El magistrat del TSJC José Manuel de Soler Bigas ha mostrat de nou la seva discrepància amb la decisió del tribunal de mantenir les eleccions el 14 de febrer. Segons el seu vot particular en la sentència que la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa ha publicat aquest dilluns, s'hauria d'haver deixat sense efecte la suspensió de l'ajornament electoral.

Entre els motius que esmenta el magistrat, destaca el perill que la baixa participació deslegitimi els resultats. "No es pot descartar que la percepció de la ciutadania de la situació existent pugui derivar, com ja s'ha apuntat, a una minva de la participació electoral, amb la possibilitat inherent que es provi de deslegitimar el resultat electoral", reflexiona José Manuel de Soler. 

Baixada de la participació, un impacte en la qualitat democràtica

El vot particular del TSJC no només apunta al risc que entre 130.000 i 140.000 ciutadans afectats per la Covid-19 vegin perillar el seu dret al sufragi actiu, sinó que també té en compte que la percepció del risc de contagi durant els comicis faci que menys persones vagin a votar presencialment als col·legis electorals. "Si la baixada de la participació és significativa, repercuteix inevitablement en la qualitat democràtica del seu resultat", valora el magistrat. 

Pren com a exemple Portugal, on en les eleccions presidencials del 24 de gener només hi va haver un 39,49% participació, gairebé 10 punts per sota dels anteriors comicis del 2016. El vot particular també menciona França, on s'està valorant ajornar les eleccions regionals del mes de març a causa de la pandèmia de Covid-19.

El risc de la Covid-19 per les eleccions del 14-F

El magistrat també valora que durant l'augment d'interacció social que comporten la campanya i la jornada electoral pot produir-se un repunt de la gravetat de la pandèmia. Per donar pes als seus arguments, José Manuel de Soler esmenta informes del Procicat i l'Agència de Salut Pública de Catalunya.

"La potencial mobilització d'un cens de més de 5 milions d'electors en una única jornada, implica indubtablement un increment del risc epidemiològic que en cap cas no es pot descartar que impacti negativament en l'evolució de l'epidèmia", segons ha analitzat el director de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, i recull el magistrat en els seus arguments.

Dret a la vida i a la igualtat per sobre del dret de participació política

Per tot això, el magistrat defensa que ha d'imperar el dret a la vida, a la igualtat entre ciutadans i a la protecció de la salut per sobre del dret a participar en assumptes polítics.

Per altra banda, considera que dins del marc legal de l'estat d'alarma és possible ajornar els comicis. "La pandèmia internacional declarada per l'Organització Mundial de la Salut el passat 11 de març de 2020, per la qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, constitueix un supòsit de força major", i per això considera que ajornar les eleccions no incompleix la llei, ja que la LOREG permet la suspensió d'actes de votació per causes de força major.