Els comandaments dels Mossos d'Esquadra van donar ordres als agents perquè deixessin sols els policies i guàrdies civils si aquests actuaven en els punts de votació el dia del referèndum il·legal per la independència celebrat el passat 1 d'octubre. Així consta en l'informe realitzat per la Guàrdia Civil sobre els correus del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al qual ha tingut accés Europa Press, i que ha estat remès al jutjat de Carmen Lamela a l'Audiència Nacional. S'hi precisa que els Mossos sabien que s'ocuparien amb antelació les escoles i que es podien formar "muralles humanes", i tot i això, "no acceptaven l'òrgan de coordinació, no van sol·licitar suport a les FCSE" i no van proposar "cap tipus de mesura" per tractar d'impedir l'1-O.

Segons aquest informe, el Cos dels Mossos d'Esquadra tenia informació prèvia dels plans que executarien els defensors del moviment sobiranista per assegurar la realització del referèndum il·legal, com l'ocupació dels centres o la creació dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR).

Així es recull en un informe de valoració que l'intendent Miquel Just Medrano, de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, va remetre per correu electrònic el 27 de setembre al major Trapero. S'hi diu que alguns dirigents del moviment independentista havien manifestat obertament que estar una hora abans de l'obertura dels col·legis electorals no seria suficient per evitar que Guàrdia Civil, Policia i Mossos impedissin la celebració del referèndum.

Per això, l'intendent Miquel Just afirmava en aquest correu per Trapero que era de suposar que els defensors de l'1-O realitzarien una mobilització permanent davant els centres o dins d'aquests els dies previs, ja que la fiscalia havia ordenat als Mossos que els precintessin abans del 30 de setembre. "Aquesta acció de defensa dels punts de votació podria iniciar-se la tarda-nit del 28 o durant el dia 29", resumia el text.

Sabien que hi hauria muralles humanes

A més, en aquest correu per al major dels Mossos, s'hi afegia que estava previst que per a l'1-O assistissin a la mobilització persones de l'esquerra abertzale i que, pel que sabien, aquestes persones es desplaçarien a Barcelona en autocars. Al costat d'això, l'intendent precisava que l'estratègia a seguir per part dels defensors del referèndum seria la de "posar en pràctica dinàmiques d'Askegune (muralles humanes) que podrien comportar incidents".

Després d'exposar proves de l'anàlisi que havien fet els Mossos sobre la situació, la Guàrdia Civil fa constar en el seu informe per a la jutge que la policia autonòmica catalana havia fet també un estudi sobre les necessitats humanes que comportaria establir cordons de seguretat en tots els centres de votació i que havien conclòs que requeririen 40.000 efectius.

La Guàrdia Civil recalca que, "malgrat tot això, (els Mossos) no acceptaven l'òrgan de coordinació, no van sol·licitar suport de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i no van proposar en l'àmbit de la coordinació o en el del propi cos cap mesura per intentar impedir el referèndum".

Per contra, la Prefectura del Cos dels Mossos va donar "instruccions verbals als agents" tal com es recull en un dels correus enviat des del sindicat USPAC al major Trapero, en el qual s'exposava que s'havien complert "estrictament les seves ordres" i que "tots coneixien les ordres que s'havien donat a les comissaries divendres 20 i el 30 de setembre i si no ho sabien, que preguntessin als seus caps".

Els agents van rebre ordres verbals

Segons l'informe lliurat al jutjat, els fets posen de manifest "com efectivament es devien haver donat ordres precises sobre les pautes d'actuació en les reunions de coordinació (briefings) en què es va indicar als agents que havien de tenir controlats els moviments de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia".

També es va dir als agents autonòmics que "en el cas que actuessin Guàrdia Civil o Policia, que s'allunyessin de la zona i els deixessin sols en aquestes actuacions" i que "no havien d'interactuar amb les persones que estaven organitzant el referèndum als punts de votació".

En el document de l'Institut Armat es posa de manifest a més que el major Trapero "informava de forma puntual i detalladament els responsables polítics de la Generalitat" de totes les decisions que, en el marc de les reunions de coordinació, es duien a terme amb la finalitat d'evitar els actes preparatoris i el mateix referèndum.

Trapero va informar Forn de l'estratègia

D'aquesta manera i amb la informació que posaven en mans dels mateixos organitzadors del referèndum, aquests podien establir "estratègies per contrarestar", segons adverteix l'informe lliurat a l'Audiència Nacional. De fet, afegeix la Guàrdia Civil, el major Trapero es va negar que les decisions operatives fossin adoptades pels responsables policials que formaven part del Centre de Coordinació. En aquest sentit, Trapero va al·legar que aquestes havien de ser participades al seu Departament d'Interior.

Com a prova que Trapero informava els responsables polítics de les mesures que s'adoptarien, en l'informe s'adjunta un correu del major dels Mossos al llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn, al director de la Policia Autonòmica, Pere Soler i al secretari general d'Interior, Cèsar Puig.