La Generalitat de Catalunya aposta per la creació d'un mecanisme europeu que possibiliti "l'ampliació interna de la Unió Europea", és a dir, un procediment pel qual "nous estats creats democràticament en el si de la UE continuïn formant-ne part" sense discontinuïtat.

Aquest mecanisme permetria, per tant, que els estats de nova creació formats a partir d'una escissió "democràtica" d'un país ja europeu poguessin passar a ser Estats Membres de la UE sense necessitat que la resta de països votessin la seva inclusió.

Aquest suggeriment està recollit al Llibre blanc del Pla Europeu creat per la Generalitat, un document que fixa la posició i la visió de l'executiu català cap a la UE i que ha presentat aquest dimecres a Brussel·les la secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat, Mireia Borrell.

El document delimita el rumb de les accions i el posicionament del Govern català pel que fa a Europa durant els propers anys, que estaran marcats per la demanda d'una Europa "més descentralitzada" i més "propera als ciutadans" i per una defensa de la voluntat europeista de la societat catalana, en paraules de Borrell.

La secretària d'Acció Exterior ha reconegut que, a causa de la "feble resposta" de la UE després de l'1-O, molts catalans se senten "decebuts" amb Europa, tot i que ha descartat que l'euroescepticisme s'hagi instal·lat entre les bases independentistes i ha reivindicat la "visió proeuropeista històrica" del Govern.

"Europa és l'espai natural de Catalunya, tant geogràficament com culturalment", ha indicat Borrell, que ha explicat que ara comença la feina per fer arribar les idees recollides en el Llibre blanc a les institucions. És per això que, segons Borrell, cal instaurar el debat de l'autodeterminació dels pobles a Europa i portar-lo a les institucions, perquè, en les seves paraules, "no és veritat que aquest assumpte només afecta els països internament".

"Des de Catalunya volem contribuir al projecte europeu tenint posicions pròpies en els grans debats", ha explicat la secretària d'Acció Exterior catalana, que ha subratllat la necessitat que Catalunya tingui "una veu més forta a Europa".