L’ofensiva del Govern per l’oficialitat del català, que preveu intensificar contactes amb els 27 països de la Unió Europea, s’ha traduït aquest dilluns en només tres reunions amb ambaixadors de països europeus instal·lats a Madrid. La consellera d’Acció Exterior i UE, Meritxell Serret, no ha revelat quins han sigut aquests estats, però sí que ha reconegut que l’expedició a la capital espanyola s’ha acabat limitant a només contactar de forma directa amb tres països. No obstant això, ha valorat positivament aquestes trobades. I ha assenyalat que, ara per ara, l’executiu presidit per Pere Aragonès “constata que no hi ha vetos” de països europeus.

“No col·locarem cap focus sobre cap Estat”, ha argumentat Serret per evitar explicar amb quins Estats s’ha reunit. Sigui com sigui, la seva valoració ha estat positiva. Això no vol dir, però, que no hagi aprofitat la seva intervenció per mantenir l’exigència sobre el govern espanyol de “fer tot el possible” per garantir l’oficialitat del català a la Unió Europea. Paral·lelament, ha evitat entrar en cap conflicte i s’ha negat a valorar si l’executiu presidit per Pedro Sánchez està fent prou feina o no en aquest sentit. En la mateixa direcció, ha assenyalat que ella no forma part de cap equip negociador, de forma que s’ha negat a valorar si l’oficialitat del català a la UE ha d’acabar decidint si el líder socialista s’ha de mantenir o no a la Moncloa.

Fonts del Govern expliquen, però, que la feina diplomàtica que aquestes setmanes han de tirar endavant la Moncloa i la Generalitat és molt delicada. I que a ambdues parts els interessa desvincular el català a la UE amb la investidura de Sánchez, perquè a la resta d’Estats els saltarien les alarmes en veure que tot obeeix als interessos del socialista per continuar sent president del govern espanyol. Serret ha explicat aquest dilluns, també, que el Govern fa mans i mànigues per no atemorir la resta d’estats europeus que l’oficialitat del català pugui comportar una allau de llengües que també vulguin normalitzar-se a Europa. 

Ofensiva del Govern per l’oficialitat del català

La consellera Serret ha visitat aquest dilluns a Madrid diversos ambaixadors de països de la Unió Europea per abordar amb ells l'oficialitat del català. El Govern ha enviat un informe traduït a tots els idiomes oficials a la UE als executius europeus amb un argumentari a favor de la normalització del català a les institucions continentals. De fet, el govern presidit per Pere Aragonès ha decidit intensificar els contactes amb tots els governs dels 27 estats membres de cara al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea del 24 d’octubre, on es debatrà (i també s’hi pot votar) l’oficialitat de la llengua catalana.

Aragonès va titllar la reunió amb 27 ambaixadors de “nova ofensiva” en favor del reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea. La Generalitat espera que l'oficialitat del català arribi abans de finals d'aquest any, coincidint amb la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. "Seria desitjable", va reconèixer el passat dijous. No obstant això, el dirigent republicà va comentar que des de Catalunya "mai s'ha deixat de lluitar en el passat ni es deixarà de lluitar en el present i en el futur" per la seva llengua.

El president de la Generalitat va assenyalar que el català és una de les llengües amb més parlants que no té reconegut l'estatus d'oficial i ha afegit que el Govern presentarà "totes les raons" perquè aquest canvi pugui ser aprovat "pròximament". De fet, aquest ha estat un dels arguments esgrimits pel ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, per aconseguir que el català sigui oficial a la Unió Europea, i aconseguir així complir amb les exigències de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana per mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa.