El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha denunciat que el projecte de llei de serveis socials que prepara l'executiu espanyol suposa una "maniobra recentralitzadora" que des del Govern no estan "disposats a acceptar". "En 40 anys no s'havia produït un atac tan flagrant de la competència exclusiva dels serveis socials", ha asseverat el conseller durant una conferència al Fòrum Social de la Fundació Pere Tarrés. Campuzano ha confiat que la llei no s'aprovi al Congrés dels Diputats, però ha advertit que la Generalitat la recorrerà "fins on calgui". El projecte de llei, impulsat pel Ministeri de Drets Socials que encapçala Ione Belarra i aprovat pel Consell de Ministres aquest dimarts, estableix que les autonomies hauran d'acordar al Consell Territorial de Serveis Socials un catàleg comú de serveis i prestacions bàsiques per a tot el territori nacional.
"La llei relega la Generalitat a tenir una funció purament gestora"
Tot i que el govern espanyol ha assegurat que la llei s'ha fet des de "l'absolut respecte a les competències autonòmiques", des del Govern consideren que suposa una invasió de les competències en serveis socials i que relega la Generalitat a tenir una funció "purament gestora". "Catalunya, des de l'Estatut de Sau, gaudeix de l'exclusivitat de les competències en serveis socials. Cap dels intents que hi ha hagut al llarg de la història ha aconseguit revertir-ho i ara tampoc estem disposats a que passi", ha reblat Campuzano. En aquest sentit, el conseller ha instat l’Estat espanyol a resoldre problemes de fons, com l’infrafinançament dels serveis socials, “una llosa que afecta els àmbits de l’atenció a la dependència, als serveis socials d’atenció primària, als criteris de repartiment del 0,7 de l’IRPF o l’acollida de menors”.
En el seu col·loqui, Campuzano també ha aprofitat per reivindicar la necessitat que s'aprovin els pressupostos i que "la legislatura catalana duri". "No s’entendria que per pur càlcul electoral aquells que han estat negociant els pressupostos deixessin el país tirat", ha afirmat el conseller, i ha desitjat que "el sentit de la responsabilitat s’imposi". En referència a això, ha destacat el suport tant dels comuns com de la Taula del Tercer Sector. El conseller ha apuntat que els pressupostos "han de permetre l’increment de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que porta 10 anys congelat i que beneficiaria 170.000 persones" i també, "abordar seriosament les llistes d’espera de dependència".
Què canvia la nova llei estatal de serveis socials?
La llei impulsada pel Ministeri de Drets Socials, anomenada llei de condicions bàsiques per a la igualtat en l'accés i el gaudi dels serveis socials, seria la primera llei en l'àmbit estatal en aquesta matèria a Espanya. L'objectiu de la norma és establir un mínim de serveis bàsics i garantir la igualtat d'accés a les prestacions a tots els territoris. Així, elimina el requisit d'empadronament i reconeix el dret de totes les persones amb residència al territori espanyol amb independència de la seva situació administrativa per a l'accés a aquests serveis. "Un dels objectius és acabar amb els laberints burocràtics als serveis socials; a una persona que necessita l'Ingrés Mínim o la teleassistència no se li pot posar cap requisit addicional que dificulti aquest dret", va afirmar Belarra.
Un altre dels canvis que introduiria aquesta norma, que encara s'ha d'aprovar a les Corts, és que quan una persona accedeixi a un servei o prestació bàsica en una comunitat autònoma, no perdi aquest servei si marxa a viure a una localitat d'una autonomia diferent. D'altra banda, des del Ministeri han explicat que es busca fer una transició cap a una atenció "més personalitzada, més integral i inclusiva, reduint les barreres d'accés a la protecció social", i allunyar-se així del model centrat en l'emergència i l'enfocament assistencialista. Belarra ha afirmat que la "llei consolidarà en la legislació la modernització dels serveis socials que compta amb una inversió dels fons europeus de 875 milions d'euros entre 20221 i 2023".