L'oficialitat del català a la UE, a la nevera. Després de diversos intents fallits en els últims dos anys, el govern espanyol no tornarà a portar a la reunió del Consell d'Afers Generals, on s'ha de votar aquesta qüestió, fins que hi hagi unanimitat entre els estats membres. Sense el vot a favor dels 27, el català, el basc i el gallec no seran una llengua oficial de la Unió Europea, ja que és imprescindible l'aval de tots els països i aquest, ara mateix, no existeix. Així ho ha confirmat el secretari d'estat per a la UE del govern espanyol, Fernando Sampedro, a l'arribada al Consell d'Afers Generals d'aquest mes d'octubre a Luxemburg: "Es un tema que no té per què estar sempre a l'agenda formal, però Espanya ho segueix tractant i treballant amb els estats membres. No cessarem en la seva defensa i esperem tenir progressos". Sampedro ha mostrat el seu optimisme respecte a aconseguir aqusta unanimitat "molt aviat" i ha assegurat que un cop la tinguin, ho tornaran a portar a l'agenda. Cal recordar que l'oficialitat del català a Europa era un requisit de Junts al PSOE en la negociació per la composició de la Mesa del Congrés, l'agost del 2023. Des de llavors, el govern espanyol ha anat defensant l'oficialitat, de manera infructuosa fins ara, ja que sempre hi ha hagut un estat o l'altre que ha mostrat reticències.
L'últim cop que el català va arribar al ple del Consell d'Afers Generals de la UE va ser el passat mes de juliol. Hi anava com un "punt de debat" que es podia sotmetre a votació i les autoritats espanyoles eren optimistes amb la seva aprovació. Però tampoc no va poder ser. Diferents països que expressen dubtes sobre la iniciativa van fer que fos impossible que el català i la resta de llengües cooficials de l'Estat passessin a ser oficials a la Unió Europea. Després del debat i davant la manca d'unanimitat, no es va arribar a sotmetre a votació. A finals de maig es va donar una situació molt semblant, quan es va posposar la votació després que una desena de països expressessin les seves reticències i consideraven que el debat no era prou madur. Els problemes que assenyalaven era, fonamentalment, financers i legals. En aquella ocasió, els focus van estar sobre el Partit Popular, ja que els d'Alberto Núñez Feijóo van fer servir la seva influència a través d'una sèrie de trucades per generar dubtes sobre la idoneïtat de la mesura. Els populars, com Vox, sempre s'han oposat a aquesta oficialitat, malgrat que el seu líder a l'Estat parla gallec i a Europa (de fet, la vicepresidenta del PP Europeu), Dolors Montserrat, parla en català.
Puigdemont apuntava a la tardor
El president de Junts, Carles Puigdemont, que va fixar el català com requisit en la negociació amb el PSOE per a la Mesa del Congrés, va assegurar el passat agost en un acte de la Universitat Catalana d'Estiu sobre la llengua i Europa que aquesta tardor hi hauria moviments. "A la tardor potser passaran coses que no havien passat fins ara. Nosaltres ja hem donat prou temps". Des del govern espanyol i el català, s'han fet diverses peticions als estats membres perquè avalin la proposta i els juntaires han culpat al PP i les seves trucades pel fet que aquesta no hagi prosperat. L'últim a dir la seva ha estat el president de la Generalitat, Salvador Illa. Aprofitant la seva intervenció al congrés del Partit Socialista Europeu, celebrat aquest dissabte a Amsterdam, va reivindicar l’oficialitat del català, el basc i el gallec a les institucions de la Unió Europea, assegurant que el reconeixement “seria una magnífica notícia”.