El Govern i ERC han aplaudit l'informe de Pegasus aprovat pel Parlament Europeu, criticat per Carles Puigdemont perquè "fa seguidisme del govern espanyol". La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha afirmat a l'ACN que estan "molt satisfets" amb el document perquè "reafirma les mancances del govern espanyol" i apunta en la mateixa direcció que ja apuntava l'executiu català sobre l'espionatge a líders independentistes. Per la seva banda, els republicans han difós un comunicat en el qual valoren "positivament" tant l'informe de conclusions com el de recomanacions perquè "analitzen en profunditat el Catalangate, reclamen a l'Estat que actuï per tal de depurar responsabilitats i denuncien la indefensió de les víctimes".
Un cop aprovat el document, Serret ha demanat que s'evolucioni cap a un sistema "que doni protecció i empara a les víctimes" d'aquest mètode d'espionatge "tan invasiu". A més, la consellera ha assegurat que és "imprescindible" que l'Estat doni respostes sobre el Catalangate — després que el comitè Pegasus de l'Eurocambra doni per fet que el CNI estava al darrere de la causa.
El comitè dona la raó al Govern
ERC ha reconegut que els documents aprovats "disten dels informes que hauríem escrit els republicans", així com d'alguns posicionaments internacionals com els dels relators de Nacions Unides. Tanmateix, la formació ha celebrat "l'advertència que suposa per a estats com l'espanyol que han fet un ús il·legítim i il·legal d'aquesta arma tecnològica". L'eurodiputada Diana Riba ha subratllat que "la pressió exercida" pel grup parlamentari "ha aconseguit incidir en el text final", tot mostrant satisfacció pel fet que s'hagin acceptat una gran part de les esmenes que havien presentat: "Hem aconseguit que s'abordi àmpliament l'espionatge contra l'independentisme català".
Serret creu que el comitè Pegasus dona la raó al Govern i, per tant, és "necessari i imprescindible" que el govern espanyol doni les respostes necessàries sobre l'espionatge a líders independentistes amb aquest mètode. També ha considerat que el document reafirma allò que l'executiu català "havia estat reclamant des del primer moment": que s'investigui el cas d'espionatge a catalans. Per això creu que ara toca moure fitxa a l'Estat. "Quantes resolucions i conclusions internacionals més caldran perquè l'Estat doni respostes?", s'ha preguntat. I és que les "víctimes" del Catalangate són el col·lectiu "més important d'Europa" que s'ha investigat a partir d'aquest sistema "tan invasiu". Per a més inri, la consellera ha lamentat que no hi ha cap garantia que l'Estat no segueixi espiant-los amb Pegasus o altres eines similars.
Cauen esmenes espanyoles
Riba ha destacat que els republicans han "fet caure esmenes de les diferents delegacions espanyoles" que tenien per objectiu "eliminar el Catalangate, qüestionar la credibilitat de Citizen Lab o relacionar l'independentisme amb terrorisme". "Cap de les esmenes de socialistes, populars, Ciutadans i Vox per justificar l’espionatge ha tirat endavant", ha subratllat. I ha reblat que "el Catalangate és clarament il·legal a ulls d’Europa".
La consellera d'Acció Exterior ha assegurat que les conclusions posen de manifest "les mancances del govern espanyol" a l'hora de protegir els drets humans, ja que considera que haver-los espiat a través del mòbil vulnera la seva intimitat. A partir d'aquí, Serret ha apostat per anar cap a un sistema en què "es garanteixi l'empara i protecció de totes les víctimes" i crear un protocol per garantir els drets humans en l'aplicació de "tècniques tan invasives d'espionatge" com és Pegasus.
L'Europol i el Catalangate
En aquesta línia, l'eurodiputada d'ERC ha indicat que el text demana "de forma clara i explícita una investigació completa, justa i eficaç, en la qual s'ofereixi tota la informació sobre tots els casos d'espionatge, inclosos els 47 (independentistes) no reconeguts pel govern espanyol". El document no s'acaba aquí i també reclama la "cooperació amb els tribunals" per assegurar que les víctimes "tinguin un accés real i significatiu" a la justícia. En aquest sentit, els republicans han apuntat al suplicatori de desclassificació de documents que el Consell de Ministres té sobre la taula a petició de la jutgessa de la causa de Riba i el president del Consell Nacional d’Esquerra, Josep Maria Jové. La parlamentària ha insistit en el fet que l'informe va al detall i esmenta casos concrets com els espionatges de tots els presidents de la Generalitat des del 2010, el de nombrosos actors polítics catalans així com de membres d’Òmnium Cultural, l'ANC i advocats de l’entorn independentista. Pel que fa als 18 que sí que ha reconegut l'Estat, l'informe exigeix que les víctimes puguin tenir accés a l'autorització judicial corresponent.
ERC ha apuntat que el text afirma que les disposicions legals a l'Estat per a l'ús de tècniques d'espionatge "són obsoletes" i no s'adapten a tecnologies modernes com les que representen Pegasus o Candiru. Per això, recomana a l'executiu "iniciar una reforma legal del CNI" i, fins i tot, "convidar a l'Europol a unir-se a les investigacions del Catalangate per tal de contribuir amb els seus coneixements tècnics". I parla sobre la manca d'intenció de l'Estat d’investigar el Catalangate, tot constatant que el Congrés dels Diputats va votar en contra d'establir una comissió d'investigació i, sobre la investigació duta a terme pel Defensor del Poble espanyol, Ángel Gabilondo, lamenta que només es referís als 18 casos del Catalangate que suposadament tenien ordre judicial i que, per a realitzar la seva investigació, no es reunís amb cap víctima. Va més enllà i recorda que "el Defensor del Poble no té la competència per valorar la idoneïtat i proporcionalitat de l'ús d'eines de ciberespionatge sinó un jutge". I, en aquest sentit, posa de manifest la manca de voluntat per investigar els casos judicialment, ja que aquells casos que s'han obert als tribunals per part dels independentistes "avancen molt a poc a poc".