El Consell de Política Fiscal i Financera ha aprovat aquest divendres el nou model del sistema de finançament amb els vots a favor del mateix Ministeri d'Hisenda, Catalunya i les Illes Canàries. La resta d'autonomies —presidides dues pel PSOE i la resta pel PP— hi han votat en contra. La Comunitat de Madrid ni tan sols s'ha presentat a la reunió. Ara, en un període d'aproximadament dues setmanes, el Consell de Ministres aprovarà el sistema en forma de projecte de llei, que serà remès al Congrés dels Diputats. És allà on ho tindrà més difícil per prosperar i aprovar-se de manera definitiva, sobretot pel rebuig de Junts a un model que no atorga a Catalunya un concert econòmic com el basc.
S'ha mostrat especialment satisfeta amb el resultat de la reunió la consellera d'Economia, Alícia Romero, que ha celebrat que de la trobada surti un sistema que és millor per a Catalunya i, ha dit, també per a la resta d'autonomies. Ha recordat que fa ja dotze anys que el model vigent està caducat. La consellera també ha fet una crida a Junts per Catalunya i ha admès que el seu paper és "important". "Podem negociar aquelles millores que considerin, però no bloquegem", ha demanat.
Els independentistes capitanejats al Congrés per Míriam Nogueras exigeixen que Catalunya tingui un concert igual que el basc, per això ja han anunciat que presentaran una esmena a la totalitat quan la norma arribi al Congrés. Esquerra Republicana, partit que va pactar amb els socialistes aquest model a canvi de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, confia poder acabar convencent la formació de Carles Puigdemont.
El ministre Arcadi España ha asseverat aquest divendres que el govern espanyol no té intenció de donar-li més competències a Catalunya, i que pretén que l'IRPF es gestioni en xarxa; conjuntament entre les hisendes estatal i autonòmica. No ha volgut avançar, doncs, de quina manera el Ministeri intentarà convèncer Junts perquè se sumi a aprovar la llei.
Hisenda lamenta els vots en contra del PP
En la roda de premsa posterior per valorar l'aprovació del model, el ministre Arcadi España ha acusat les autonomies del PP d'obeir la direcció del partit per votar-hi en contra. Ha insistit que el model és bo per a totes les autonomies, però especialment per al País Valencià, Múrcia i Andalusia. "Les propostes fetes pel PP no només són contradictòries, sinó que es perjudiquen entre elles; la proposta andalusa faria perdre 150.000 persones de població ajustada a Castella i Lleó", ha exemplificat el ministre.
Per la seva banda, les autonomies del PP han carregat contra el model a la sortida de la reunió i han demanat que el Congrés tombi la proposta. “Hem dit un ‘no’ alt i rotund a un model que trenca la igualtat i que està dissenyat per afavorir els privilegis de l’independentisme; és un cas de corrupció política”, ha apuntat la consellera d’Hisenda d’Andalusia, en representació de totes les autonomies del PP. També s’han oposat a la mesura les comunitats socialistes de Castella i la Manxa i Astúries, que han criticat que el model s’hagi negociat de forma unilateral. “Si tirés endavant, Catalunya estaria sobrefinançada”, ha dit el conseller manxec, Juan Alfonso Ruiz.
El model pactat entre el govern espanyol i ERC
La reforma avalada aquest divendres i que ara cau en mans del Consell de Ministres eleva en gairebé 21.000 milions d'euros el conjunt de recursos que rebrien totes les autonomies respecte del sistema actual. El text incorpora un Mecanisme Complementari de Finançament pensat per cobrir competències no homogènies i possibles traspassos futurs, a través d'un percentatge addicional de cessió sobre la recaptació líquida de l'IVA. S'hi suma una nova fórmula de població ajustada amb variables més precises, un reforç de la solidaritat interterritorial mitjançant anivellació horitzontal i un fons destinat a fer front al canvi climàtic. Cap comunitat, segons el disseny del model, rebria menys recursos que amb l'esquema vigent.
En el cas de Catalunya, el model es tradueix en 4.686 milions d'euros addicionals, una de les xifres més altes de tot el repartiment. El pacte respecta el principi d'ordinalitat, de manera que Catalunya seguiria sent el tercer territori que més aporta i també seria el tercer que més rep del sistema. El nou criteri sobre l'IVA de les petites i mitjanes empreses i el fons climàtic beneficiarien especialment el territori català, que veuria també ampliada la seva capacitat fiscal amb l'augment de la cessió de l'IRPF fins al 55% i de l'IVA fins al 56,5%.