L'informe de la Sindicatura de Comptes, en el que es van detectar fins a 167 milions d'euros en pagaments indeguts entre el 2016 i el 2024, continua portant cua. Una setmana després que aquest es fes públic, la CUP ha preguntat per la qüestió a la consellera Mónica Martínez Bravo, que ha negat de ple que aquests diners suposin un cas d'irregularitats econòmiques. La diputada Pilar Castillejo, durant la sessió de control al Govern d'aquest dimecres al Parlament, ha preguntat a la consellera per quin motiu l'Executiu reconeix els pagaments indeguts a particulars (com ja va fer la setmana passada) però no l'enriquiment il·lícit de les empreses que formen part del sistema de Drets Socials, mentre l'Oficina Antifrau està investigant el cas arran de la denúncia d'un extreballador que va advertir de nombroses irregularitats econòmiques per part de les empreses.
Així, la consellera ha assegurat que les dades que revela l'informe de la Sindicatura és una foto de com estava el Depratament anys enrere, no en l'actualitat (teòricament es sobre l'exercici 2022 però també s'inclouen dades d'anys anteriors i posteriors) i ha agraït l'oportunitat de "davant la desinformació, fer pedagogia". "La majoria dels pagaments que s'identifiquen són d'una senyora que rep una prestació de la dependència i quan s'avalua la seva situació econòmica, el Departament s'adona que ha pagat de més i comença un procediment perquè retorni els diners". "Això no té res a veure amb una irregularitat, té a veure amb el fet que les institucions estan revisant si han pagat de més per corregir-ho", ha afegit la consellera Martínez, que ha recordat que el Govern va posar en marxa un pla de xoc per millorar l'administració. El dia en què es va fer públic l'informe de la Sindicatura, la titular de Drets Socials ja va descartar que es tractés d'un cas de malversació i ho va atribuir a la manca d'eines digitals per a poder-ne fer un millor control. Precisament, el fet que les prestacions s'atorguessin a través de diferents plataformes digitals era un dels retrets que feia l'ens fiscalitzador.
"Negoci amb els drets dels infants a ser protegits"
La diputada de la CUP no ha semblat massa satisfeta per la resposta de la Consellera i li ha demanat que auditi amb "conseqüències" les empreses que s'haurien pogut aprofitar del sistema, tal com va denunciar un extreballador, i també que faci net "perquè això no torni a passar". És a dir, fer fora les empreses que "fan negoci amb els drets dels infants a ser protegits" i que s'internalitzi aquest servei. Al seu torn, Martínez ha reblat que el Departament, que va voler tancar la doble crisi de la DGAIA canviant-li el seu nom, ara és la DGPPIA, ja ha anunciat aquesta auditoria externa i que les mesures que estan implementant per reestructurar el servei va "més enllà" de les recomanacions de la sindicatura de comptes.