Lamine Yamal, responsable de les dues primeres baixes del Barça, ambdues ordenades per Flick

Lamine Yamal és la gran prioritat del Barça i totes les decisions importants comencen a girar al voltant d'ell. Hansi Flick té clar que l'equip ha de protegir el jove extrem, potenciar les seves virtuts i construir un context que li permeti marcar diferències sense quedar exposat. Per això, en la planificació de la pròxima temporada, hi ha dos noms que apareixen directament assenyalats: Marcus Rashford i Roony Bardghji.

I és que Lamine té dret a administrar esforços. El Barça sap que no pot demanar-li que sigui el futbolista que desequilibra, que atrau rivals, que decideix partits i, a més, que sostingui sempre la banda en defensa. Per a això necessita companys que compensin, especialment a l'altre costat i en la pressió després de pèrdua. Aquí és on Rashford comença a quedar-se sense lloc.

Rashford no encaixa en el pla defensiu

La realitat és que Flick no discuteix el talent de l'anglès, però sí el seu encaix. Rashford és un jugador potent, amb velocitat i cop, però no destaca per una pressió constant ni per un treball defensiu sostingut. I en un Barça on Lamine tindrà llibertat per descansar en alguns trams sense pilota, l'equip necessita extrems que pressionin més i que ajudin a equilibrar.

c5605939f1ff3a129ac9e8fe8e2f635da3789fb6w
c5605939f1ff3a129ac9e8fe8e2f635da3789fb6w

D'aquesta manera, Flick entén que Rashford pot convertir-se en un problema tàctic. Si juga al costat de Lamine i tampoc pressiona prou, el Barça pot partir-se. Per això la seva sortida apareix com una decisió lògica dins del nou pla.

Bardghji es queda sense espai

L'altre damnificat és Roony Bardghji. En el seu cas, el problema no és tant defensiu com de minuts. Amb Lamine com a intocable a la dreta, el jove atacant té molt poc marge per créixer. Flick no vol acumular jugadors que necessiten protagonisme i que acabaran frustrats a la banqueta. Bardghji pot tenir talent, però per davant té el jugador més important del projecte blaugrana. I això canvia qualsevol planificació.

Així doncs, Lamine Yamal no provoca sortides per caprici, sinó per jerarquia esportiva. El Barça vol envoltar-lo millor i evitar peces que no encaixin en aquest ecosistema. Rashford no ofereix la pressió que Flick necessita i Bardghji no tindrà els minuts que exigeix la seva progressió. Dues baixes diferents, però amb el mateix origen: l'equip es construeix al voltant de Lamine.