La Guàrdia Civil implica el conseller de Polítiques Digitals i exsecretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, en la posada en marxa dels webs de l'1-O i conclou que va desobeir "reiteradament" els mandats judicials una vegada es va tancar la pàgina, "entorpint" així la labor de la justícia.
Així ho sosté la Guàrdia Civil en un nou informe, al qual ha tingut accés Efe, remès al jutge del 13, en el qual l'institut armat apunta que l'ara conseller va ser responsable de les accions encaminades a posar en marxa el web Referèndum.cat, "tot i saber que era il·legal".
A més, sosté la Guàrdia Civil que, un cop tancat el web, el llavors secretari de Telecomunicacions "hauria desobeït reiteradament els mandats de l'autoritat judicial", permetent que s'obrissin altres dominis i "entorpint dolosament l'acció de la justícia".
Citat a declarar
Puigneró, que és conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat des de juny d'aquest any, va ser citat per la Guàrdia Civil com a investigat el 9 d'abril del 2018, dos mesos abans de la seva presa de possessió, en una causa pels delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets.
L'ara conseller, que va acudir a la comandància de la Guàrdia Civil acompanyat per una advocada, es va acollir el seu dret a no declarar, segons detalla l'institut armat en la seva documentació remesa al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que encara no ha decidit si hi ha base per imputar-li els delictes, fet que en tot cas correspondria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), atesa la seva condició d'aforat.
En concret, els fets que la Guàrdia Civil imputa a Puigneró són que com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital va posar al servei del referèndum de l'1-O, "tot i saber que era il·legal", el web Referèndum.cat, l'aplicació Registre de Catalans a l'Exterior, l'aplicació "Connecta't al voluntariat" i "altres possibles a determinar".
Web del referèndum
Sobre el web Referèndum.cat, la Guàrdia Civil detalla que Puigneró "hauria desobeït reiteradament" els mandats de l'autoritat judicial un cop tancat el web, "permetent o no prenent les mesures necessàries per evitar que s'obrissin constantment altres dominis, com ara referendum.eu, referendum.ws..., entorpint dolosament la labor de la justícia a favor de l'acte independentista de l'1 d'octubre".
En el seu informe, la Guàrdia Civil indica que no s'ha pogut determinar el "grau de coneixement" de Puigneró respecte al web Referèndum.cat, ni tampoc si va impartir instruccions, prèviament redactades pel seus superiors, a persones sota la seva responsabilitat, com el llavors director del Cesicat Xavier Gatius o el director del Centre de Telecomunicacions (CTTI), Joan Angulo.
Això no obstant, l'institut armat sosté que, com a responsable directe del CTTI i del Cesicat, Puigneró "havia de conèixer les tasques que estaven realitzant, per a la celebració de l'acte independentista" els seus subordinats, investigats en la causa.
Segons la Guàrdia Civil, la "responsabilitat última" del disseny, activació i manteniment en el temps del web del referèndum "és atribuïble als responsables del Departament de Presidència de la Generalitat", que llavors estava dirigit per Jordi Turull.
Sergi Alcàzar
A l'informe, els investigadors subratllen que els responsables de Presidència, juntament amb dirigents d'altres conselleries, van articular un pla preconcebut, en el qual van participar un número indeterminat de persones, les quals es van repartir les diferents tasques a realitzar. Per tal de comunicar-se, la Guàrdia Civil assegura que usaven "mitjans de comunicació segurs" per tal de no ser detectats per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
A més, segons l'informe, els implicats van comptar amb la "necessària col·laboració" de persones ubicades a l'estranger, en concret a Londres.
La Guàrdia Civil reconeix a l'informe que no s'ha pogut determinar la despesa que va ocasionar a l'erari públic el web del referèndum. Això no obstant, insisteix que "ha quedat patent" que, per mantenir-la activa en el temps, la Generalitat, a través de personal al seu servei, va allotjar en altres dominis, un cop clausurada, la pàgina, "desobeint així i de manera reiterada els mandats de l'autoritat judicial".
Amb aquest nou informe, Puigneró és el segon conseller de l'actual Govern implicat en el cas 1-O, després que aquest mes, el conseller d'Interior, Miquel Buch, fos citat a declarar davant del TSJC per promoure l'1-O entre els alcaldes catalans quan era president de l'Associació Catalana de Municipis.