tall populista li va costar les crítiques del PP al llarg de la setmana, ja que a Génova entenen l'altre patriotisme –el constitucional–. De fet, la no ruptura amb el marc actual és el principal valor que comparteixen els populars amb Ciutadans i el PSOE "desacomplexat" que no pacta amb partits "rupturistes" de la unitat i que Díaz aspira a comandar.

Catalunya no resta al marge d'aquesta triple entesa, sinó que en fa d'argamassa. L'independentisme de la societat civil va treballar el 12-O perquè no accepten la Hispanitat com a dia nacional. Qualsevol desafiament a la legalitat espanyola –ja sigui per part dels polítics o dels ciutadans– passarà en endavant pels jutjats. És en el procés cap a l'Estat propi on resideix el sentit del desglaç entre PSOE i PP: amb un C's en retrocés, i sense canalitzar el sobiranisme d'ERC i PDC, els patriotes de Ferraz i Génova estaran condemnats a entendre's per treure Espanya de la ingovernabilitat.