Els primers pressupostos del Govern de Salvador Illa han arribat finalment al Parlament. Ho han fet en un acte solemne en què tant el president de la cambra, Josep Rull, com la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha subratllat que la de pressupostos és la llei més important de l'executiu. Romero, que ha recordat que es tracta d'uns comptes de gairebé 50.000 milions d'euros, ha destacat que es dediquen 4.146 milions a inversions i 1.900 a habitatge. "Són valents i pretenen posar solucions i no problemes a totes les necessitats i demandes dels ciutadans. És un dia important per al Govern. Esperem que en la tramitació puguem sumar els suports necessaris", ha assegurat la consellera, en referència al fet que el Govern ha aprovat el projecte sense haver pactat abans el vot a favor d'ERC.
Davant la decisió del Govern d'aprovar els comptes sense el seu vistiplau Esquerra ja ha anunciat la presentació d'una esmena a la totalitat, però no ha tancat la porta a retirar-la en cas que en els pròxims dies hi hagi un acord sobre el compromís del govern espanyol en relació al traspàs de l'IRPF. L'executiu ha demanat al Parlament allargar els terminis de tramitació de les esmenes per tal d'aconseguir més temps per tancar un pacte.
Romero, optimista
En la roda de premsa posterior, Romero ha assegurat que "hi ha marge per incorporar ERC" als pressupostos. "Estem optimistes i positius de cara a aquesta actuació, que tindrà com a primer round el 20 de març amb el debat de totalitat", ha afegit. La consellera ha assegurat que el pressupostos tenen marge suficient per incorporar els acords que es puguin tancar amb Esquerra i que, en cas que no sigui així, assumiran els canvis necessaris per introduir les seves exigències.
Abans, però, per desbloquejar les negociacions, el Govern haurà de satisfer l'exigència dels republicans en relació al compromís de l'executiu espanyol sobre el traspàs de l'IRPF. Segons el departament d'Economia, les converses se centren en aquest moment en "veure quines garanties més necessita ERC". Precisament, mentre la consellera es dirigia al Parlament, el portaveu republicà, Isaac Albert, ha insistit que el PSC "no ha fet la feina de convéncer el PSOE" en la seva reclamació sobre la cessió de l'IRPF. Albert ha apuntat que aquest compromís es podria materialitzar portant al pròxim Consell de Política Fiscal i Financera l'acord tancat a la Comissió Bilateral que el passat mes de juny van celebrar l'Estat i la Generalitat i on es parlava sobre desplegar l'Agència Tributària de Catalunya per "assumir competències de la gestió de l'IRPF".
El Govern, que va prendre possessió l'agost del 2024, va desestimar presentar els comptes per aquell any i va mantenir prorrogats els del 2023. Això no obstant, tampoc va poder aprovar els del 2025 i ni ha aconseguit aprovar dins del termini que marca la llei els pressupostos d'aquest any, que finalment avui ha portat a la Cambra.
La consellera ha explicat que es dedicaran quasi 10.000 milions a l'àmbit del coneixement, i un 74% del pressupost a reforçar l'estat del benestar, educació, sanitat, drets socials i habitatge, que segons a concretat arriba a una xifra rècord amb 1.900 milions euros. La consellera ha assegurat que es tracta d'uns pressupostos que "afronten els reptes" del país a través de polítiques públiques i responen "al que Catalunya necessita i a allò que importa de veritat a la ciutadania".
Rull: "Generositat"
Rull ha rebut el projecte de mans de la consellera al seu despatx i ha volgut solemnitzar la transcendència d'aquesta entrada de la llei per a la seva tramitació. "És tradició visibilitzar aquesta entrada dels pressupostos al Parlament amb aquest acte en aquest despatx per tal de donar-li transcendència i institucionalitat. En les institucions la litúrgia és molt important, les formes són germanes de la llibertat i enemigues de l'arbitrarietat", ha argumentat el president, que ha recordat que el pressupost marquen les "línies estratègiques del Govern i les prioritats per al conjunt de la nació", però també inclouen els pressupostos del mateix Parlament i de la resta d'òrgans estatutaris i tot el sector public. "I el, més rellevant, és la iniciativa de major i més amplia transcendència d'aquelles que es tramiten al Parlament, perquè és la que té incidència generalitzada en el conjunt del país, en els persones. És l'eina que impacta de manera mes directa en la vida quotidiana de la nostra ciutadania", ha reblat.
També Rull ha fet referència al fet que el projecte no compta ara mateix amb prou majoria per sortir aprovat, per la qual cosa ha assegurat que "pren més sentit allò que representa un parlament o la democràcia parlamentaria en ella mateixa". "El debat, la negociació, les esmenes i les proposes. La generositat. Es tracta de donar sentit al que representa aquesta institució, que és la sobirania del poble de Catalunya", ha argumentat.
Rull ha recordat que l'entrada del projecte al registre marca el primer pas. La Mesa qualificarà el projecte aquest mateix matí i en permetrà la tramitació. Tot seguit, la Junta de portaveus fixarà el calendari tot d'aquest procediment, que el Govern intentarà allargar per tal de disposar de prou temps per negociar amb ERC. La previsió és que, com va informar ahir ElNacional.cat, el període d'esmenes acabi el dia 16 i el ple de totalitat se substanciï el dia 20.