La repressió a Catalunya torna a entrar al Parlament suís. Aquesta setmana, el diputat socialista Christian Dandrès, ha registrat una petició perquè el govern federal de Suïssa es pronunciï sobre el tema i expliqui si té la intenció d'intervenir amb la comunitat internacional per facilitar la resolució política de la qüestió catalana.
L'escrit, signat per 22 diputats suïssos, majoritàriament del Partit Socialista Suís, es va registrar el 5 de maig i està previst que l’executiu federal es pronunciï durant la primera quinzena de juny.
Les quatre preguntes sobre la repressió a Catalunya
La petició de Dandrès recorda que, des del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, "la repressió ha colpejat càrrecs electes, excàrrecs electes i activistes", i menciona els nou presos polítics i les més de 3.000 persones represaliades. "Suïssa no ha de decidir pel poble espanyol i pels catalans, però forma part de la comunitat internacional i s’ha de comprometre amb les llibertats fonamentals, la democràcia i l’estat de dret", exigeix Dandrés.
La petició de Dandrès recorda que, des del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, "la repressió ha colpejat càrrecs electes, ex-càrrecs electes i activistes", i menciona els nou presos polítics. / Marc Ortín.
L'escrit aposta pel diàleg i el debat, "més que no pas per l’acció criminal". "Les decisions dels jutges espanyols de sancionar amb presó persones que han exercit la seva llibertat d’expressió —com els rapers Valtònyc i Hasel per insultar la corona—, d’associació o que han actuat en el marc del dret a l’autodeterminació dels pobles són inacceptables", defensa, i recorda també que la suspensió del tercer grau dels presos polítics suposa un pitjor tracte que el d'altres detinguts ordinaris.
Per això, els diputats suïssos pregunten al Consell Federal si té la intenció de respectar els seus compromisos internacionals i treballar per:
- Aturar la repressió contra les persones que actuen pacíficament en el marc dels drets esmentats anteriorment
- L'abandonament dels processos en curs i l'amnistia per als condemnats
- Respecte pels drets democràtics, inclòs el d’autodeterminació
- Intervenció en la comunitat internacional per facilitar la resolució política de la qüestió catalana
La presència de Vox i la llei d'amnistia postfranquista
Des de Suïssa també recorden l'excepcionalitat que un partit d’extrema dreta com Vox actuï i doni suport a la Fiscalia en els processos judicials. "També el fet que, malgrat els centenars de denúncies de ferits durant les intervencions policials l'octubre del 2017, això no hagi donat lloc a condemnes", ressalta el text.
Pel que fa a la llei d'amnistia, l'escrit d'interpel·lació contrasta la llei que es va aprovar al final del franquisme "malgrat els milers de morts atribuïbles al règim", i el tractament que estan rebent els presos condemnats "com a part de la repressió del referèndum pacífic del 2017".
Imatge principal: El Parlament suís / ACN