La Guàrdia Civil ara obre el setge als Comitès de Defensa de la República. La policia espanyola ha identificat en un informe policial el que considera la cúpula d'aquestes organitzacions independentistes pel paper que van tenir en la preparació del referèndum de l'1 d'octubre, entre altres moviments com la crida a participar en les dues vagues generals que van tenir lloc després de la votació.
L'informe, elaborat per la Guàrdia Civil i que ha publicat El Confidencial, amplia encara més les dimensions del cas 1 d'octubre, que ja ha suposat la investigació del president Puigdemont, el Govern, els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i ara els Comitès de Defensa del Referèndum (després de la votació, Comitès de Defensa de la República) i la seva presumpta direcció.
El document, amb data del 28 de febrer, assenyala una presumpta cúpula dels CDR en l'àmbit català, una cosa que entra en contradicció amb l'esperit de l'organització, que es fonamenta en assemblees ciutadanes certament repartides pel territori però compartimentades en petits grups en l'àmbit local. Doncs bé, segons sosté la Guàrdia Civil el control dels CDR recau sobre un grup de 20 persones que es van encarregar de dissenyar una estratègia de "resistència i desobediència civil".
Qui assenyalen?
La Guàrdia Civil apunta cap a un àmbit ampli de l'independentisme, però assenyala especialment l'entorn de la CUP, amb els exdiputats David Fernández i Antonio Baños com a principals exponents. També es trobaria a la cúpula del CDR el republicà Ruben Wagesberg. El vicepresident d'Òmnium Cultural —entitat que va ser registrada per la Guàrdia Civil dilluns passat—, Marcel Mauri, també hi estaria implicat.
Al marge, també es troben en la llista perfils tan diversos com representants dels estibadors portuaris de Barcelona, la Intersindical-CSC i diversos portaveus de CDR en l'àmbit local.
"Tallers" darrere de les aturades
L'informe posa especial èmfasi en el paper que van tenir els CDR en les jornades prèvies a l'1-O, la mateixa jornada del referèndum i també en les dues jornades d'aturades de país que van tenir lloc el 3 d'octubre i el 8 de novembre a Catalunya.
Segons el cos policial, des d'aquestes organitzacions es van preparar persones en "tallers" per maquinar una estratègia per "impedir l'exercici de les funcions dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat" i també fer talls en les principals vies de comunicació, una obstaculització que relacionen amb la "desobediència civil i la resistència".