Les polítiques de memòria seran un dels "puntals" del Departament de Justícia durant aquesta legislatura. Així ho ha assegurat la consellera Ester Capella aquest dimecres en una compareixença a la comissió de Justícia del Parlament. “On no hi ha memòria, no hi ha justícia”, ha advertit la titular de Justícia. En aquest sentit, ha avançat que des del Govern impulsaran una llei integral de memòria democràtica, que entre altres coses preveurà l’eliminació de tots els símbols franquistes dels municipis catalans o la creació d’una comissió de la veritat.

“Volem una llei de memòria democràtica per a Catalunya”, ha defensat Ester Capella, que ha afegit que, malgrat les “moltes limitacions”, des de l’executiu hi ha “voluntat política de superar-les”. Ha subratllat que aquesta norma buscarà el “màxim consens social” i la “màxima adhesió” al Parlament.

Pel que fa a la simbologia franquista, la consellera de Justícia ha avisat que “no es poden cosir ferides si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors”. És per això que s’ha compromès a retirar monuments, condecoracions i noms de carrers “amb homenatge als colpistes i els dirigents de la dictadura”.

Per altra banda, Capella ha defensat la necessitat d’una comissió de la veritat que serveixi per “esclarir els crims de lesa humanitat”, des de la Guerra Civil fins a la Transició i amb especial èmfasi en les dones, el col·lectiu LGBTI i els nadons robats. També està prevista la creació d’un cens públic i centralitzat de víctimes. “Volem una llei que ens permeti d’una vegada per totes tancar el dol”, ha sostingut. Els departaments de Justícia i d'Ensenyament avaluen la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu.

La nova norma té per per objectiu harmonitzar els corpus legal existent, aplegant les lleis ja aprovades: la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). Ha reivindicat la tasca del seu predecessor Carles Mundó.

El català a la justícia

La consellera ha defensat la seva voluntat d’aconseguir una administració de justícia “amb vocació de servei públic, àgil, eficient i de proximitat”. Ha posat especial èmfasi en els traspassos de competències, que fins ara són “inadequats per un servei que requereix la màxima qualitat”. També ha subratllat l’ús del català a la justícia, que ha descrit com a “absolutament minoritari”. Ha assenyalat que el 2017 només el 8,2% de les sentències van ser redactades en català.

Per altra banda, Capella ha defensat un sistema penitenciari orientat cap a la rehabilitació i la reinserció. Ha destacat que la radicalització en els centres penitenciaris, malgrat que és “ocasional”, mereix “especial atenció”. En aquest sentit, ha indicat que s’ha ampliat el personal per analitzar aquests processos dins les presons catalanes.

Només Ciutadans i PP parlen dels presos      

Malgrat el trasllat dels presos polítics a presos catalanes, només Ciutadans i el PP han tret el tema durant la compareixença de la consellera davant la comissió de Justícia. La diputada de Ciutadans, Lorena Roldán, ha criticat que “no hi ha precedents” que aquells que custodien els presos “siguin els seus propis companys de partit”, i ha carregat contra la presència de consellers del Govern a les presons de Lledoners i Puig de les Basses. “Ho troba normal?”, li ha preguntat.

En els mateixos termes s’ha pronunciat el líder del subgrup del PP al Parlament, Xavier Garcia Albiol, que ha denunciat que Capella anés amb un llaç groc a rebre els presos polítics a Lledoners. “Aquella persona que ha de tutelar la situació d’uns presos va amb símbols demanant la llibertat d’aquestes persones”, ha afirmat. “Li demanaríem que fossin capaços de corregir-ho”, ha reblat.

Capella ha respost dient que, amb aquestes acusacions, “estan posant en qüestió la professionalitat de milers de treballadors públics, que fan la seva feina de forma digna”. També ha contraatacat Cs amb els implicats en el cas Gürtel, que “eren del partit al qui donaven suport.