El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts una nova llei d’asil i una reforma de la llei d’estrangeria, segons ha anunciat la portaveu del govern espanyol i ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz. Es tracta de dos avantprojectes impulsats pels ministeris de l’Interior i d’Inclusió amb l’objectiu d’actualitzar el marc jurídic espanyol en matèria d’asil i immigració.
Segons ha explicat el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, la voluntat de les dues reformes és adaptar la legislació espanyola al Pacte Europeu de Migració i Asil, que va entrar en vigor el juny. Els textos iniciaran ara la seva tramitació abans de convertir-se, si superen el procediment parlamentari, en les noves normes que regularan l’asil i els drets i llibertats dels estrangers a Espanya.
Per què hi ha hagut un canvi legislatiu ara?
El canvi legislatiu respon a l’entrada en vigor del Pacte Europeu de Migració i Asil, que estableix unes regles comunes per als estats membres davant les arribades irregulars i les sol·licituds de protecció internacional. El nou marc europeu busca que els procediments siguin més ràpids i coordinats, especialment als punts d’entrada de la Unió Europea.
Una part de les noves normes ja és d’aplicació directa als estats membres a través dels reglaments europeus. Tot i això, alguns aspectes necessiten ser incorporats a les legislacions nacionals. En el cas espanyol, aquesta adaptació es farà mitjançant la nova llei d’asil i la reforma de la normativa d’estrangeria aprovades aquest dimarts en forma d’avantprojectes.
El nou sistema també preveu mecanismes de solidaritat entre els països europeus. Els estats que afrontin una pressió migratòria especialment elevada podran activar fórmules de suport d’altres membres. Entre aquestes eines hi ha la possibilitat de demanar ajuda en el repartiment de responsabilitats i reforçar la vigilància de les fronteres amb la participació de Frontex, l’agència europea encarregada de donar suport als estats en el control de les fronteres exteriors.
Ceuta, un moment delicat per a Espanya
La reforma arriba en un moment especialment delicat per a Espanya arran de la situació a Ceuta. El govern espanyol va declarar dilluns la "situació d’interès per a la seguretat nacional" a la ciutat autònoma i va crear un comandament únic per coordinar la resposta davant la crisi migratòria. La decisió va ser anunciada pel vicepresident i ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, després de reunir-se amb el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas.
L’Executiu també ha aprovat una partida extraordinària de 25 milions d’euros destinada a l’atenció dels menors no acompanyats que van arribar a l’enclavament. Els recursos serviran per reforçar els serveis d’acollida i l’atenció d’aquest col·lectiu, un dels principals reptes que afronten les administracions davant l’augment de les arribades.
La crisi migratòria es va intensificar després de l’arribada massiva de migrants a Ceuta el passat 30 de juliol. Abans del Consell de Ministres, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va presidir una reunió del Consell de Seguretat Nacional per analitzar la situació a la ciutat autònoma i coordinar la resposta de l’Estat.
Amb aquestes dues reformes, el govern espanyol busca adaptar el sistema a les noves regles europees i afrontar un escenari migratori cada vegada més complex. El principal repte serà trobar l’equilibri entre l’agilització dels procediments, incloses les repatriacions de persones sense dret a protecció, i el manteniment de les garanties dels sol·licitants d’asil.